Daniel Egas és enginyer civil, doctor en Ciències Experimentals i Tecnologia per la UVic-UCC i actualment lidera el grup d’investigadors dedicat a l’anàlisi de la sostenibilitat al CT BETA. Al llarg del seu doctorat va adquirir una gran experiència en el desenvolupament de solucions per incorporar el càlcul de la petjada ambiental de producte (coneguda com a PEF) al sector làctic tradicional. D'aquesta feina, en va sortir un dels primers programaris de càlcul de petjada ambiental d’aquest estil per al sector agroalimentari i algunes de les primeres certificacions PEF a Catalunya.

Vas venir al BETA des de Brunel, a Londres, allà ja treballaves en aquest tema?

Sí, però només de manera introductòria. Allà és on vaig veure el potencial que tenia l’àmbit de l’avaluació de la sostenibilitat, i que les metodologies d’anàlisi de cicle de vida (LCA), amb les quals treballo actualment, es podien adaptar tant per a la producció d’un bolígraf com per a la d’un avió. Però no existeix una carrera o un màster en què s’ensenyi del tot la comprensió i l’aplicació d’aquest tema; és un coneixement que es guanya treballant sota condicions reals. De fet, jo soc enginyer civil de formació. Al final qualsevol persona amb capacitat per conèixer bé els detalls dels processos industrials hi pot tenir lloc, la qual cosa obre el camp al fet que hàgim format un equip molt pluridisciplinari.

Quina és l’activitat principal que es fa des de la Unitat de Comptabilitat i Optimització de la Sostenibilitat?

L’objectiu principal és facilitar el càlcul de la sostenibilitat i afavorir la transparència dels resultats que les empreses fan servir per comunicar. Dit amb unes altres paraules, ajudem a aplicar la metodologia de l’anàlisi de cicle de vida (LCA) en diferents contextos, per facilitar i afavorir la claredat dels resultats que després les empreses fan servir per obtenir certificats de sostenibilitat i ecoetiquetes.

Recentment, la Unitat s’ha dividit en dos grups per cobrir millor aquesta necessitat, tot i que a la pràctica continuem treballant de forma molt coordinada. Ara ja tenim un grup propi de desenvolupament de programari, liderat per en Joan Colón, que treballa directament per crear noves eines d’ús fàcil tant per a petits com per a grans productors. Aquestes noves eines han d’ajudar a recol·lectar dades primàries necessàries i a facilitar que personal no expert en la metodologia LCA pugui avaluar els impactes ambientals a la seva pròpia empresa de forma senzilla, però consistent.

Les declaracions ambientals són cada vegada més habituals al món privat?

Sí, en molts nivells. És important començar a certificar impactes ambientals tant en l'àmbit de producte com de l’activitat ordinària de la mateixa organització. Els últims anys hem vist un increment en la demanda de certificacions ambientals per part de petits i grans productors, atès que els consumidors comencen a demanar-les i que la mateixa legislació ho comença a exigir.

Aquí, el repte és poder fer aquests càlculs de forma transparent, per evitar males pràctiques, com el greenwashing. Això vol dir treballar amb transparència en tots els nivells: recol·lecció de dades primàries, aplicació correcta de la metodologia i comunicació dels resultats, siguin cap a consumidors finals o intermedis. És rellevant recalcar que per evitar el greenwashing ha d’existir un compromís real de l’empresa, ja que tenir una certificació ambiental acreditable requereix esforços i recursos. Si les empreses volen ser realment competitives, com més informació tinguin dels productors més representatiu serà el resultat final, però això, com deia, requereix una inversió de recursos econòmics i humans que cal tenir en compte.

Treballeu només amb empreses o també formeu part de projectes europeus?

El CT BETA forma part de molts projectes europeus en què es desenvolupen tecnologies innovadores que pretenen ser més sostenibles que aquelles que han vingut a substituir. Per tant, és important que aquestes noves opcions tecnològiques siguin sotmeses a un estudi acurat del seu impacte ambiental, econòmic i social. D’aquesta forma validem el potencial real d’aquestes tecnologies en relació amb aquests tres eixos.

Per exemple, en un projecte tan rellevant per al CT BETA com el FERTIMANURE, en què s’estan dissenyant biorefineries pilot com a solució per valoritzar dejeccions ramaderes en forma de biofertilitzants d’alt valor afegit, nosaltres hem acompanyat el consorci en la validació de cadascun dels trens tecnològics que s’hi proposa. A poc a poc, això ens ha obert les portes a altres projectes de referència en l'àmbit europeu, com ara el VIOBOND, que aglutina algunes de les indústries del paper i la fusta més importants d’Europa. En aquest projecte la contribució del CT BETA està relacionada exclusivament amb l’avaluació de la circularitat dels nous processos per valoritzar residus rics en lignina.

Per tant, podeu treballar amb molts altres sectors, no només l’agroalimentari?

Sí, nosaltres som experts en l’aplicació de la metodologia LCA per a l’avaluació de béns i serveis produïts en qualsevol àmbit. Òbviament, la nostra expertesa es decanta molt cap al sector agroalimentari, ja que aquest és el principal focus d’atenció del centre i és el que fa que tinguem un major impacte al nostre territori, però ja hem treballat amb indústries molt diferents. Hem tingut convenis de transferència amb la indústria tèxtil, la del paper i el cartó, la de producció de bateries o la del maquillatge, per citar-ne algunes.

També hem treballat per anar incorporant el vessant de la sostenibilitat social a la mateixa metodologia i l'hem aplicat en una indústria tan rellevant a Catalunya com és la del turisme. Tot i que l’aplicació de la metodologia LCA a escala econòmica i ambiental fa temps que es treballa, la seva aplicació a escala social és molt nova i esperem fer-hi contribucions de valor.

Els consumidors realment posen en valor que un producte sigui més sostenible?

Sí, cada vegada hi ha més consumidors disposats a pagar un cost extra per tenir un producte més sostenible i, per tant, el sector es va movent per poder acreditar cada vegada més productes i incorporar-ho a les seves pròpies estratègies de màrqueting. L’acreditació de la petjada ambiental d’un producte provoca un efecte dòmino molt interessant sobre la cadena de valor, ja que obliga els productors de matèries primeres a tenir un control detallat del seu consum de recursos i de gestió dels seus residus, atès  que la suma dels impactes que es generen al llarg de la cadena de valor repercuteixen en el resultat final del producte avaluat.

De totes maneres, és important parlar de la confiança que generen les ecoetiquetes. Hem passat uns anys en què se n’han creat moltes de noves i en alguns casos no quedaven clars els requisits per aconseguir-les; per això la Comissió Europea ha treballat molt en la iniciativa PEF. Aquesta iniciativa és la que ha de permetre estandarditzar les metodologies de càlcul i comunicació dels resultats, perquè se’n derivin ecoetiquetes basades en resultats transparents i reproduïbles. Els números no menteixen.