Skip to main content

Té la paraula

Francesc López Seguí: "Fa més de deu anys que la Càtedra TIC Salut i Social treballa el binomi 'tecnologia i salut' amb resultats notoris que la ciutadania ha anat incorporant com a normals"

18.04.2024
Share

Francesc López Seguí és economista i doctor en Biomedicina per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, forma part de la Direcció de Control de Gestió de l’Hospital del Mar de Barcelona. El juny de 2023 va ser nomenat director de la Càtedra Tic Salut i Social de la UVic-UCC.

Quina és la missió de la Càtedra TIC Salut de la UVic-UCC i com s'alinea amb les necessitats actuals del sector de la salut i els serveis socials?

La nostra missió és generar, disseminar i transferir coneixement en l'àmbit de la tecnologia aplicada als sectors sanitari i social. El binomi tecnologia i salut fa temps que es treballa (la Càtedra té més de deu anys) amb resultats molt notoris que la ciutadania ja ha incorporat com a normals (impensable fa una dècada contactar amb el professional sanitari amb un sistema de teleconsulta... o accedir als resultats d'una analítica a través d'una app amb accés biomètric). La pandèmia va marcar un punt d'inflexió i ara no és gens estrany relacionar-se amb el sistema sanitari català amb eines TIC. En canvi, el focus cap a l'àmbit social (persones amb discapacitat o dependència, sense llar, problemes de salut mental, infants i joves vulnerables) és més recent, però es percep com a igual o més estratègic en el futur per la previsió d'increment de necessitats derivades, entre d'altres, de l'envelliment de la població.

Quines són les principals àrees en què està treballant la Càtedra actualment? 

En recerca, la nostra expertise és essencialment la telemedicina (teleassistència, si parlem de l'àmbit social) i l'analítica avançada de dades (o intel·ligència artificial), amb totes les seves derivades. Liderem projectes i participem com a acompanyants en d'altres. En l'àmbit de la docència coordinem l'assignatura Salut Digital del grau en Medicina i fem formacions ad hoc, per exemple, per centres sanitaris de l'àrea d'influència de la universitat. Finalment, fem activitats de difusió alineades amb la nostra missió. Aquests són els tres principals eixos de la nostra activitat.

La setmana vinent tindrà lloc la XIII edició de les Jornades TIC Salut i Social, que posaran el focus en la intel·ligència artificial (IA). Com pot la intel·ligència artificial contribuir a millorar la inclusió i l'accessibilitat als serveis socials?

Sincerament, quan fa un any vam decidir el tema de la jornada, pensàvem que l'ús de la IA en l'àmbit social era més aviat emergent i que l'esdeveniment serviria per mapejar experiències i sobretot per reflexionar sobre com calia avançar. La realitat és que durant la jornada es mostraran moltíssims exemples de projectes, no experimentals sinó en producció.

Quins són alguns exemples concrets d'aplicacions d'IA que s'estan utilitzant amb èxit en aquest àmbit?

ATENEA, una IA pensada per a persones grans, que funciona només amb la veu i que permet donar respostes àgils i solucionar gestions diàries a partir d’una conversa. SocialNet for Good, una plataforma tecnològica que impulsa la transformació digital en les activitats d'ajuda a domicili per a persones amb necessitats d'autonomia personal i independència. IA+Igual, que analitza i verifica els algoritmes que s'usen en el mercat laboral (la IA té biaixos!). MenTIC, una app amb xatbot dissenyada per oferir suport i assistència contínua a persones amb problemes de salut mental i addiccions.

Com veu el futur de les TIC aplicades a la salut i els serveis socials? Quins aspectes creu que seran crucials en la pròxima etapa d'innovació en aquest àmbit?

És clau analitzar com conviuen els models tradicionals (eminentment, presencials) i els tecnològics (no presencials o amb menys component presencial). El segon ha de substituir parcialment el primer i només per als grups de ciutadans que vulguin o necessitin (alerta amb la llei de cures inverses: que la disponibilitat d'una bona atenció sigui inversament proporcional a la necessitat de la població assistida). Si al model tradicional li afegim una càrrega assistencial no presencial que a més té moltes expectatives (solucions ràpides, tecnologia efectiva i usable) ens ficarem en un embolic. És imprescindible anar monitorant com s'està fent aquesta transició; és també un dels objectius de la Càtedra.

 

 

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns