Arnau Amat és doctor en Didàctica de les Ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona. El curs 2012-2013 va iniciar la seva trajectòria a la UVic com a docent i investigador en formació del professorat en aprenentatge de les ciències i l'educació per a la sostenibilitat. Actualment, és el coordinador del Grup de Recerca en Construcció del Coneixement (GRECC) i ha estat un dels artífexs del disseny del programa d’activitats transversals de la UVic-UCC, que enguany es dedicarà a l’emergència climàtica.

Què et sembla que la UVic-UCC hagi dedicat el programa d’activitats transversals d’enguany a parlar sobre l’emergència climàtica?

L'emergència climàtica és segurament el problema més transversal que podem trobar en l'actualitat. Té implicacions òbviament ambientals, que incideixen directament en la biodiversitat de tot el planeta, però també afectacions socials —ja s'està parlant de migrants climàtics, gent que s'ha de desplaçar a causa de l'escalfament global. Sense deixar de pensar en aspectes de salut, d'alimentació i econòmics...

Com a un dels principals implicats en la confecció del programa d’activitats a la teva facultat, amb quin esperit l’heu dissenyat?

A la Facultat d'Educació, Traducció, Esports i Psicologia (FETEP), sobretot ho hem vinculat a l'educació ambiental per a la sostenibilitat, especialment amb dos actes. El primer és una exposició a l'Espai Vernis que porta per títol "Alimentació Sostenible. Llums i Ombres", que hem construït a mitges entre el Grup de Recerca en Construcció de Coneixement i el Museu Universitari Virtual de Pedagogia, amb el suport de la Facultat. A l'exposició, hi trobarem la descripció de cinc problemes socials rellevants relacionats amb l'alimentació, des de la gestió de residus fins al malbaratament alimentari, que vam estar treballant en el projecte interdisciplinari amb els estudiants de 3r curs del grau en Mestre d'Educació Primària. S'hi presentaran quines són les representacions dels infants sobre aquests problemes i les propostes didàctiques que es van elaborar. El segon acte que tenim previst és una conferència que porta per títol "Escoles sostenibles cap a la justícia ecosocial", el dimecres 11 d'octubre, a càrrec de la coordinadora de la Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya, Paula Pérez, entitat que agrupa més de 1.400 centres educatius del país. D'aquesta manera, els futurs mestres podran saber què s'està treballant en l'àmbit de la sostenibilitat a les escoles catalanes. 

Quin paper han d’agafar les universitats en la gestió de les qüestions mediambientals?

Com a agents educatius del país, hi tenim un paper clau. La universitat ha de respondre als problemes socioambientals que hi ha al món des de la recerca en les diferents àrees de coneixement, però a la vegada ha de divulgar la recerca que s'està fent en aquest àmbit per retornar aquest coneixement construït a la societat. 

Quin objectiu té l’educació ambiental? 

A mi m'agrada recordar sempre l'objectiu fundacional que es va marcar l'educació ambiental gairebé fa cinquanta anys amb la Carta de Belgrad el 1975: "Canviar la relació dels éssers humans amb la natura i la dels éssers humans entre si mateixos". És un objectiu senzill de dir i clar d'interpretar. Deixa clar que no és un tema d'una natura que és a part de l'ésser humà. Gairebé la totalitat de problemes ambientals a què fem front com a humanitat han estat generats per com ens relacionem amb nosaltres mateixos —per exemple, el desenvolupament lligat a la idea de creixement econòmic— i, a la vegada, aquests problemes ambientals ens afecten com a éssers humans. També vull destacar que és implícit a aquest objectiu que l'educació ambiental neix estretament relacionada amb l'acció: sorgeix per promoure transformacions i és generant aquestes transformacions que emergeixen els aprenentatges. 

I quin pes té, o hauria de tenir, l'educació ambiental en la formació inicial de qualsevol mestre?

M'agrada pensar que tota "educació" és ambiental. Fem el que fem en qualsevol espai educatiu, estem transmetent una sèrie de valors, comportaments i coneixements de com relacionar-nos amb el medi. Simplement, aquests coneixements que es generen són conscients o inconscients, interactuen d'una manera amable o d'una manera més agressiva amb el medi, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, la formació inicial de qualsevol mestre hauria de reflexionar sobre el fet que qualsevol acte que fem com a humans pot tenir conseqüències sobre el medi ambient i, en conseqüència, cal ser conscients de com hi estem interactuant. A més a més, l'educació ambiental en els mestres els ha de servir per ser conscients que estem formant una part de la ciutadania que viurà gran part de la seva vida en situació d'emergència climàtica. I això ens genera moltes preguntes: Estarem formant aquests infants perquè comprenguin les causes i les conseqüències sobre aquesta emergència? Estarem formant aquests infants perquè puguin actuar per adaptar-se a aquestes emergències? Pensar-ho així, fa una mica de vertigen. 

Quins projectes rellevants sobre educació ambiental s’impulsen des del GRECC?

Tenim diversos projectes engegats. Pel que fa a transferència del coneixement i projecte d'innovació educativa, des de fa set anys estem col·laborant amb l'Ajuntament de Vic en la gestió de la Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Vic. Aquest ens agrupa tots els centres educatius de Vic amb els quals desenvolupem una sèrie d'accions conjuntes per treballar diferents aspectes relacionats amb la sostenibilitat. Fruit d'aquesta col·laboració, hem generat una sèrie de projectes: per exemple, ara hem acabat un joc interactiu a l'entorn urbà del Mèder amb la professora Laura Martín per treballar les problemàtiques ambientals que afecten la qualitat de l'aigua. I el 2022 vam iniciar el projecte Patis Biodivers (mon.uvic.cat/biodiver), en què els centres participants investiguen i promouen  investigacions per conèixer i millorar la biodiversitat de les seves escoles. En aquests moments, hi han participat més de trenta centres i tenim tots els materials de suport en català, castellà i basc. 

I més en l'àmbit de recerca del GRECC?

Més en l'àmbit de recerca, hem publicat diversos articles i capítols de llibre en relació amb com les nenes i els nens de primària conceben la biodiversitat i quins factors la promouen, sobretot lligats a la tesi que està fent la Chadia Rammou. També hem col·laborat amb la Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya de la Generalitat per construir una eina d'avaluació interna que serveixi per valorar les accions que les diferents xarxes locals estan portant a terme. I, com he comentat abans, també estem treballant la construcció de coneixement en projectes interdisciplinaris com els temes d'Alimentació Sostenible, que van néixer a través d'un projecte que vam fer amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya amb la professora Laia Solé i és una línia de recerca amb gran potencial que també estem consolidant.