En les eleccions del mes de juny passat, Albert Castells i Vilalta va esdevenir alcalde de Vic i, per extensió, va convertir-se en president de la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes), un càrrec que va assumir formalment en la reunió de patronat del 22 de juny. Enginyer de forests per la Universitat de Lleida, i enginyer tècnic en Indústries Forestals per la mateixa institució, Castells també és alumni de la UVic-UCC, on va fer el primer curs d’Enginyeria Tècnica Agrícola, especialització en Indústries Agràries i Alimentàries. Després de la signatura del cinquè conveni programa amb la Generalitat de Catalunya, i quan ja fa cinc mesos que encapçala el Patronat de la FUBalmes, conversem amb ell sobre el present i el futur del projecte universitari de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

Quines són les primeres impressions que ha tingut de la UVic-UCC un cop ha assumit la presidència de la Fundació Universitària Balmes?

Com a exalumne de la UVic, com a vigatà i com a regidor durant els últims anys, podia percebre i intuir la dimensió i el potencial d’aquesta universitat. Però ha estat quan he assolit la presidència del Patronat de la Fundació Universitària Balmes i m’he endinsat en el projecte, quan he pres veritable consciència i m’he adonat del que avui és realment tot l’univers UVic-UCC: una universitat plenament consolidada, molt gran i de prestigi internacional. I crec que la ciutat de Vic encara no és prou conscient d’aquesta realitat.

Un dels reptes de la FUBalmes els darrers temps, i que ara s’ha concretat, era la signatura del nou conveni programa de la UVic-UCC. Quina valoració fa de l’assoliment d’aquesta fita?

Evidentment, és molt positiva. Aquest és el cinquè conveni que tenim, però també és el més important que hem firmat mai, per la seva magnitud i per la dotació pressupostària de la Generalitat. A més, més enllà dels 52 milions d’euros en quatre anys (13,05 milions per curs), suposa un reconeixement i una estabilitat a llarg termini que ens permeten afrontar els pròxims anys amb molta més tranquil·litat i optimisme. Soc conscient que arribar a aquest punt ha estat una feina de molt temps i de moltes persones. I jo, que com a president actual he tingut l'honor de ser-ne el signant, agraeixo profundament la tasca de tots els que ho han fet possible i que hi han invertit tantes hores de feina.  

Què ens permetrà aquest nou conveni?

A partir d’ara, l’aportació pública a la Universitat serà de prop del 25 %. Més enllà de l’estabilitat i el reconeixement esmentats, això ens permet fer una previsió a més llarg termini. En docència, per exemple, penso en el desplegament de nous estudis universitaris o en la consolidació dels que ja estem impartint. Pel que fa a la recerca i la transferència de coneixement, podrem continuar impulsant el seu creixement, com a pilar clau de la Universitat, però també del territori, que connecta amb el teixit empresarial i productiu. I, finalment, també l’organització estructural de la universitat queda emparada.

De fet, així està recollit en el text del conveni programa. El document especifica que cal assegurar que el pes estructural de la Universitat sigui sostenible econòmicament al llarg del temps, cosa que garanteix el nou finançament.

Una de les qüestions que vostè ja ha reivindicat és que aquest ha de ser el darrer conveni que englobi només la FUBalmes i que els pròxims han de tenir en compte la realitat federada de la nostra institució. Vol dir això que ja hem de començar a treballar en la renovació del conveni recentment signat?

Efectivament, ha de ser així. El sisè conveni ha de contemplar el marc federatiu tan ampli i singular de la nostra institució i perquè així sigui ens hem de posar els deures de treballar des d’avui mateix. És especialment evident si pensem que som a les portes de la celebració del desè aniversari de la federació universitària, és a dir, del primer acord entre la FUBalmes i la Fundació Universitària Bages, que es compliran el pròxim mes de gener. I que des del 2018 treballem en la renovació del conveni, que havia expirat llavors. En aquesta dècada, la UVic-UCC ha crescut i ha canviat molt. A la institució li han passat moltes coses que els convenis que vindran necessàriament hauran de contemplar.

Ara que som a les portes d’aquest desè aniversari, en quin punt es troba la federació universitària i cap a on ha d’avançar?

Amb quatre fundacions federades, ara mateix el projecte es troba en un moment de plenitud, havent demostrat i havent-se demostrat amb escreix que és un bon model. Personalment, estic convençut que també des de la ciutat i del territori es veu l’estructura federada com a positiva. En aquest context, després d’una primera dècada, ara s'obre un moment de reflexió de cap a on ha d'avançar aquesta federació universitària en els pròxims temps per tal de projectar-se cap al futur. No ens podem quedar estàtics en el moment present simplement perquè funciona. Però la nostra responsabilitat és no fer res de manera improvisada, sinó meditada i molt pensada, avançar sense pressa, però també sense pausa. Treballant els temes amb temps i en profunditat, i buscant sempre grans consensos per arribar a grans acords.

