Judit Rusiñol és terapeuta ocupacional i doctora per la UVic-UCC. Va començar a treballar-hi com a professora agregada d'un incipient grau en Teràpia Ocupacional que es posava en marxa el curs 1998-1999.  En fa cinc que n'és la coordinadora, i avui l'entrevistem per parlar sobre el present i el futur de la titulació i sobre com pensen celebrar aquest primer quart segle.

Quin va ser l'impuls inicial d’impartir els estudis de Teràpia Ocupacional a la UVic?

L'impuls inicial per impartir els estudis de Teràpia Ocupacional va venir motivat per la necessitat de fer créixer la facultat mitjançant la incorporació de noves titulacions, amb l'objectiu de diversificar l'oferta educativa de la Universitat i abordar les demandes emergents del mercat laboral. D'aquesta manera, l’Escola Universitària de Ciències de la Salut, tal com s’anomenava en aquell moment, esdevenia un centre compromès amb la formació de professionals qualificats per contribuir significativament en l’àmbit sociosanitari.

Quins canvis significatius ha tingut el pla d’estudis fins al dia d’avui?

Doncs, el canvi més important va ser passar de diplomatura al grau. Això va suposar fer una revisió exhaustiva de les matèries que s’impartien i dels seus continguts. Va ser un treball feixuc i d’equip, en què tots els professors del grau van treballar intensament. No obstant això, cal agrair la feina de lideratge de la persona que en aquell moment coordinava la titulació.

Quines són les qualitats que consideres més rellevants per a un professional de teràpia ocupacional?

Algunes de les qualitats rellevants que un terapeuta ocupacional ha de tenir, des del meu punt de vista, serien: en primer lloc, l'empatia, per poder connectar de manera efectiva i generar un vincle terapèutic que afavoreixi la intervenció o l'atenció basada en les necessitats i fortaleses identificades en la persona. També ha de tenir habilitats comunicatives, per ser capaç de comunicar-se de manera clara i efectiva, tant amb les persones que atén com amb els professionals amb què treballa. Això inclou escoltar atentament, explicar conceptes de manera comprensible i ser capaç d’adaptar l’estil de comunicació segons les necessitats dels usuaris. 

Així mateix, l'observació i l'anàlisi del comportament i les habilitats dels usuaris també són qualitats fonamentals per tal de poder fer una bona avaluació de la persona i desenvolupar plans de tractament personalitzats, així com la creativitat, per saber trobar per a cada persona solucions úniques i efectives. Igualment, l'adaptabilitat és necessària, tenint en compte que cada persona és única, i que les condicions de salut i les situacions poden tenir una àmplia variabilitat. D'altra banda, és convenient que tingui visió holística per entendre i integrar tots els factors personals i contextuals que envolten la persona, la qual cosa implica tenir respecte i sensibilitat per comprendre les diferències en creences, valors i pràctiques culturals.

Finalment, hi afegiria que és important que sàpiguen treballar en equip, ja que els terapeutes treballen en col·laboració amb altres professionals de la salut, familiars i cuidadors, com també que tinguin ètica professional, amb tot el que això comporta, i que no perdin mai la curiositat, per tenir ganes de continuar aprenent. És necessari que el professional continuï actualitzant-se i formant-se per avançar al mateix ritme que ho fa la professió.

Quins són els reptes actuals a què han de fer front els terapeutes ocupacionals?

Crec que alguns dels reptes actuals a què hauran de fer front els terapeutes ocupacionals són bastant compartits amb els dels altres professionals de la salut i de l’àmbit social. Entre aquests, hi trobem el desenvolupament professional, ja que cal mantenir-se actualitzat en relació amb noves pràctiques basades en l’evidència; la integració de la tecnologia a la pràctica clínica; la pràctica interprofessional per assegurar una coordinació eficaç entre els professionals i garantir una atenció integrada; l'abordament dels reptes relacionats amb la salut mental, i el benestar que pot requerir noves estratègies i enfocaments terapèutics. 

