El projecte “El fil invisible: vertebrant una mirada de gènere en la vida acadèmica preuniversitària i universitària dels estudiants de l’àmbit STEM”, liderat per Laura Dempere, Julita Oliveras, M. Àngels Crusellas, Josep Ayats i Juli Ordeix, va merèixer la Menció M. Encarna Sanahuja Yll en el marc de les distincions Jaume Vicens Vives que atorga el Govern de la Generalitat en reconeixement de l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària. Els seus impulsors ens expliquen en què es basa aquest projecte i quines són les seves motivacions, en una entrevista col·lectiva.

Què representa per als professors de la FCTE i per a la UVic-UCC haver rebut la Menció M. Encarnació Sanahuja?

M. Àngels Crusellas: Com a context, cal tenir present que la Menció M. Encarna Sahahuja Yll es va crear l’any 2019 com a menció a l'excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària, dins del marc de referència de la qualitat en la pràctica docent que des de fa 26 anys premia la Distinció Jaume Vicens Vives. Haver-la rebut ha estat una gran satisfacció, un bon motiu d’alegria compartit i un gran sentit de la responsabilitat, per diverses raons:

En primer lloc, perquè aquest premi és un reconeixement més als esforços que es realitzen en l’àmbit de gènere a la UVic-UCC, que és una universitat que destaca especialment per ser una institució amb un llarg recorregut i una especial sensibilitat pels temes de gènere. També perquè una gran part de les propostes del projecte s’han concretat en els programes FIRST Lego League (FLL), Tertúlies de Literatura Científica (TLC) i Premi Llegim Ciència (PLC), que han estat possibles gràcies a la participació àmplia dels diferents membres de la comunitat universitària. En un altre ordre de coses, perquè la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries (FCTE) ha estat guardonada amb dues distincions Jaume Vicens Vives en els darrers cinc anys. Recordem que el 2017, pel programa Ciència i Societat, la professora Julita Oliveras Masramon va rebre la Distinció com a premi individual, i que el 2019, el projecte de Pràctiques Integrades del Grau en Biologia va rebre la distinció com a premi col·lectiu. Tots aquests reconeixements són motiu de satisfacció i d’encoratjament pels esforços que es realitzen per a la millora de la qualitat humana i docent a la Facultat. Una altra raó seria perquè la dotació amb què s’ha premiat el projecte obre la porta a noves vies de treball, que ens permetran aprendre i fer contribucions en l’àmbit de gènere. I finalment, per la bona sintonia de l’equip de les persones que formem part d’aquest projecte. Ens coneixem des de fa anys, però aquest projecte ens permetrà de relacionar-nos en altres aspectes i d’aprendre els uns dels altres.

Què us va empènyer a presentar-vos-hi? 

Julita Oliveras: La proposta anual del Rectorat de la UVic-UCC, animant el personal docent intern a la proposició de projectes interns que poguessin ser candidats a aquesta distinció, va ser la llavor inicial de les converses entre aquest grup de professors de la casa que, de manera independent, en el marc de la mateixa facultat (FCTE), havíem estat treballant en projectes consolidats que tenien el denominador comú de ser inspiradors per revertir la mirada de gènere prevalent a la nostra societat en el camp de les disciplines STEM i que han incidit en molts estudiants, tant en l’etapa preuniversitària com en la universitària, aquests darrers anys.

Els projectes en qüestió són: FIRST Lego League (FLL), Tertúlies de Literatura Científica (TLC), Premi Llegim Ciència (PLC), l’Exposició “l’Enginy (In)visible. Dones i Tecnologia: Passat, present i futur” i una intervenció basada en mindfulness per a estudiants de graus STEM. Vam adonar-nos que totes aquestes accions, que comparteixen un format d’experiència vivencial, formen part del fil invisible que ajuda a vertebrar una mirada de gènere a través de les diferents etapes de l’educació dels joves. Vam aglutinar-les i ho vam reflectir en una memòria que es va presentar el mes de maig de 2022, i que la Fundació Universitària Balmes de la UVic-UCC, va elevar al Govern de la Generalitat com a proposta candidata a optar a la Menció M. Encarna Sanahuja Yll en la modalitat col·lectiva.

Expliqueu-nos quines accions s’han emprès per incorporar la mirada de gènere en els programes FIRST Lego League, Premi Llegir Ciència o les Tertúlies de Literatura Científica? I durant els graus?

Pep Ayats: Cadascun dels programes han propiciat accions diferents i diverses, i totes elles són reflectides extensament a la memòria. Però a tall de resum, el denominador comú de tots aquests programes és que pretenen tres objectius:

El primer seria fomentar vocacions en l’àmbit cientificotecnològic en estudiants de secundària, tot posant èmfasi en promoure actituds i valors prosocials (actituds i comportaments tradicionalment associats a models femenins) basats en l’empatia i el bé comú, com la inclusió (que considera tots els eixos de discriminació), el nodriment de la curiositat, la cooperació, el respecte i el treball en equip o l’elaboració de projectes compromesos en la millora de la societat (tots ells aspectes centrals a la FLL), o qüestionar de forma crítica els avenços de la ciència i difuminar els límits entre la ciència i les humanitats (aspecte central de les TLC i el PLC). Un altre objectiu seria el fet de mantenir una perspectiva de gènere en l‘organització d’aquestes accions, que permeti combatre els estereotips de gènere prevalents en la societat: vetllar perquè es presentin referents femenins i es tractin temes que donin resposta (també) a les inquietuds que mostren les noies adolescents (aspectes centrals també a les TLC i PLC). I finalment, acompanyar els estudiants universitaris en la seva experiència de la vida acadèmica del grau, la qual cosa inclou les conseqüències de conviure amb aquests estereotips de gènere prevalents en aules on hi ha un fort biaix de gènere tant entre els alumnes (només un 10% de noies) com entre el professorat (només un 17% de dones).

