El 18 de maig passat, el Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes) va nomenar Jordi Baiget i Cantons nou director general de l’entitat titular de la UVic-UCC. Baiget és economista i compta amb un llarg bagatge en l’àmbit de l’economia i l’empresa, tant des del sector privat com des de l’Administració pública. Entre altres càrrecs, ha estat conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (2016-2017), secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya (2012-2016) i director general de Coordinació Interdepartamental del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya (2011-2012). Actualment, també és conseller delegat de Creacció. 

Ara fa pràcticament dos mesos que vas assumir el càrrec de director general de la FUBalmes. Quina valoració fas d’aquesta primera presa de contacte amb la institució? 

Durant aquests dos mesos he pogut anar coneixent tota la casa i m’he adonat de dues coses: de la qualitat de les persones que treballen a la UVic-UCC i formen part de la seva comunitat, i de la implicació que aquestes persones tenen en el projecte. I també, del fet que això passa en tots els àmbits i en tots els nivells, tant pel que fa al personal docent i investigador com respecte als professionals d’administració i serveis. En definitiva, he pres consciència que la Universitat compta amb un gran equip, que és clau per al bon futur de la institució. 

Un exemple d’aquesta implicació i responsabilitat s’ha pogut veure en l’acord amb el Comitè d’Empresa per a la negociació de l’actualització salarial, en què es va comptar amb una gran implicació i predisposició de totes les parts. Per tant, estic agraït i content del resultat obtingut.  

Quines són les fortaleses que defineixen la FUBalmes i la UVic-UCC?

Que la Universitat estigui situada en un territori fora de l’entorn metropolità, per mi és una de les seves grans fortaleses. Fa que el projecte sigui realment una garantia d’igualtat d’oportunitats per als joves i per a les persones en general de l’entorn proper. Perquè en el cas de Catalunya, quan es parla d’igualtat d’oportunitats, no hem de pensar en les persones que viuen a Barcelona i les seves proximitats, sinó en les que viuen fora d’aquest entorn. I ens cal analitzar si aquestes persones disposen de les mateixes oportunitats reals que les primeres. En aquest sentit, que existeixi o que no existeixi la UVic-UCC marca una diferència molt gran per a part de la ciutadania: el projecte no només és fruit d’una reivindicació i un bagatge històrics sinó també d’un paper social clau per al territori i les seves persones.

A més, la Universitat ha de tenir i té un altre rol: el de voler ser cada dia millor i excel·lent, no només en docència i en recerca, sinó en donar expectatives i possibilitats de futur als joves que en surten. La seva funció social no s'acaba en graduar l’alumnat, sinó en oferir la possibilitat de fer una vida autònoma i de desenvolupar un projecte vital a totes aquestes persones que es graduen. 

El model federat que es va iniciar el 2014 i que fonamenta el projecte de la UVic-UCC sempre s’ha entès també com una fortalesa de la institució...

Perquè efectivament ho és. Ser una universitat fora de l’entorn metropolità i no ser una universitat pública, com les altres, ens exigeix buscar aliances que ens reforcin mútuament. Això és el que s’ha aconseguit amb èxit els darrers anys sumant amb la FUBages i amb Elisava, dos projectes sòlids ja existents prèviament. És una gran carta de presentació. 

Tot plegat també entronca amb una altra virtut de la UVic-UCC, que és aquesta vocació de fer un servei al territori, de no ser aliena al lloc on és. Vic sent la Universitat com una part essencial del que la ciutat és ara i del que ha de ser en un futur. I el mateix passa amb Manresa i la FUBages, amb Elisava i el sector del disseny, amb la Facultat de Medicina, amb la seu de Granollers o amb els acords que tenim amb centres formatius d’Olot i Ripoll. Per tant, hem de ser conscients que la UVic-UCC és més que una universitat “normal” en el seu territori. 

Parlem molt del model singular de governança que regeix la FUBalmes. Quins beneficis ens aporta?

Que és singular i que a més tenir-lo és beneficiós per a la institució. Ho demostra la cogovernança que propicia aquest model, amb un patronat integrat majoritàriament pel poder local del territori i amb uns òrgans de govern acadèmics. Sumar dues visions, dos punts de vista que molt sovint són complementaris, sempre és bo, perquè permet a tothom obrir noves perspectives, incorporar noves mirades, i avançar per arribar a acords i per prendre decisions tenint en compte molts més elements a l’hora de fer-ho. Això no passa en altres universitats, i ens enriqueix. El diàleg i la recerca del consens amb visions complementàries és positiu.