I, finalment, un altre repte important serà la visibilització de la professió. Malgrat la seva importància en la millora de la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional, així com en altres àmbits de la salut, la teràpia ocupacional sovint pateix una manca de reconeixement públic. Aquesta falta de visibilitat pot tenir repercussions negatives, en limitar l'accés de les persones als serveis de teràpia ocupacional i reduir la comprensió general de la seva importància. Per abordar aquesta qüestió, és crucial implementar estratègies de sensibilització i educació. Això pot incloure campanyes de conscienciació destinades a la comunitat i als professionals de la salut. A més, és essencial treballar amb l’administració pública i els proveïdors de serveis de salut per integrar la teràpia ocupacional en la cartera de serveis socials i sanitaris. En definitiva, la visibilització de la teràpia ocupacional com a repte actual requereix un abordatge integral i col·laboratiu.

Com veus el futur del grau en Teràpia Ocupacional a la UVic? Quins són els teus objectius i aspiracions per als pròxims 25 anys?

Per mi és molt encoratjador pensar en el futur del grau des d’una perspectiva positiva, malgrat la xifra actual d’estudiants. Hi ha diverses raons per ser optimista sobre el creixement i l'èxit continu del programa.

En primer lloc, la demanda de professionals de teràpia ocupacional va en augment, ja que la societat reconeix cada vegada més la importància d'aquest camp en la millora de la qualitat de vida de les persones. A mesura que aquesta consciència es vagi consolidant, és probable que hi hagi un increment en la matriculació d'estudiants interessats en el grau.

A més, les diferents iniciatives de promoció i publicitat del grau que s’han anat portant a terme els últims anys, en què destaquen els seus aspectes únics, els èxits dels seus graduats i les oportunitats que ofereix, ha de facilitar l’atracció de més estudiants. Aquestes iniciatives passen per la realització de tallers i xerrades en instituts, juntament amb la Jornada de Portes Obertes i el Saló de l’Ensenyament. Cada vegada més, són els mateixos instituts els que ens fan les demandes per impartir-los tallers; això demostra un creixent interès per conèixer la professió.

Les col·laboracions amb institucions, hospitals i altres organitzacions de salut que hem anat portant a terme al llarg dels anys faciliten oportunitats de pràctiques i experiències en diferents etapes del cicle vital i àmbits d’intervenció (rehabilitació física, neurològica, salut mental, integració sensorial, geriatria...), aspecte que podria ser un factor atractiu per als estudiants interessats a fer Teràpia Ocupacional. També cal destacar la metodologia d’aprenentatge i servei com un dels punts forts del nostre grau. Aquesta metodologia ens permet que els estudiants tinguin una aproximació a l’àmbit professional abans d’iniciar les seves pràctiques. En són exemples, el projecte "El petit desig”, que portem a terme amb la residència El Nadal o la intervenció realitzada amb Osonament. 

Cal continuar explorant la possibilitat de desenvolupar nous programes, especialitzacions o col·laboracions amb altres departaments, graus i institucions que puguin afegir valor al grau en Teràpia Ocupacional i augmentar la seva atracció per als estudiants, com ja s’ha fet amb la Universitat Andrés Bello (UNAB) de Xile. Amb aquesta universitat, s'ha ofert la possibilitat de fer un doble grau en Teràpia Ocupacional, per obtenir la titulació de la UVic-UCC que habilita per exercir la professió en l'àmbit europeu, i la titulació UNAB, que habilita per exercir la professió a Sud-amèrica. 

En resum, amb una estratègia proactiva per augmentar la visibilitat del programa formatiu, col·laboracions efectives i iniciatives que responguin a les necessitats del mercat laboral, es podria veure un creixement significatiu en la matriculació i l'èxit del grau de Teràpia Ocupacional a la UVic en el futur.

