José Jerónimo Navas Palacios és doctor en Medicina per la Universitat Complutense de Madrid i catedràtic d’Anatomia Patològica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha estat Instructor of Pathology a la Northwestern University de Chicago, cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, director de l’Hospital Germans Trias i Pujol i de l’Hospital Vall d’Hebron, director de la Divisió Hospitalària de l’Institut Català de la Salut i director científic de l’Institut Català de la Salut. També ha dirigit el Programa de recerca i innovació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i ha exercit de director general de l’Instituto de Salud Carlos III. A més, ha estat la persona a qui la UVic-UCC va encarregar la missió de crear l’Institut de Recerca i d'Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), que va veure la llum el juny passat, constituït per catorze institucions fundadores, i del qual actualment és el director.

En quin punt es  troba, ara mateix, el projecte de l’IRIS-CC?

Després de la primera fase de formulació (2021), ara es troba en la segona fase, d’implementació (2022), per passar, a continuació, a la tercera fase, de preparació per a l’acreditació (2023-2025). Cal tenir en compte que les agències d’acreditació exigeixen de tres a cinc anys de recorregut de l’institut abans d’atorgar-la.

Per tant, en el marc d’aquesta segona fase en què ens trobem actualment, treballem per a la posada en marxa operativa de la Fundació i de l’Institut. Després de l’aprovació de la creació de la Fundació per part del Govern de la Generalitat de Catalunya (19 d’abril), aquesta es va inscriure al Registre de Fundacions de la Generalitat, el 7 de juliol. Des d’aquella data ja és plenament operativa i ja està gestionant les sol·licituds de projectes i signant els contractes amb la indústria farmacèutica per al desenvolupament dels assajos clínics i els convenis interinstitucionals de col·laboració científica.

Al mateix temps, ha finalitzat el procés d’avaluació dels candidats i candidates a les coordinacions territorials i científiques de l’IRIS-CC. La direcció de l’Institut elevarà la proposta resultant al Patronat de la Fundació per fer-ne els nomenaments corresponents.

Amb quin objectiu es va crear l’Institut i per què és tan important la implicació de tantes (fins a catorze) entitats del territori?

L’objectiu fonamental era, i continua sent, millorar l’ecosistema de la recerca i la innovació en ciències de la vida i la salut a la Catalunya central. Es va considerar inicialment, per part de la UVic-UCC i la seva Facultat de Medicina (parlem de l’any 2020), que hi havia les condicions estructurals i d’activitat científica idònies per crear una nova organització que impulsés l’activitat científica dels investigadors i grups preexistents en el territori de la Catalunya central.

Després de la formulació per part de la Unió Europea del projecte Espai Europeu de la Recerca (ERA: European Research Àrea), les directrius d’ERA es van traslladar a les estratègies i plans de l’Estat i de Catalunya, d’acord amb els principis d’ERA: incrementar les masses crítiques mitjançant l’agregació de centres, promoure l’enfocament multidisciplinari, impulsar la col·laboració intrasectorial i intersectorial, fomentar la col·laboració internacional, potenciar la mobilitat dels investigadors, desenvolupar programes d’enfortiment institucional i incrementar les inversions en I+D+I. Tot això determina avantatges d’escala i d’abast que incrementen la qualitat de la recerca i dels seus resultats.

El model d’instituts d’investigacions sanitàries i biomèdiques va ser la proposta recollida en l’estratègia estatal i els plans anuals de recerca i innovació. Des del Reial decret d’acreditació dels instituts (2004), el model s’ha estès amb gran èxit i ara els líders de la investigació biomèdica són els instituts. N’hi ha onze d'acreditats per CERCA a Catalunya, i set d’ells estan acreditats per l'Instituto de Salud Carlos III en l'àmbit de l’Estat.                                                               

Inicialment, hi va haver una aliança estratègica nuclear de sis institucions acadèmiques i sanitàries per constituir una fundació privada que gestionés l’Institut: FUBalmes, FUBages, FESS, Fundació Althaia, Consorci Hospitalari de Vic i Institut Català de la Salut. Atesa la consideració com a institucions del sector públic de cinc de les sis institucions (només la Fundació Althaia manté el seu caràcter privat) es va ampliar l’aliança inicial a una altra d’extensa, incorporant al projecte institucions acadèmiques i sanitàries de caràcter privat amb les quals la FUBalmes tenia subscrits convenis de col·laboració docent. Aquesta va ser la raó per constituir la fundació privada, que ha de tenir un govern majoritàriament privat, així com unes aportacions econòmiques i patrimonials de majoria privada.

L’Institut té vuit àrees de recerca prioritàries. Quines són i per què s’han escollit aquestes? Poden créixer en un futur?

En la fase de formulació del projecte IRIS-CC es va fer una enquesta dirigida als investigadors i a les institucions participants, a la qual es va adjuntar una classificació de les àrees de recerca i es va demanar que, d’acord amb aquesta, indiquessin on encaixava la seva activitat científica. L’enquesta, la van contestar 350 persones, i d’acord amb les seves respostes i amb el criteri que, per constituir una àrea caldria que hi hagués evidència d’activitat científica i almenys un grup de recerca acreditat per AGAUR, es van identificar les àrees següents: Regeneració i Transformació Tissular; Bioinformàtica i Bioimatge; Recerca Clínica; Epidemiologia i Salut Pública; Envelliment, Fragilitat i Cronicitat; Cures; Innovació, i Programes Transversals.

