Una de les novetats del curs 2020-2021 de la Facultat de Medicina és la posada en marxa d’un Programa de Preparació per a l’examen MIR adreçat a tot l’alumnat. La Dra. Irene Veganzones és la responsable de la posada en marxa i la gestió d’aquest programa singular en el desplegament del qual el grau en Medicina de la UVic-UCC és pioner. Veganzones és metgessa de família rural de Sarrià de Ter (Girona), va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona - Bellvitge, es va especialitzar en medicina familiar i comunitària a Manresa i ha treballat durant set anys com a tutora i professora a l’Acadèmia AMIR, de preparació per a la prova d’accés a la formació especialitzada.

Per què decideixes entomar el repte de posar en marxa aquest programa a la UVic-UCC?

Crec fermament en el model pedagògic de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, perquè està molt orientat a la formació integral dels estudiants, i aquesta és l’essència de la medicina de família i comunitària, la meva especialitat. A més, és una facultat molt generalista, que aposta perquè els estudiants coneguin totes les cares de l’exercici de la medicina i decideixin quina és la que més encaixa amb ells. Finalment, ara per ara és l’única universitat que ha apostat per crear un programa de preparació per a l’examen MIR, i si això és possible, més enllà de ser gràcies a la voluntat de les persones que dirigeixen la facultat, i especialment del president de la FESS, el Dr. Josep Arimany, que n’és el principal impulsor, es deu al fet que l’essència de l’examen MIR està canviant i s’està acostant al nostre model docent.

En quins sentit canvia el MIR i de quina manera connecta, aquesta evolució, amb el model docent de la UVic-UCC?

Abans el MIR premiava exclusivament qui havia fet molts colzes: per dir-ho de forma planera, treia millor nota qui havia empollat més. Però de forma progressiva, l’essència de la prova està canviant i cada cop es valora més l'estudiant que sap raonar els casos clínics i interpretar-ne i detectar-ne les dades clau. De fet, actualment el MIR ja té prop un 75% de preguntes basades en casos clínics que, precisament, són un dels pilars centrals del model docent de la facultat. I nosaltres podem i volem treure partit d’aquesta semblança.

El que canvia entre un i altre és la forma de preguntar de l’examen, però el contingut que es demana i l’objectiu de les preguntes és el mateix: fer pensar a l’estudiant què faria si es trobés davant d’un pacient de veritat. Hi ha una connexió real entre els dos models, i això ens dona un avantatge.

Però hi ha qui diu que la feina de preparació per al MIR l’han de fer les acadèmies especialitzades, i no les facultats...

És cert que és molt comú pensar que la universitat s’ha de limitar a preparar l’alumnat per ser bons metges i metgesses i que posteriorment les acadèmies ja els entrenaran per fer un bon examen. Però una cosa no treu l’altra.

Els graduats de la UVic-UCC hauran d’anar igualment a les acadèmies, o si més no serà altament recomanable que ho facin per repassar conceptes de memòria de curt termini durant els mesos previs a l’examen MIR. Amb la formació integrada que hauran rebut durant el grau, aniran més ben preparats per a les preguntes que es resolen amb tècnica d’examen, la majoria de les quals són plantejades en forma de cas clínic.

Què li passa a l’examen MIR que fa tanta i tanta por?

Moltes coses! En primer lloc, prop del 95% dels graduat en Medicina d'Espanya volen ser metges assistencials, i per tant la pràctica globalitat d’estudiants han de superar la prova per aconseguir-ho. Alhora, l’accés a l’especialitat no és fàcil... El gener passat es van presentar a la prova 16.000 aspirants per a un total de 7.000 places, és a dir que per a cada plaça hi havia 1,6 aspirants. Això significa que no tothom podrà escollir la plaça desitjada, i això inquieta els estudiants, potser no des de primer curs, però sí a mesura que es van aproximant al final del grau.

Per si fos poc, actualment la nota final classificatòria procedeix en un 90% del resultat a l’examen MIR i només en un 10% de la nota del grau. Per tant, la realitat és que el que determinarà la puntuació final que permetrà escollir la plaça serà la nota de l’examen MIR.

Si a tot això hi sumem que des del moment de la graduació (al juny) fins a la data de l’examen (al gener) hi ha només set mesos, podem entendre l’alta tensió o l’estrès emocional a què estan sotmesos la majoria d’aspirants, que en general són alumnes brillants acostumats a superar períodes d’exàmens molt durs. Aquells set mesos només vius amb el MIR com a horitzó i, per molt bé que ho portis, necessites suport emocional de la gent del teu voltant per superar-ho. Un dels nostres objectius és que els alumnes arribin a la preparació exclusiva del MIR amb confiança i seguretat, i això els permeti viure-ho de forma més relaxada i obtenir millors resultats.

Com el plantegeu, el programa de preparació de la facultat?

Els professionals que desenvoluparem el programa treballarem amb dos pilars fonamentals: per una banda, els exàmens tipus pregunta d’elecció múltiple (test) de la facultat s’adaptaran per fer-los amb una metodologia més similar al format del MIR per tal que l’alumnat es vagi habituant al tipus de preguntes i als raonaments que hauran de fer llavors.

