Va llicenciar-se en Ciències de la Informació perquè volia dedicar-se a la publicitat. Per error va fer un postgrau en Traducció Juridicoadministrativa, que li va fer guanyar, això sí, dues amigues de per vida. Molt més encertada va ser la decisió d’estudiar anys més tard un màster en Gestió Cultural. Va començar a treballar a Eumo l’any 1997, com a responsable de Comunicació, uns dies abans que el Parlament de Catalunya aprovés la Llei de reconeixement de la Universitat de Vic. Va aprendre a escriure millor amb l’Andreu Roca, quan li cal consell sobre un original va a fer un cafè amb en Miquel Tuneu i quan té dubtes sobre el negoci editorial pensa en què faria la Montse Ayats, a qui ha rellevat com a directora d'Eumo.

Què representa per a una editora com tu la diada de Sant Jordi?

Té el doble vessant: és un dia de treball i alhora de celebració, és la culminació de setmanes de feina per tenir els llibres a punt, i és el moment per compartir alegria i bon humor amb els autors. Sempre m’ha sorprès la il·lusió que fa a molta gent tenir el llibre dedicat, les llargues cues que es formen davant les parades i la paciència que té tothom.

També és una ocasió singular per adonar-nos que el sistema literari del nostre país i l’experiència lectora són molt més complexos del que mostren les xarxes socials i els mitjans aquell dia. Per exemple, podem veure una escriptora de gran trajectòria amb els braços plegats mentre el seu company de taula, un streamer de nova fornada, no para de signar exemplars del seu últim llibre. Sant Jordi és un dia de la literatura en majúscula i també un dia de llibres menors. L’únic element en comú és l’emoció que s’endevina en cada trobada entre autor i lector.

Quines novetats presenta l’editorial Eumo?

Tot i que la política editorial d’Eumo sempre s’ha basat a trobar obres, veus, que es mantinguin vives al catàleg durant anys, que els lectors puguin trobar a les llibreries quan han deixat de ser novetat, que esdevinguin referència, sí que intentem publicar abans de Sant Jordi algun títol que pensem que tindrà una acollida més favorable entre els lectors. I un d’aquests títols és Qui parla i qui calla, d’Irene Yúfera, Elisa Rosado i Estrella Montolio. Les autores hi fan una anàlisi rigorosa, amb perspectiva cultural, de les desigualtats entre dones i homes en les comunicacions quotidianes, des de com parla la mestra a un nen o una nena fins a una reunió de feina, o des de l’ús de les xarxes socials fins al diagnòstic que fa un metge especialista. És una obra que ens fa prendre consciència dels prejudicis i els biaixos que condicionen el nostre dia a dia i de les relacions de poder que s’estableixen en cada acte comunicatiu.

Fa uns mesos que vas assumir la direcció de l’editorial. Com estàs vivint aquesta experiència?

Amb la responsabilitat de saber que cada nou títol s’incorpora a un catàleg que explica una història de més de quaranta anys sobre què és Eumo. Amb l’agraïment de tenir al costat persones amb talent i amb generositat (Rosa Codinach, Gemma Medina i Júlia Blay), i un espai de coneixement i d’estímul com és la UVic. Amb el neguit de pensar si connectarem amb els interessos dels lectors. Amb les ganes de provar formats nous. Amb la preocupació que els projectes siguin viables. Amb la consciència que aquest càrrec (com ho són tots, de fet) és temporal i que cal passar el relleu en les condicions òptimes perquè la cursa continuï.

Què té d’especial Eumo Editorial que la diferencia de les altres editorials?

Eumo està íntimament connectada amb la Universitat des dels orígens. Però la voluntat dels fundadors, amb Ricard Torrents al capdavant, va ser crear una empresa que pogués competir a les llibreries, al mercat, amb qualsevol altre segell comercial. Aquest equilibri entre els títols més comercials i aquelles obres, potser minoritàries, però que fan una contribució rellevant al pensament, a la cultura del nostre país, és el que ha marcat la política editorial d’Eumo.

Alguns dels èxits més grans en la història de l’editorial han sortit d’aquesta connexió amb l’entorn acadèmic; penso en la lingüista Carme Junyent o en l’historiador Josep Fontana, però hi ha molts llibres de caràcter didàctic o pedagògic que s’han mantingut anys com a bibliografia de consulta o lectures recomanades en escoles i facultats. Un exemple recent dels vincles entre Eumo i la UVic és el Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana, que es convoca des de l’any 2020. El mes de setembre se'n farà pública l’obra guanyadora de la tercera edició. I el que hem constatat en aquests tres anys és que els pensadors, la gent que escriu literatura d’idees, coneix i valora el nostre premi perquè han augmentat tant la quantitat com la qualitat dels treballs que s’hi presenten. Per a l’editorial el premi és una porta d’entrada a noves veus que poden acabar enriquint el nostre catàleg.