Òbviament, aquesta ordenació és una situació de partida, i l’evolució de l’IRIS-CC ens mostrarà quines són les més competitives i si són necessaris canvis. En qualsevol cas, la recomanació de les agències d’acreditació és la de tenir un nombre limitat d’entre cinc i vuit àrees. En el desenvolupament de l’IRIS-CC es preveuen possibles evolucions en subconjunts d’aquestes àrees, en subàrees temàtiques i en línies d’investigació, que han de garantir un model inclusiu en el qual tothom trobi el seu encaix.

El projecte de constitució de l’Institut ha estat llarg i complex. Quins han estat els principals reptes i com s’han superat?

La configuració d‘un institut, que ha de tenir un mínim de components obligats, no és una tasca senzilla. La normativa estableix que per aconseguir l’acreditació d’un institut hi ha d'haver l’agregació d’universitats amb facultats de medicina i d’institucions sanitàries amb hospitals universitaris reconeguts. L’acord entre aquestes entitats de cultures i organitzacions diferents necessita un treball continuat de construcció de consensos. La meva experiència en la constitució dels instituts a Catalunya, des de la perspectiva del Departament de Salut, primer, i des de la perspectiva de l’òrgan avaluador estatal, després, em diu que es tracta d’una tasca que requereix diversos anys.

En el nostre cas, a més, hi ha una dificultat afegida: la de constituir una aliança que compleixi les exigències legals d’una fundació privada. Personalment, crec que les catorze institucions fundadores han vist que es tractava d’una ocasió única per dotar la Catalunya central d’un institut que impulsi l’activitat científica i que fomenti la col·laboració dels centres del territori.

En aquest context, un altre dels reptes és la informació i comunicació en tots els nivells de les institucions: directiu, de gestió i dels investigadors. En la fase de formulació del projecte, més de 200 persones han participat i col·laborat en diferents grups de treball per a la definició dels elements més importants de l’Institut. El període de formulació i implementació ha tingut una durada de 20 mesos (de setembre de 2020 a juny de 2022), un procés que podem considerar raonablement ràpid.

Quina ha estat l’acollida del projecte per part de les persones investigadores de la UVic-UCC i de les altres entitats socials?

Hi ha hagut una molt bona col·laboració de tots els agents i nivells de responsabilitat amb la formulació i implementació del projecte. En el cas dels investigadors, també hi ha hagut una percepció general que és una bona oportunitat de millora. Però, òbviament, els investigadors i els grups de recerca, que són les unitats fonamentals de l’activitat científica, exigeixen garanties que respectin allò que han aconseguit després d’anys de treball, així com una participació real en el desenvolupament de l’Institut i en els seus comitès científics. Tot això, està reconegut en els documents que s’han anat consensuant.

Un exemple d’aquest compromís és la participació dels investigadors en el procés de selecció de les coordinacions territorials i científiques, component molt important de l’Institut. Ara hem de passar de la fase de política institucional (que inclou l’acord de les institucions fundadores i el vistiplau dels òrgans competents de la Generalitat de Catalunya) a una fase de política científica, en què a través de projectes concrets es vagin consolidant les estructures necessàries per a una investigació competitiva.

Com a director del nou institut, quins objectius es proposa a curt i llarg termini?

Des del punt de vista operatiu, a curt termini hem d’aconseguir la plena operativitat de l’Institut, facilitant en aquest període inicial la receptivitat i ajuda en la gestió de projectes, convenis i assajos clínics. Els investigadors no han de notar el canvi, pel que fa a proximitat, diligència i suport. Per assolir-ho es requereix una col·laboració estreta entre les estructures de gestió preexistents de les institucions fundadores i les pròpies de l’Institut. No hem d’oblidar que la finalitat de l’IRIS-CC és fer recerca de qualitat i facilitar als investigadors l’accés a les fonts de finançament. Per això s’hauran de preparar les estratègies davant les convocatòries amb els coordinadors científics i els investigadors.

Des del punt de vista estratègic, hem de continuar els projectes contemplats en el Pla estratègic, aprofitar les sinergies del grup multicèntric que representa l’Institut, preparar l’Institut per a la futura acreditació, i cercar fonts alternatives de finançament a les actualment establertes, com ara donacions de les institucions fundadores i aportacions procedents dels overheads de projectes, assajos clínics i convenis.

Per què és important per a la UVic-UCC tenir un institut d’aquestes característiques?

La investigació en ciències de la vida i de la salut és un dels àmbits de la recerca més rellevants actualment, tant pels recursos que utilitza com per la quantitat i qualitat de la producció científica i dels projectes d’innovació. La percepció social de la ciència és cada vegada més positiva. En aquest context, les universitats estan organitzant aquest àmbit de recerca i d’innovació, i saben que l’instrument més potent per fer investigació i innovació de qualitat és la col·laboració de les universitats amb les institucions sanitàries i les empreses del sector.

En el context europeu, de l’Estat i de Catalunya, l’instrument més adequat per aconseguir-ho és la constitució d’instituts d’investigació sanitària i biomèdica participats per universitats i les seves facultats de medicina i hospitals universitaris.

A més, en l’avaluació de les universitats i en l’anàlisi dels factors determinants de la posició en el diferents rànquings, la recerca és un aspecte molt important, i la contribució de la investigació en ciències de la vida i de la salut hi té un pes molt rellevant. Part del prestigi i visibilitat de les universitats està condicionat per aquest tipus d’estudis, que les fan més atractives per part dels estudiants.