Es pot qualificar Anton Granero com un dels històrics d’aquesta casa. És dissenyador gràfic, editor i gestor cultural. Ha estat vinculat a la UVic i a la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes) des dels seus inicis, formant part dels diversos equips directius. Va ser director d'Eumo Editorial, i creador i director d'Eumogràfic (actual Eumo_dc) fins al 2014. Va ser membre del Consell Consultiu de la UVic, patró de la FUBalmes i responsable del projecte Fem UVic-UCC Territori, Universitat i Societat, entre altres càrrecs. El curs passat es va jubilar, tot i que la seva tasca com a activista cultural continua igual d’intensa.

 En què ha canviat la teva vida ara que t'has jubilat?

No em sento jubilat; m'he descarregat del gruix i la responsabilitat de la UVic-UCC. Encara, però, porto la direcció d'ACVIC. Centre per a les Arts Contemporànies, fins que surti el nou director o directora fruit del nou concurs, que espero que es convoqui aviat.

De tots els projectes que has impulsat a la UVic, que són incalculables, de quins et sents més orgullós?

Em sento orgullós d'haver tingut l'oportunitat única de participar, junt amb altres persones, en la creació d'una universitat, de la seva editorial i del seu estudi de disseny, Eumogràfic. I tot des de zero.

Una persona, que com tu, ha vist néixer el projecte universitari de Vic, com valores la trajectòria assolida per la institució?

La Universitat de Vic i Central de Catalunya és una realitat que s'ha expandit pel territori, cosa que contribueix a l'equilibri territorial; una realitat que s'ha aconseguit amb la qualitat acadèmica i humana, i amb l'esforç de moltes persones i institucions.   

Tu i el teu equip d'Eumogràfic heu estat els màxims responsables de la imatge gràfica de la UVic-UCC, des que érem Escola de Mestres. Explica'ns com has viscut aquesta evolució.

L'he viscut com un privilegi: tenir cura de la imatge gràfica des de l'Escola de Mestres fins ara, durant 43 anys, passa molt poques vegades. Hem mantingut una evolució i una coherència que crec que ha ajudat a consolidar el projecte universitari. Potser dos moments clau varen ser quan vam crear la marca Estudis Universitaris de Vic i quan, motivats per la necessitat de fer un web, vam passar a la sigla UVic, sempre amb el vermell característic i la U majúscula.

I finalment, a què et dediques ara que tens més temps i menys obligacions?

Em dedicaré, quan pugui, a organitzar tot el meu arxiu de papers i treballs de tants anys. Tinc ganes de dur a terme projectes personals.