Les dues primeres accions tenen un caràcter preventiu. Des del vessant de gènere, es tracta d’impregnar la realització d’aquestes activitats de valors i experiències en què l’equitat sigui prevalent, de forma que es fomentin canvis subtils i progressius que tinguin com a curs natural l’eventual erradicació dels estereotips de gènere.

La tercera acció té un caràcter pal·liatiu en la mesura en què implica una acceptació radical del context esbiaixat en la dimensió de gènere que ens trobem en els estudis d’àmbit STEM (principalment en els de caràcter tecnològic) i no defuig la responsabilitat que té la Universitat d’acompanyar als  estudiants en la seva vivència d’aquest context (per exemple, cal donar eines per combatre els estereotips prevalents per tal que tots els alumnes trobin el seu espai a les aules).

Per què encara costa tant que hi hagi dones interessades a fer carreres STEM? 

Juli Ordeix: Efectivament, als estudis STEM les dones són minoria i, encara més, en l’àmbit específic de la tecnologia, el qual és un món essencialment masculí. El nostre entorn social afavoreix que les noies tendeixin als estudis de les ciències socials, jurídiques, de la salut i, també, en gran manera de caràcter científic i, en canvi, desestimin l’àmbit de les enginyeries. Sovint, noies amb habilitats per a la tecnologia i l’enginyeria, s’autoexclouen d’aquest sector ja a l’hora d’escollir el batxillerat, on a la majoria d’aules de la modalitat tecnològica hi predominen els nois.

Com a exemple, als tornejos de robòtica que organitzem des del 2012 per a estudiants de 9 a 16 anys, es constata que els participants de sexe femení són únicament un 30% del global, aproximadament. A més, a l’hora d’organitzar les tasques dins de cada equip, sovint els nois fan les de caràcter tècnic, com programar i muntar el robot, i les noies desenvolupen el projecte científic que hi ha associat al torneig.

Augmentar l’interès de les dones per les carreres STEM implica modificar l’arrel de la nostra societat on tots tenim la nostra responsabilitat. Estem convençuts que aquesta ha de ser la tendència, ja que la feminització de l’enginyeria i la tecnologia permetrà un món millor per a tots.

Quines accions s’haurien de prendre per revertir la situació?

Laura Dempere: Són moltes les iniciatives que s’estan portant ja a terme -en distints nivells i des de diferents àmbits-, precisament, per revertir aquesta situació. Per exemple, la proclamació per part de l’Assemblea General de Nacions Unides del dia 11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència persegueix aquest objectiu i pretén millorar l’accés, així com la participació plena i equitativa de les dones en l’àmbit STEM.  En aquesta efemèride, cada any arreu del món, es multipliquen els esdeveniments en què un element cabdal és la visibilització del treball desenvolupat per les dones en aquest àmbit. Malgrat que s’està avançant força en aquesta direcció, encara és important mostrar referents femenins en què les nenes i noies es puguin emmirallar. Referents que, més enllà d’encarnar l’èxit professional, evidenciïn també la realització personal d’aquestes dones en coherència amb els seus valors i aspiracions vitals. Aquest tipus d’accions poden contribuir a construir nous imaginaris que interpel·lin de forma més efectiva les joves. També s’hi posa força èmfasi a donar a conèixer quins són els eixos principals de discriminació que afecten les dones en el desenvolupament de la seva carrera professional per mirar de revertir-los. El seguiment mediàtic que susciten aquestes jornades, tot i que discret, està augmentant i contribueix a alimentar un debat públic que és molt necessari. Atesos que els estereotips de gènere, fortament arrelats en la societat, es constitueixen com a elements centrals -i en gran part responsables- d’aquest context, calen accions que tinguin com a objectiu principal qüestionar aquests estereotips per, posteriorment, difuminar-los i, finalment, transcendir-los.

Per això, en aquest projecte hem fet una forta aposta per accions que, de forma inequívoca, persegueixen aquests objectius tot emfasitzant la dimensió vivencial de les experiències proposades. Amb aquestes accions pretenem oferir als estudiants un repertori ampli d’experiències (que travessen diverses etapes educatives) i en les quals el gaudi, la generació de contextos rics intel·lectualment -al mateix temps que interpel·lin els seus anhels-, el respecte a la diversitat, l’escolta activa dels companys i companyes, i la reflexió íntima sobre les vivències associades a aquestes mateixes experiències es configurin com un lloc des del qual qüestionar aquests estereotips i construir noves mirades al món. Sense dubte serà un camí llarg, però al qual ens anem sumant cada dia més persones.