Albert Palou és biòleg, amb una tesi doctoral centrada en els processos de canvi històric i evolució dels paisatges agraris. Actualment, és responsable de Relacions Institucionals i Comunicació del CT BETA, així com del plantejament estratègic de les accions de comunicació de diversos projectes europeus. També és, des de l'any 2014, president del Grup de Naturalistes d'Osona, entitat que ahir va rebre l'homenatge de la UVic-UCC en el marc de la inauguració de la Universitat d'Estiu.

El Grup de Naturalistes d’Osona, del qual ets president, va rebre ahir l’homenatge de la Universitat d’Estiu. Com viviu des de l’entitat aquest reconeixement?

Des del Grup de Naturalistes d'Osona (GNO) agraïm molt aquest tipus de reconeixements, ja que entenem que ajuden a valorar la feina de tota la gent voluntària que el va tirant endavant des de fa molts anys. Fa uns mesos ja vam tenir l’honor de passar a ser membres de mèrit del Patronat d’Estudis Osonencs i ara aquest reconeixement de la Universitat d’Estiu ens ajuda a continuar treballant. 

Al final, el principal motor d’una entitat naturalista és sempre la motivació de la gent que en forma part i que dedica part del seu temps lliure a tirar endavant desinteressadament iniciatives que li aportin un valor personal. Quan tractes temes com l’estudi de la biodiversitat o quan pots crear petits projectes de conservació de fauna o flora, de seguida trobes gent disposada a comprometre’s només a canvi d’aquest objectiu, però els reconeixements públics sempre fan il·lusió.

Per als que ahir no van poder ser a la Sala de la Columna, explica’ls una mica què és i què fa el Grup de Naturalistes d’Osona...

Formalment, som la Delegació a Osona de la Institució Catalana d’Història Natural, una filial de l’Institut d’Estudis Catalans. A mi m’agrada dir que som una societat científica amateur, perquè una bona part de la nostra activitat està enfocada a la generació de coneixement. El GNO recull una tradició molt estesa d’estudi de les ciències naturals a Osona, que ve de molt lluny i en les quals participen altres entitats, que fa que tinguem un territori realment molt ben conegut en comparació amb altres comarques catalanes.

La principal funció que fem és crear un punt de trobada de totes les persones interessades en el patrimoni natural i treballar entre tots i totes per aprofundir en el seu coneixement. També intentem que aquest coneixement serveixi per protegir, preservar, gestionar o recuperar, si és necessari. Des de fa molts anys també posem molts esforços en organitzar activitats de divulgació i en cooperar amb altres entitats amb les quals compartim objectius.

Quins són els vostres reptes de futur del grup?

Això és una visió molt personal, però et diria que els principals reptes de futur del GNO haurien de ser els mateixos que avui en dia afronta el món de la ciència: treballar millor per connectar amb la societat i fer que el coneixement que genera sigui realment útil. Això a vegades suposa canviar algunes mentalitats, però al mateix GNO trobaríem exemples molt bons en aquest sentit.

Ens hem de creure que des del voluntariat naturalista es poden fer estudis i generar dades rigoroses que poden alimentar el món acadèmic i que el nostre coneixement pot ser útil a l’administració pública per fer front a alguns dels seus propis reptes relacionats amb la conservació del patrimoni natural. Tenint en compte el context en el qual vivim, el futur passa per aquí.

Per altra banda, ets el responsable de Relacions Institucionals i Comunicació del Centre Tecnològic Beta. Quina feina hi desenvolupes exactament?

La meva feina al CT BETA és assegurar que el centre tingui veu pròpia, i que la nostra recerca sigui visible i accessible per a la societat. Per a un centre que té la vocació de ser tan útil com sigui possible a tots els nivells i per algú que no ve pròpiament del món de la comunicació, això és un repte constant.

A vegades em demanen què faig a la feina i, sincerament, no sé què respondre. Però més enllà de preparar continguts, gestionar xarxes socials, donar suport a l’organització d’esdeveniments, tenir relació amb l’entorn polític del centre i intentar no equivocar-me amb el protocol, dedico moltes estones del dia a intentar entendre què fan els meus companys i companyes. Això m’ajuda a pensar en com complir alguns dels seus objectius a partir d’accions comunicació i a anar encaixant les peces per ajudar a complir els objectius estratègics del BETA.

Quants projectes europeus esteu portant a terme en aquests moments des del BETA?

Avui en dia formem part d’uns quaranta projectes europeus, sigui com a socis o com a coordinadors. Coordinar un projecte europeu és una càrrega de feina i una responsabilitat molt gran, però des dels inicis del BETA vam tenir claríssim que havíem de coordinar projectes europeus en aquells àmbits en els quals volem ser referents. Si fa deu anys ens haguessin dit que seríem on som ara, potser no ens ho hauríem cregut.

Cadascun d’aquests projectes és un món en si mateix, que obre la porta a relacions que a poc a poc han ajudat a teixir una xarxa increïble al nostre voltant. Sempre diem que volem actuar globalment per treballar localment i els projectes europeus han ajudat a fer-ho realitat.

Quin pes té l’estratègia comunicativa en aquests projectes?

Bona pregunta. Per una banda, cada vegada hi ha més consciència del valor enorme que aporta la comunicació científica a la recerca, però, per altra banda, la professionalització d’aquest camp encara és molt lluny del que hauria de ser. Tot i això, cada vegada és més fàcil trobar entitats especialitzades en comunicació en els consorcis de projectes europeus i es nota molt la seva feina. A vegades és una cosa tan simple com passar de dir “tinc un projecte” a dir “estic treballant en aquest tema gràcies a aquest projecte”, i ensenyar al món científic que posar per davant el valor de la seva recerca té un retorn molt gran en la seva feina.

Al BETA fa temps que intentem anar fent aquest canvi, també. No es tracta només d’assumir-ho per part de la gent que treballem directament en la comunicació, sinó que dia a dia vagi convertint-se en una visió compartida per tot l’equip. A curt termini, un dels reptes que assumirem és liderar la comunicació d’alguns dels projectes europeus que començarem aviat i crec que això ajudarà a acabar de donar-nos un impuls i a continuar millorant com a centre.