I, també en aquest cas, ens hem de posar a treballar des d’ara mateix. Com a president ja ho estic fent, i aquest és un dels meus reptes per als pròxims anys: començar un diàleg amb tot el territori i amb les seves institucions, per trobar la continuïtat de la fórmula actual, que ens permeti anar més enllà. Perquè quan celebrem deu anys més i tornem a mirar enrere continuem estant igual de satisfets i convençuts de les decisions que hàgim pres a partir del dia d’avui.

En aquest context, podem esbossar ja quina és la direcció cap a on hauria d’avançar la federació?

Seria prematur que jo, en el moment actual, m’atrevís a proposar una fórmula. Primer s’han d’estudiar bé totes les possibilitats. Ara bé, estic convençut que tothom està d’acord en una cosa: tenir una universitat que s’estengui per tot el territori de la Catalunya central, més enllà del que l’entenem estrictament com aquesta vegueria i fins a l’entorn de la gran àrea metropolitana de Barcelona, és quelcom de gran valor. La UVic-UCC aporta equilibri territorial i contribueix a desenvolupar el país des de l’educació, el coneixement i la transferència, però aconseguir-ho també requereix concessions administratives en àmbits com les infraestructures, la mobilitat... Per tant, cal un treball més enllà de la Universitat, amb totes les administracions, per ordenar el territori.

Quins són els altres reptes o fites que es fixa per a aquests quatre anys de presidència de la FUBalmes?

Tenim una oferta educativa sòlida, de qualitat i consolidada. El que a mi em preocupa, com a president, és poder fer que aquesta oferta sigui econòmicament sostenible per als estudiants. Aquest és un repte enorme. L’altre és la mobilitat: ens cal més i millor transport públic, perquè actualment per a un estudiant de la UVic-UCC és molt més difícil arribar a classe del que ho és per a un d’una universitat metropolitana. Si treballem per assolir l'excel·lència acadèmica, no ens podem permetre que les famílies o els estudiants prioritzin altres opcions per qüestions econòmiques o de transport. A tot plegat, s’hi afegeix la corba demogràfica, que els pròxims anys farà que hi hagi menys joves en edat d’accedir als estudis superiors.

En recerca, hem de fer créixer totes les línies de tots els àmbits de coneixement. I, en el cas del Centre Tecnològic BETA, que s’ha fet gran exponencialment els últims anys, el pas següent ha de ser el de convertir-se en un centre CERCA, que el reconegui i el consolidi. Això seria bo per a la Universitat, és clar, però també, i molt, per al teixit productiu que ens envolta.

Amb l’obertura de la seu de la UVic al barri del Remei, podem dir que el projecte de campus ciutat està complet?

És un pas més, però, a Vic, el model de campus ciutat està tan intrínsecament arrelat a la ciutat i a la mateixa universitat que qualsevol creixement futur demanarà seguir la mateixa fórmula. I hi ha clares dues coses: que la UVic ha de continuar estenent-se, ja que tenim molts projectes, i que la ciutat disposa de reserves de sòl municipal per a equipaments educatius que, si les circumstàncies ho requereixen, estan a disposició del projecte universitari. Penso en el sud del barri de Santa Anna i el nord dels barris de la Serra de Sanferm i d’Osona, però també en d’altres: la zona esportiva, on la UVic ja és present, té molt més potencial. I són només uns exemples. Qualsevol creixement s’ha de fer, és clar, mirant la ciutat en tot el seu conjunt.

Quines fites es fixa per a quan acabi aquest mandat?

M'agradaria haver trobat un disseny definitiu per als següents anys del model de governança de la federació universitària i haver arribat a consensos amb el territori. Per descomptat, no puc assegurar en quin punt serem d’aquest procés, però estic segur que quatre anys ens han de donar temps per haver fet aquesta feina. També, hauríem de tenir ben enfocat el sisè conveni, perquè el que ara acabem de firmar estarà a punt de caducar.

Més enllà d'això, que és el paraigua general, m'agradaria haver pogut treballar en la millora de la vida dels estudiants. Això passa, en primer lloc, per haver garantit un major accés a la UVic-UCC a totes les persones que hi vulguin estudiar, aconseguint que aquesta sigui econòmicament més assequible. I, en segon lloc, haver avançat en infraestructures, cosa que voldrà dir que el país també ha avançat.