Per una altra banda, els alumnes practicaran la tècnica de l’examen al llarg del grau, de manera més intensiva a mesura que s’acosti el sisè curs. Treballarem amb preguntes reals del MIR relacionades amb l’assignatura que facin en aquell moment. Així els estudiants veuran de quina manera es pregunta aquell tema al MIR i nosaltres veurem quines mancances individuals té cadascú i l’ajudarem a superar-les.

Aquest plantejament no solament farà que estiguin més ben preparats quan arribin al final del grau, sinó que els farà guanyar seguretat i confiança en ells mateixos, que és vital per a aquest examen. A més, els afilarà l’habilitat de fer una bona anamnesi i la detecció de la informació clau per obtenir el diagnòstic i decidir la millor actitud a seguir en els casos clínics reals.

Com afectarà els estudiants el fet de participar en el programa?

El programa estarà absolutament integrat en el seu pla docent. L’objectiu és que ells no s’hagin de preocupar de les novetats i canvis de l’examen MIR mentre estiguin a la facultat; nosaltres ens ocuparem d’actualitzar la preparació que necessitin fer abans d’acabar el grau en relació a l’accés a la formació especialitzada. Ens impliquem en la preparació del MIR igual que els instituts de secundària s’impliquen en la preparació de la Selectivitat perquè, de fet, si sabem que pràcticament tots els nostres alumnes acabaran fent l’examen, no té sentit viure d’esquena a aquesta realitat, sobretot si viure-hi de cara no té perjudici per a la seva formació com a metge, sinó benefici.

Per tant, és possible que amb els anys el MIR continuï canviant?

És altament probable. El MIR actual té unes debilitats molt clares: no explora aspectes importants de la professió, com ara les habilitats comunicatives. Potser d’aquí a uns anys inclourà aquests aspectes o d’altres, i nosaltres ens hi anirem adaptant. Perquè, de fet, no podem saber quina prova o avaluació es farà d’aquí a uns anys, si serà el MIR o una prova diferent... I és per això que plantegem aquest programa com una preparació per a l’accés a la formació especialitzada, sigui com sigui.

D’altra banda, el pla docent de la facultat contempla l’aprenentatge i adquisició de totes aquestes habilitats i competències indispensables per ser un bon professional. Per això, els alumnes han d’estar tranquils perquè independentment de la preparació pel MIR obtindran una formació completa per desenvolupar-se en la pràctica mèdica.

Quan vas fer el MIR vas treure una de les notes més altes de la teva promoció, i vas triar l’especialitat de medicina familiar, poc habitual entre les primeres notes. Per què?

Era el que jo volia fer, l’especialitat amb què em sentia més identificada dins de la medicina, la que em permetria estar al costat de les persones i que és la referent en salut des de tots els punts de vista. No m’atreia la idea de centrar-me en un àmbit concret de la medicina i perdre la visió global de la salut tal i com jo l’entenc.

Tenia molt clar que, tot i que no és habitual escollir ser metge de família i comunitària amb un 200, havia de ser fidel al que sentia.

El gran problema de l’atenció primària és que està infravalorada per l’Administració, pels professionals i per la ciutadania, i aquí el MIR també hi té a veure perquè dona per fet que les notes més altes optaran per altres especialitats considerades “més prestigioses” i deixaran la de medicina de família per als últims de la llista.

Com es pot canviar aquest estigma?

Jo formo part de la junta permanent Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), i aquesta és la nostra lluita principal. Volem fer una medicina de família més forta i resolutiva, perquè el sistema de salut públic només serà fort i resolutiu si ho és l’atenció primària. Però aquest és el típic cas del peix que es mossega la cua: si els professionals de primària tenen recursos insuficients i no tenen el reconeixement que es mereixen, és difícil que mantinguin la motivació. I això ho perceben els estudiants de Medicina quan entren en contacte amb el món assistencial. Per això és difícil que se sentin atrets per aquesta especialitat, no perquè no els agradi la seva essència, sinó perquè no els atreuen les condicions en què hauran de treballar.

Així doncs, tot comença i acaba amb tenir els recursos necessaris per poder ser resolutius, com passa a altres països europeus on l’atenció primària i el metge de família són l’eix central de tot el sistema de salut. Cal conèixer bé la medicina familiar i comunitària per aprendre a apreciar-la, i això ha de començar a la facultat, on se li ha de donar el valor que es mereix.

Jo, que treballo al món rural, gaudeixo moltíssim de la feina i de la proximitat que tinc amb els pacients. Sento com si encara fos una metgessa de “les d’abans” però amb les tecnologies i coneixements del segle XXI. Crec que és important que els estudiants coneguin aquesta medicina i se'n puguin “enamorar”. Gran part de l’assistència mèdica real es fa als consultoris, als CAP, als sociosanitaris... per això crec que és molt encertat l’enfocament de les pràctiques de la nostra facultat, on els estudiants poden conèixer totes les realitats, no solament l'hospitalària.