Cristina Borralleras és doctora en Informàtica per a Llenguatges i Sistemes Informàtics per la UPC. Va començar a treballar a la UVic el curs 1991-1992 a l’Escola Universitària Politècnica d’Osona, actual Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries. Ha estat directora del Departament d’Informàtica, coordinadora de l’Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió, del màster universitari en Tecnologies Aplicades a la Informació, del màster Apps&Games i del màster universitari Mobile Application and Games. Des del setembre de 2017 és directora del Departament d’Enginyeries de la Facultat, tasca que combina amb la recerca sobre Program Verification i Constraint Solving.

Aprofitant que dissabte passat va ser el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, li hem demanat per què encara hi ha tan poques dones en l’àmbit de les enginyeries.

La baixa presència de dones en els estudis d’enginyeria és un tema recurrent i debatut. Com és que encara hi ha tan poques dones a Mecatrònica o Automoció, per exemple?

Certament, és un tema molt tractat i debatut, i sovint es parla de factors com la manca de referents femenins (només cal mirar quins són els referents en els llibres de tecnologia), o dels estereotips de gènere, que tendeixen a atribuir rols, preferències i comportaments diferents en funció del gènere. Hem avançat molt, però encara en ple segle XXI trobem constantment missatges implícits i explícits que dissuadeixen les noies de decantar-se cap a les enginyeries, de la mateixa manera que frenen els nois que podrien interessar-se per professions com la infermeria, o l’educació infantil o primària.

Fa pocs anys vaig tenir l’ocasió d’entrevistar noies que estaven cursant els nostres graus d’enginyeria. La sorpresa va ser majúscula quan, en parlar sobre què les havia decantat per escollir una enginyeria, totes van coincidir en el fet que, tot i tenir molt clar que els interessaven aquests estudis, van estar a punt de no cursar-los perquè la família o els amics les havien mirat de dissuadir. Les raons? "Això no és per a noies, són graus i professions molt masculinitzats, què fan les teves amigues..." Voleu dir que hem avançat? Jo crec que, més aviat, hem retrocedit.

També he sentit en diverses ocasions comentaris com "les noies prefereixen professions més relacionades amb cuidar, donar servei a la societat..." Ja hi som! I els nois, no? Totes som iguals? I les enginyeries no tenen també aquests objectius? La Mecatrònica no té també aplicacions en la indústria farmacèutica o en la medicina?

Em dius que per què hi ha tan poques noies als graus d’Enginyeria Mecatrònica o de l’Automoció. No poden haver-n’hi si n’hi ha poquíssimes que facin el batxillerat tecnològic i la presència femenina en els CFGS relacionats amb aquests graus és inferior al 5 %. La decisió, per tant, és prèvia. Què fa que les noies a ESO ja descartin o hagin descartat aquests tipus d’estudis? Els hem ensenyat què és l’electrònica, la mecànica o la programació? Els hem explicat les seves aplicacions? Tenen suficient informació, noies i nois, per saber si tenen habilitats en aquests àmbits o per despertar-los l’interès per la tecnologia i l’enginyeria? Com pot saber una nena o un nen si li agrada la música si mai n’ha escoltat o ni ha provat de tocar un instrument?

Quines conseqüències té per a la societat aquesta manca de presència femenina en el món tecnològic?

El món de la tecnologia i l’enginyeria més enllà dels coneixements tècnics necessita creativitat i enginy a l’hora de dissenyar nous productes i de trobar solucions innovadores. És important que en els equips hi hagi pluralitat i diversitat de perfils, i no ens podem permetre prescindir del talent del 50 % de la població. Cal tenir-hi representats tots els punts de vista si no les solucions poden ser esbiaixades i no ser prou adequades per a una part de la població. Si, per exemple, dissenyem i testegem un producte, una aplicació o un vehicle només amb nois d’una petita franja d’edat que han cursat una enginyeria i que viuen en una regió concreta, validarem que el producte serveix per a aquest perfil, però amb molta probabilitat no serà adequat per a la resta de la població. El mateix passa si dissenyem solucions prescindint de la perspectiva femenina.

D’altra banda, en relació amb el que comentàvem al principi, de la manca de referents i dels estereotips de gènere, si no aconseguim incrementar la presència femenina en aquests àmbits, estarem perpetuant aquestes desigualtats.

Què creus que hi poden aportar les dones en aquest àmbit?

Com deia abans, la diversitat, i això inclou la diversitat de gènere. És important en qualsevol àmbit i, per mi, és fonamental en el camp de la tecnologia i les enginyeries. Les dones podem donar visions diferents aportant noves solucions creatives i innovadores.

Quines mesures creus que s’han de prendre per atreure més vocacions femenines en el camp de les enginyeries?

S’estan fent molts esforços per promoure l’educació en STEM per a les nenes ja des de primària i ESO. El Departament d’Ensenyament aplica ajuts econòmics per incentivar les noies que han escollit la formació professional a matricular-se en CFGS d'àmbits com l’electrònica o la mecànica, on la presència femenina és d'entre el 3 i el 5 %. També hi ha beques i premis específics per a noies per iniciar estudis en l’àmbit de les TIC, o per cursar estudis de postgrau en l’àmbit de les enginyeries i en l’àmbit TIC. Totes aquestes iniciatives són molt bones i necessàries, però no és suficient.

Des del meu punt de vista, falta que noies i nois tinguin l’oportunitat de conèixer les diferents tecnologies des d’un vessant pràctic i aplicat. En alguns centres ja s’està fent, però són una minoria, si més no en el nostre entorn. Una assignatura de tecnologia totalment teòrica i descriptiva no ajuda en absolut a atreure vocacions. Per tant, crec que caldria revisar a fons els currículums d’ESO i batxillerat (i potser de primària) per incloure en assignatures comunes aspectes tecnològics des de la pràctica i sobretot mostrant les seves aplicacions (tenim bons exemples en les activitats extraescolars de robòtica educativa). D’altra banda, també són una minoria els instituts que en l’itinerari tecnològic ofereixen assignatures com mecànica o electrotècnia. Com poden escollir una enginyeria d’aquests àmbits si no saben què és?

D’altra banda, penso que també cal formació i més informació per a les famílies i el professorat, que juguen un paper molt important en l’orientació de noies i nois a l’hora d’escollir l’itinerari a 4t d’ESO, la modalitat de batxillerat o de cicles i el grau universitari.

Creus que la tendència canviarà en el futur?

Això espero, però crec que serà molt lent. És fonamental posar fi als estereotips de gènere, però amb la nostra cultura, les tradicions i l’herència de segles serà molt difícil fer-ho.