Com planeja la UVic celebrar 25è aniversari de la titulació?

Des del mateix grau en Teràpia Ocupacional, hem planificat una sèrie d’accions i activitats al llarg de tot el curs. Vam començar el 18 de novembre passat, amb la Jornada de Teràpia Ocupacional, duta a terme a la seu del Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya i organitzada conjuntament amb el mateix col·legi i l'EUIT. Amb vista al desembre, farem un congrés jornada d’artteràpia, on es parlarà de benestar i inclusió social a través de l’art, que s'adreçarà a estudiants que estan cursant el batxillerat artístic. Més endavant, al febrer, durem a terme un altre congrés jornada per a estudiants del CFGS d’integració sensorial, on s’impartiran diferents tallers perquè puguin veure diferents intervencions que fan els terapeutes ocupacionals. Tot plegat s’acabarà amb un acte final al juny, en què pretenem reunir exestudiants, estudiants, terapeutes ocupacionals, i entitats i institucions de l’àmbit social i sanitari.

No obstant el fet que aquests són els actes més rellevants, també es duran a terme altres accions en l'àmbit de xarxes socials per visibilitzar la professió i la trajectòria del grau al llarg d’aquests 25 anys, com per exemple. Es farà esment dels convenis internacionals que hem anat aconseguint durant tots aquests anys i que ara ens permeten que els nostres estudiants puguin anar a cursar un semestre o pràctiques a diferents indrets del món.

Quin missatge voldries transmetre als estudiants actuals del grau i als que estan considerant d’unir-s’hi en el futur?

Als estudiants actuals del grau en Teràpia Ocupacional, m’agradaria enviar-los un missatge d’agraïment pel seu compromís amb els estudis i amb la seva futura professió. Que tinguin present que amb la seva dedicació contribueixen a millorar la qualitat de vida dels altres, i els animaria a seguir amb la passió i la curiositat que els va portar a agafar aquest camí.

Als estudiants que estan considerant cursar els estudis de Teràpia Ocupacional en el futur, voldria fer-los notar la rellevància d'aquesta disciplina dins del camp sociosanitari. Amb una mirada holística, la teràpia ocupacional ofereix una perspectiva integral per millorar el benestar de les persones. 

A més, cal subratllar el compromís de la professió amb el creixent camp de l'atenció centrada en la persona, ja que la teràpia ocupacional busca abordar les necessitats individuals de manera personalitzada i integral. És encoratjador veure com el treball fet per diferents institucions vinculades a la professió, com el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC), va donant els seus fruits. Esperem que la teràpia ocupacional es vagi incorporant en diferents àmbits de l’atenció sanitària i comunitària, i augurar un futur prometedor per als professionals d’aquesta disciplina.

També m’agradaria transmetre’ls que la nostra eina d’intervenció més valuosa és l'ocupació, tant com un fi en ella mateixa, com un mitjà per aconseguir un benestar integral. La participació activa en diverses activitats no només ofereix un propòsit significatiu, sinó que també enriqueix el desenvolupament personal i social. Explorar les potencialitats de l'ocupació implica reconèixer els beneficis físics, emocionals i cognitius que aporta als individus. La interacció constant amb tasques significatives no només millora la qualitat de vida, sinó que també reforça les connexions socials i fomenta un sentiment de pertinença. 

Així mateix, és rellevant destacar les altes taxes d'ocupació en aquesta professió i les noves oportunitats laborals que estan emergint. En aquest sentit, els estudiants poden esperar trobar-hi un camp laboral molt diversificat, amb la possibilitat de contribuir de manera significativa en la salut i el benestar de les persones.

Finalment, a tots els estudiants, els recordaria que aquesta professió no només ofereix una titulació, sinó també una oportunitat de contribuir significativament al benestar dels altres. Amb determinació i empatia, poden generar un impacte positiu en la vida de les persones a través de l’ocupació.