El 17 de juny passat, amb la constitució dels nous ajuntaments arran de les eleccions municipals del 28M, Anna Erra i Solà va deixar de ser, formalment, presidenta de la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes). Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i diplomada en Magisteri per la Universitat de Vic, ha ocupat el càrrec els darrers vuit anys, tot i que prèviament ja havia format part del Patronat durant la seva etapa de regidora d’Educació, Cultura, Comerç i Turisme de Vic. La seva sortida de l’Ajuntament ha coincidit en el temps amb el seu nomenament com a presidenta del Parlament de Catalunya.

Quines han estat les principals fites aconseguides durant el seu mandat com a presidenta de la Fundació Universitària Balmes?

Han estat vuit anys molt intensos per a la institució, en els quals s’han pres decisions, s’han assumit compromisos i s’han dut a terme accions que han permès traçar, de manera molt clara i sòlida, el rumb de la Universitat per als pròxims anys i, m’atreviria a dir, dècades. La primera fita, que va ser un punt d’inflexió important, va ser l’acord de federació amb la Fundació Universitària del Bages i el consegüent naixement de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Per mi aquest pas, que va ser fruit de la visió, la voluntat i la generositat de moltes persones diferents, ha estat la clau del present i del futur de la institució.

D’aquell moment concret, en són fruit altres decisions, que han evidenciat l'encert de la federació, l'han reforçada i l'han ampliada. En aquest sentit, voldria destacar la creació de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) i de la Facultat de Medicina, amb la graduació de la primera promoció del grau en Medicina aquest mateix curs; la incorporació d’Elisava al projecte federatiu; l’obertura de dues seus, a Granollers, primer, i a Manlleu, després, i el creixement i la consolidació del projecte de Campus Ciutat de Vic, amb l’obertura d’una seu al barri del Remei i la recuperació de Can Baumann o del Paranimf, entre altres espais.

Aquestes decisions estratègiques estan lligades a d’altres en l’àmbit acadèmic, com ara l'ampliació de l'oferta d'estudis de grau, de doctorat i de postgrau; la consolidació del projecte de Campus Professional, és a dir, de cicles formatius, en el qual la UVic-UCC ha estat pionera, i la recerca, que ha crescut com mai durant aquests darrers anys: en són exemples clars el Centre Tecnològic BETA i la creació de l’IRIS-CC.

Tot això, ha comportat la millora del posicionament de la Universitat en els rànquings de les universitats de Catalunya i de l'Estat espanyol, i l'aparició, per primer cop i en molt bon lloc, en rànquings internacionals.

Quins han estat els principals esculls a què ha hagut de fer front en aquest període?

La pandèmia de la covid-19 ha estat, sens dubte, un repte en majúscules que tots, com a societat, hem hagut d’afrontar; també la UVic-UCC com a institució. Aquesta crisi sanitària va suposar haver de canviar la manera de treballar, d’impartir docència, de fer recerca... d’un dia per l’altre i de manera radical, i em refereixo al funcionament a distància, amb la pantalla al mig, però també a l’esforç ingent per garantir la seguretat de totes les persones quan, de manera progressiva, vam anar tornant a la presencialitat. La pandèmia va tensar la institució i la va posar a prova, però les persones que la conformen van tornar a donar mostra de la seva implicació en el projecte, generositat i capacitat de treball, i la prova es va superar amb nota.

A més, la pandèmia també ha comportat que, a tots nivells, projectes i planificacions prèvies s’hagin vist frenades perquè altres qüestions urgents han esdevingut prioritats. A la FUBalmes no hem deixat mai de treballar pels objectius establerts, malgrat aquest context de crisi sanitària, però és evident que certes qüestions han avançat més a poc a poc del que hauríem volgut.

Per altra banda, un tema essencial per a la institució que, tot i estar molt enllestit, encara no ha quedat resolt, és la renovació del conveni programa amb la Generalitat de Catalunya. S’ha fet molta feina, i molt bona, per part de moltes persones i durant molt de temps, i aviat aquesta qüestió estarà tancada.