És clar que, com en tota governança, necessites temps per madurar les decisions, consensuar-les i prendre-les. Però si del diàleg surten respostes i mesures consensuades, aquesta és la millor manera d’avançar. La Universitat no és una illa, sinó que està integrada en un territori, i sempre és bo que aquest pugui tenir veu en la governança. 

El relleu en la direcció general pràcticament ha coincidit amb el final del curs acadèmic. Amb el pròxim curs a l’horitzó, quins són els principals reptes de la institució a curt termini?

A curt termini, el més imminent és firmar el nou conveni programa amb la Generalitat de Catalunya, ja que l’actual, com és sabut, fa quatre anys que es va prorrogant i és caduc. El que ara hem d’aconseguir és un escenari en el qual tots ens sentim satisfets, i quan dic tots em refereixo, per una banda, a la Generalitat, que ha de saber que els recursos que dedica a la UVic-UCC són ben aprofitats, fan un gran bé i contribueixen a la política d’equilibri territorial, no només amb paraules sinó amb fets; i, per una altra banda, a la mateixa Universitat, que aconsegueix una estabilitat a mitjà termini.

La nostra voluntat és que al voltant de l’inici del pròxim curs ja es pugui haver signat el nou conveni programa, fita que és factible perquè fa molt de temps que moltes persones treballen per arribar a aquest moment. En aquest sentit, s’ha fet molta feina i molt bona, que mereix reconeixement i agraïment. També és cert que el nou conveni programa només el signarem si considerem que és el que la Universitat necessita, que li és beneficiós i li aporta l’estabilitat que li cal. 

I més a llarg termini?

Relacionat amb l’anterior, el nostre objectiu és obtenir un reconeixement explícit per part de totes les administracions públiques del que és la UVic-UCC i del paper que juga en el context català. Sí, està sota la legislació de les universitats privades, però té una vocació pública molt clara, i està sotmesa a un control públic. És a dir, cal que d’aquest reconeixement que Vic, Manresa i tots els municipis on som presents ja donen a la UVic-UCC, se n’amarin també altres institucions i la resta d’universitats. 

Lligat a aquest punt n’hi ha un altre, que té a veure amb les taxes universitàries. Òbviament, sabem que el nostre finançament també ha de provenir d’aquestes, però això no pot voler dir que divergeixin dels preus públics d’una manera tan gran com ho fan ara. A mitjà o a llarg termini hem de tendir a reduir aquesta distància, de manera progressiva i compassada amb les necessitats pressupostàries. No obstant això, s’ha de fer i aquest ha de ser un àmbit a treballar. I mentre no assolim aquesta reducció, caldrà una política de beques potent, per tal que ningú deixi d’estudiar a Vic per raons econòmiques. El fet de ser quelcom únic, a vegades fa que costi trobar l’encaix, però això no vol dir que no puguem trobar-lo.  

I encara un parell de reptes més: en l'àmbit de territori, cal estrènyer encara més els lligams entre la Universitat i el seu entorn, entenent-lo com les institucions, les empreses i les persones. A més, tenim al davant la negociació per al tercer conveni col·lectiu i l’objectiu de continuar mantenint una gestió que asseguri l’equilibri pressupostari, que ens permeti garantir el futur de la institució. Hem de créixer, però de manera responsable. 

I en l’àmbit acadèmic?

El rector té un projecte molt clar, que compartim i per al qual treballarem conjuntament. Tenim a tocar la posada en marxa del grau en Biomedicina, que caldrà implantar amb èxit, i la mirada posada en noves ofertes per al curs 2023-2024: els graus en Odontologia i Audiologia. També cal aconseguir que tots els graus oferts tinguin el nombre adequat d’estudiants matriculats i que aquests triïn cada vegada més Vic com a primera opció, per la qualitat de la docència que s’hi ofereix. A més, a mitjà termini hem de continuar el procés d’especialització de la Universitat en aquells àmbits que tenen més potencialitats. 

Una línia estratègica clau per als pròxims anys, en la qual ja s’està treballant de valent, és la formació contínua. La universitat té la funció de formar les persones no només durant una etapa breu, sinó al llarg de tota la vida. Per tant, cal tenir clar quines especialitzacions, quina oferta i quins formats requereixen els graduats i professionals en actiu. Aquí tenim molt a fer i molt de camp per recórrer.