Eduard Prats és titulat en Direcció de Màrqueting per ESIC, diplomat en Business Administration per la UPC, màster en Direcció de Màrqueting per EADA, i Programa de Direcció General (PDG) i Programa d’Alta Direcció d’Empreses (PADE) per IESE. Té una llarga experiència en el sector de l’educació superior com a soci fundador de l’escola de negocis ESIC a Barcelona, de la qual n’ha estat el director general durant més de vint anys. En la seva etapa al capdavant de la que ha estat una de les quatre escoles de negocis més grans de l’Estat espanyol, aquesta es va convertir en centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili per impartir graus oficials; va constituir el seu campus universitari de Barcelona, i va posar en marxa un centre per impartir cicles formatius de grau superior a la capital catalana, entre altres fites. Aquest mes de maig es va incorporar com a nou coordinador de Polítiques Corporatives de la UVic-UCC i com a director de l’Escola de Postgrau de la UVic.

Què et va atreure de venir a Vic?

Coneixia la UVic-UCC perquè  fa molts anys que estic vinculat al món de l’educació. Sabia que era un projecte jove i em van atraure les enormes possibilitats que té, ja que encara es troba en plena fase d’expansió i de creixement. Vaig creure que podia aportar tota la meva experiència i tots els meus coneixements per potenciar l’àrea de la formació contínua. He estat molts anys director general d’una escola de negocis que vam convertir en centre universitari amb graus i màsters oficials. Ara, d’alguna manera, em toca fer el camí a la inversa. Partint d’una universitat forta i ben posicionada tant en el territori immediat com a escala internacional, és el moment d’impulsar i potenciar aquesta àrea.

Què representa la formació contínua per al conjunt de la universitat?

Fa molts anys que es parla del Life Long Learning i això vol dir que els professionals ens haurem de formar al llarg de tota la vida. En aquests moments el concepte pren més sentit que mai, ja que en un món econòmic on tot canvia a velocitats inversemblants, el fet de tenir un màster universitari no et garanteix la taxa d’ocupabilitat futura. Un cop s’accedeix al mercat laboral necessitarem actualitzacions constants. Així doncs, la formació contínua no és només una manera de tenir més estudiants i, per tant, més ingressos que reforcin el projecte universitari, sinó que esdevé un servei que com a universitat hem de donar a tots els professionals i a la societat en general per ser competitius com a país, ja que l’obsolescència dels professionals, sigui del sector que sigui, cada vegada és més elevada.

La formació contínua s’estructurarà al voltant de la nova Escola de Postgrau. Què significa aquest canvi?

Hem creat una Oficina Tècnica de Validació i Acreditació, al capdavant de la qual hi ha el delegat del rector per a la Formació Contínua, Josep Ayats, que substitueix l’actual Comissió de Màsters i Postgraus. L’objectiu d’aquesta oficina és vetllar perquè tots els estudis, tant els que promovem des del Campus Vic com els que s’impulsen des de totes les entitats federades i centres adscrits, passin pel mateix filtre. D’aquesta manera ens assegurem, tal com ens ha encomanat el rector, que els títols que dona la UVic-UCC tinguin uns mateixos estàndards de qualitat.

D’altra banda, però, es crea l’Escola de Postgrau, que substitueix l’actual Centre Internacional de Formació Contínua, que impulsarà l’oferta de programes al Campus Vic. L’Escola tindrà una programació acadèmica, que es recolzarà en les àrees de coneixement en què som forts i que alhora haurà de respondre a les necessitats que té el teixit productiu del territori. En aquest sentit, també se m’ha encomanat de reforçar els lligams amb l’entorn, per conèixer de primera mà quin tipus de formació necessiten les empreses i els organismes de la nostra àrea d’influència natural.

Des de la teva experiència en el sector, què creus que pots aportar al projecte?

Crec que tenim una fortalesa importantíssima: som una universitat jove i reconeguda en els rànquings. El que cal ara és marcar una estratègia. Fins a l’actualitat, la formació contínua que hem anat fent ha sigut més reactiva que proactiva, cosa que està molt bé perquè han arribat bones propostes de persones i institucions referents en els seus àmbits i les hem portat a terme. Ara es tracta de fer un pas endavant i liderar un pla on a més de mantenir l’oferta actual que ja funciona, siguem capaços d’omplir buits que pensem que el teixit social i empresarial necessita emplenar i en els quals nosaltres podem ser referents. 