Quines són les principals virtuts del model de governança que tenim?

La singularitat del nostre model és, des del meu punt de vista, no només un tret distintiu de la UVic-UCC en relació amb la resta del sistema universitari català, sinó, i sobretot, una de les seves principals fortaleses. És d’iniciativa territorial, té vocació de servei a la societat, es beneficia d’un sistema de gestió àgil i flexible, així com eficient, i té un equilibri de funcions (patronat, rector, direcció general) que garanteix el bon funcionament d’aquesta governança.

Tot plegat es reflecteix en qüestions essencials, com ara una adaptabilitat al canvi molt més ràpida i flexible que la d’altres institucions i, també, una presència, participació i lligam profund i real amb les empreses, institucions i entitats de l’entorn proper. La Universitat aporta equilibri al territori i contribueix a generar igualtat d’oportunitats a les persones que el conformen, però no ho fa sola, sinó donant la mà a la resta d’agents de l’entorn. Aquesta, per mi, és una gran riquesa.

Quins creu que són els reptes més importants a què haurà de fer front la Fundació en els pròxims anys?

En primer lloc, s'haurà de signar el nou conveni programa, que ha de contribuir a garantir no només l'equilibri econòmic de la nostra universitat, sinó també a reforçar-ne l'equitat a través de noves polítiques de beques. El conveni programa està pactat, però ara s'està tramitant per part del Govern de Catalunya. 

Però, i aquest és segurament l'aspecte més rellevant, perquè és estructural, hem de saber donar resposta a un entorn que canvia a una velocitat molt gran, que, al seu torn, exigirà a les persones i a les institucions una adaptació ràpida i flexible. Crec que la UVic-UCC és capaç de fer-ho, com ha demostrat moltes vegades, però haurà de ser encara més àgil i flexible per donar resposta a les transformacions que venen de molts àmbits: les noves necessitats formatives de les empreses, el canvi climàtic, l’evolució demogràfica de la nostra societat, la presència de la intel·ligència artificial...

Què s’emporta, en l’àmbit personal, d’aquesta etapa a la presidència de la FUBalmes?

Per a mi ha estat un honor i un privilegi haver estat membre del Patronat de la Fundació Universitària Balmes, i ser-ne la presidenta durant els darrers vuit anys. He procurat de contribuir, en la mesura que m’ha estat possible, a fer avançar la UVic-UCC, i marxo del Patronat carregada d’aprenentatges i satisfeta per com la Universitat ha canviat i crescut els darrers anys, però també conscient que encara té molt de camí per recórrer.

I si alguna cosa m’enduc, és l’orgull de saber que, tot allò assolit, ha estat gràcies, en molt bona part, a l’esforç, a la dedicació, al compromís i a la generositat de moltes persones, entre les quals els membres del PAS i del PDI, que hi ocupen un lloc destacat. La comunitat és l’actiu més important que té la UVic-UCC, i és per això que vull donar-vos les gràcies. Estic molt orgullosa de la Universitat i sempre em sentiré part d’aquest projecte.

Com s’imagina la UVic-UCC d’aquí a deu anys?

M’imagino una UVic-UCC que no s’allunya gens del que és ara; una universitat singular, forta i consolidada, que ha esdevingut un motor de coneixement i d’innovació al servei de la ciutat i del territori, al qual aporta equilibri i igualtat d’oportunitats, i que té una considerable projecció internacional. Això sí, sense deixar d’avançar, encapçalant sempre nous projectes per adaptar-se i donar resposta a les necessitats que la societat té en cada moment, i encara més internacional del que és ara. I, sobretot, amb una creixent interrelació entre la Universitat i la Ciutat. Avui no soc capaç d'imaginar-me Vic sense el que ens ha aportat la Universitat.