Eduard Minobes és doctor en Biomedicina per la Universitat Rovira i Virgili i va començar a treballar a la UVic el febrer de 2018. Ha estat responsable d’Innovació Docent de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB), coordinador del 4t curs del grau en Fisioteràpia i director del Departament de Ciències de la Salut Bàsiques d'aquesta facultat. Des del curs passat n'és vicedegà. També és investigador del grup de recerca  M3O, en la línia de l’envelliment saludable i la diversitat funcional, i col·labora amb la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología, que l’any passat li va donar el Premi al Millor Investigador Jove en Ciències Bàsiques de la Salut. Durant l’acte d’inauguració de curs que va tenir lloc l'11 d’octubre passat, va ser l’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural “Atenció integrada social i sanitària: el model per optimitzar les capacitats de les persones grans”.

Què entenem per envelliment saludable?

L’envelliment saludable és el procés de fomentar i mantenir la capacitat funcional, que permet el benestar a la vellesa. Amb aquest concepte, envellir de manera saludable no vol dir envellir sense malalties sinó ser capaç de fer durant tant temps com sigui possible les coses a què donem valor. Per promoure’l, s’ha d’actuar en la capacitat intrínseca de la persona (en l'àmbit físic i mental) i en l'entorn on habita.

Quins són els principals reptes que planteja l’envelliment gradual de la població al sistema de salut pública?

Catalunya encapçala la classificació dels territoris més envellits del món. Això es pot considerar un èxit, però actualment l'escletxa entre l'esperança de vida i l'esperança de vida sana cada cop és més gran. En resum, es viuen més anys, però aquests últims solen ser de discapacitat. Les conseqüències de l’envelliment poblacional suposa un augment de l’ús de recursos, la sobrecàrrega dels professionals i de les persones cuidadores no professionals o una major institucionalització en residències geriàtriques, entre d’altres. Per tant, tenim al davant el repte de mantenir la qualitat de vida, i la capacitat física i mental durant el màxim de temps possible. La discapacitat té un elevat impacte sanitari i socioeconòmic en la població general; prevenir-la i endarrerir-la és un desafiament per a la salut pública.

En la teva lliçó inaugural parlaves del concepte capacitat intrínseca funcional. Explica’ns què és i quines circumstàncies determinen aquesta capacitat.

La capacitat intrínseca és la combinació de totes les capacitats físiques i mentals que té una persona i inclou la capacitat de caminar, pensar, veure, sentir i recordar. Diferents factors influeixen sobre la capacitat intrínseca, com la presència de malalties, els traumatismes i els canvis relacionats amb l'edat. 

La detecció de les condicions associades a la disminució de la capacitat intrínseca permet intervenir per frenar, aturar o revertir el deteriorament. Els professionals de la salut que exerceixen en l'àmbit clínic i en la comunitat poden detectar trastorns associats a les disminucions de la capacitat intrínseca. Així, les intervencions en l'àmbit comunitari poden impedir que la persona es torni fràgil o dependent. Moltes característiques que determinen la capacitat intrínseca són modificables, com els hàbits saludables i la presència de malalties. Així doncs, és imprescindible introduir intervencions eficaces per optimitzar la capacitat intrínseca. En aquest sentit, les intervencions multicomponent, que inclouen exercici físic, i intervencions cognitives o nutricionals, es consideren les més efectives segons la literatura científica recent.

També parlaves que tradicionalment l’atenció de la salut de les persones grans s’ha centrat més en el diagnòstic i tractament de malalties i ha deixat de banda altres necessitats. Quins aspectes s’han de tenir en compte per a una atenció més integrada i global?

Cal que el nou model abordi de manera integral les necessitats d'atenció sociosanitària de la gent gran i dels seus cuidadors no professionals, i doni continuïtat a la seva atenció al llarg del temps. Consegüentment, és necessari un treball multidisciplinari. Així, cal comptar amb professionals inclosos en un entorn d'atenció primària, com metges, infermeres, dietistes nutricionistes, psicòlegs o fisioterapeutes d'aquesta especialitat, així com d’altres que encara no han estat incorporats, com els terapeutes ocupacionals.

Aquest model ha d’oferir esquemes d’atenció per abordar les principals condicions associades a les disminucions de la capacitat intrínseca, partint d’un cribratge per detectar la gent gran amb més probabilitats d'haver-ne patit ja un deteriorament, que els professionals poden aplicar fàcilment a la comunitat. Es tracta d'una via d'accés a una avaluació més exhaustiva de les necessitats sociosanitàries de la persona gran, que condueix, alhora, a un pla d'atenció personalitzat en què s'integren estratègies per revertir o frenar la disminució de la capacitat, evitar que el deteriorament progressi, tractar les malalties existents i atendre les necessitats d’assistència social. 

Com incorpora la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar els nous reptes que planteja l’envelliment a l’hora de formar els futurs professionals de la salut? 

Un dels aspectes positius que em va sorprendre de la FCSB quan m'hi vaig incorporar, va ser l’enfocament acadèmic dels seus docents per formar els estudiants amb una visió holística, biopsicosocial i fins i tot espiritual de la persona, més enllà dels aspectes més tècnics de la professió. Crec que en aquest sentit estem molt més avançats que altres universitats i aquest és un dels nostres trets diferencials. 

Amb els reptes que genera l’envelliment poblacional, volem que els nostres estudiants es converteixin en uns professionals del futur capaços de donar resposta a la ràpida i complexa evolució de l'entorn social i sanitari, i potenciar les capacitats de la població, a través de l'excel·lència acadèmica i de la pràctica clínica, de la interdisciplinarietat, de la innovació, de la recerca i també de les associacions establertes amb la comunitat i amb iniciatives internacionals. En conclusió, volem que els nostres estudiants siguin competents per liderar i transformar l'atenció en la salut i en les cures en un model atenció integrada social i sanitària.