Per portar a terme l’estratègia, el que estem fent és revisar tots els programes que tenim. En aquests moments, la nostra oferta és molt àmplia i això pot fer perdre clarament el focus. Soc del parer que una oferta més reduïda i centrada en els programes més potents i exitosos ha de ser el punt de partida per anar creixent com una taca d’oli. Estic convençut que pel fet tenir més quantitat de programes no creixerem més ràpidament, sinó al contrari, ens farà tenir ineficiències i significarà que no tindrem prou recursos humans, per donar-los el suport i el seguiment necessaris. És molt important casar la qualitat amb la rendibilitat, i amb aquesta estratègia ho podem fer.

A més de director de l’Escola de Postgrau, ets el nou coordinador de Polítiques Corporatives de la UVic-UCC.  Quins són els objectius que et proposes en aquesta àrea?

D’acord amb el que m’ha encomanat el director general de la FUBalmes, una part de la meva responsabilitat serà posar en marxa l’Escola de Postgrau, i això va lligat amb l’objectiu d’intensificar la relació amb el teixit empresarial del territori, també amb Barcelona. En aquest sentit, estem preparant un programa amb vista a setembre per apropar-nos a les empreses i institucions. Hi ha alguns sectors, com l’àrea de la salut, en què les relacions estan molt treballades, però hi ha molts altres àmbits de coneixement en què encara hi ha molta feina per fer. Una altra tasca que tinc encomanada és vetllar perquè els acords que tenim amb centres adscrits i vinculats continuïn funcionant i explorar les possibilitats de fins on poden arribar aquests acords que ja existeixen, abans d’embrancar-nos a obrir-ne de nous. Per tant, el primer que volem assegurar és que el que estem fent ho estem fent bé, seguint la dita del menjar poc i pair bé.

Ara que ja fa unes setmanes que t’has incorporat, com veus la UVic-UCC? És gaire diferent de com te la imaginaves?

He de dir que he tingut molt bones sensacions des del primer dia i voldria destacar tres aspectes. En primer lloc, que quan es diu que la UVic-UCC és un projecte singular, és ben cert, perquè tenim un model federatiu complex, cosa que li dona una riquesa important perquè els equips de treball estan formats per persones de procedència diversa. L’esforç d’integració que s’està portant a terme ens allunya de l’endogàmia i fa que tinguem més potencial, malgrat que a vegades sigui més difícil la gestió de la diversitat.

El segon aspecte que m’ha cridat l’atenció és l’elevat sentit de pertinença a la institució. De seguida notes que la gent se sent molt orgullosa de treballar a la UVic i això fa que els equips estiguin formats per persones molt receptives, transparents i amb ganes de compartir inquietuds i reptes. Aquest és un ingredient bàsic per poder impulsar qualsevol projecte ambiciós.

El tercer aspecte que voldria destacar és que la institució ha portat a terme en molt poc temps alguns dels seus grans projectes: la federació amb Manresa, la Facultat de Medicina, la federació amb Elisava i l’IRIS-CC. Un cop aquests projectes estan en marxa, creiem que ara és el torn de posar el focus en la formació contínua. No perquè el que s’estigués fent fins ara no fos vàlid, al contrari, crec que s’ha fet el millor que es podia fer en funció de les prioritats que tenia la institució.

Ara, però, és el moment de fer passos endavant bàsicament per dues raons: en primer lloc, perquè la davallada demogràfica que tenim a la cantonada podria fer patir l’afluència d’estudiants als graus. En aquest sentit, crec que patirem menys que en altres institucions perquè tenim una mida que ens permet estar a prop de l’estudiantat i garantir-los una bona taxa d’ocupabilitat, la qual cosa pot neutralitzar-ne els efectes. I, en segon lloc, perquè es calcula que el 80% dels professionals en actiu en l’actualitat s’hauran de reciclar en cinc anys; per tant, les possibilitats de creixement de la formació contínua seran enormes. És per això que des del Ministeri d’Universitats, davant la necessitat creixent de formació permanent, anima tot el sistema universitari a aprofitar l’oportunitat de convertir-se en l’espai de referència on s’ha de desenvolupar aquesta formació. En conseqüència, si som capaços de fer-ho bé, podrem compensar aquesta davallada demogràfica sense grans problemes. Estem preparats per al repte, però hem de ser prou hàbils per crear una oferta que respongui a les necessitats reals del mercat.