Llorenç Soldevila és doctor en filologia catalana. Va començar a la UVic el curs 1998-99, fent hores a la diplomatura de Biblioteconomia que s'impartia a l’antiga Facultat de Traducció i Interpretació. A partir del curs 2004-05 es va incorporar com a professor amb dedicació completa a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, fent Didàctica de la Literatura de 3r curs de Mestres de Primària, i Tècniques de Comunicació Oral i Escrita de 1r curs d’Educació Social i CAFE, i a la Facultat d’Empresa i Comunicació, on impartia Llengua Catalana a Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual. És membre del grup de recerca TEXLICO. Després d'aquesta etapa a la UVic, li ha arribat el moment de jubliar-se.

L’Enciclopèdia Catalana diu que ets un escriptor i estudiós de la literatura catalana. Ets més un escriptor que ensenya o un mestre que escriu?

De fa temps que m’agrada quan em pregunten sobre aquest aspecte de dir que em sento més aviat un descriptor, que ve a ser una síntesi de totes dues adscripcions. Perquè el descriptor és o pot ser, alhora, un escriptor que ensenya i un mestre que escriu. Ara bé, en el punt de partida d’aquesta complementació sempre hi hagut la vocació de servir els altres i de formar i educar, d’informar i, sobretot, d’aprendre’n, dels companys de professió i, ben especialment, dels alumnes.

Ets autor de la primera Geografia Literària dels Països Catalans. Què és la geografia literària? Què aporta al coneixement de la literatura catalana? I a la geografia del país?

No és altra cosa que l’intent de cartografiar el país de manera que s’evidenciï la continuïtat històrica, temporal, cultural i geogràfica de la creació literària lligada a llocs concrets dels Països Catalans. Sobre què aporta a la literatura catalana crec que és una nova eina de divulgació que se serveix de les TIC, sobretot en la derivació digital del web Endrets.cat. Una eina que es pot fer servir a les aules de tots els nivells d’ensenyament. És, en definitiva, una gran antologia de la nostra literatura imbricada, engalzada a llocs molt concrets de la geografia, que abraça dels cims, les valls, els rius i els estanys al mar, fins a catedrals, ermites, santuaris, places, barris bo i passant per cases museu, castells, monuments, infraestructures i grans estadis de futbol. De fet, la literatura en les seves diverses manifestacions ho abraça tot. De manera que, si procedim a la inversa, si prenem els referents geogràfics com a punt de partida descobrirem que en tots els paisatges, en els seus fonaments humans, és a dir en el resultats de l’acció de la gent que els ha recreat o modificat, sempre hi ha literatura que salva la vida i les emocions d’aquells ancestres de l’acció destructora del pas del temps. En definitiva, aquesta simbiosi de geografia i vida escrita ens dona una continuïtat de la nostra identitat col·lectiva indiscutible i indestructible.

Què ha representat per tu aquest projecte? Tens altres projectes en cartera?

Segurament que sense pensar-m’ho en els inicis, aquest projecte ha anat esdevenint l’obra de la meva vida de maduresa. No hi hauria arribat, però, sense els entrenaments que d’ençà que em dedico a l’ensenyament he anat practicant, sense els reptes de progressió que m’he anat imposant.

Entre el projectes futurs tinc en cartera l’edició de dos volums sobre la trajectòria del meu mestre Joaquim Molas: un que reculli totes les entrevistes que li van fer i un altre de biogràfic, un àlbum biogràfic. També m’agradaria seguir amb la meva dedicació a Verdaguer i poder fer l’edició crítica de Canigó i editar-ne una biografia que vaig confegint a estones perdudes.

Ara que et jubiles de la UVic, quin sentiment te n’emportes?

Que ha estat una etapa important de la meva trajectòria professional, ja que el 2005, la Universitat em va fer costat i es va fer seu el projecte de la Geografia literària. I això ha permès, amb les reduccions de docència per a la recerca, que hagi pogut dedicar moltes hores a confeccionar els continguts dels volums de la Geografia i a recórrer el país de nord a sud i d’est a oest descobrint-lo en una nova dimensió que abans havia ignorat en bona part.

A què et dedicaràs ara que tindràs més temps lliure?

De fet, la diferència essencial que marca la meva jubilació és que deixo la docència, amb totes les càrregues, cada vegada més feixugues de gestió, però per la resta crec que tot pot continuar més o menys igual. Seguiré dedicant-me a l’activisme cultural, a la Geografia (s’ha d’acabar l’edició dels 3 volums que falten dels dotze que ha de tenir l’obra), a fer aquelles coses que abans estaven condicionades per la docència (viatjar, llegir sense límits, escriure, nous projectes editorials...) i, sobretot, a seguir posant el meu gra de sorra perquè els nostres Països arribin algun dia a ser plenament sobirans.