Lídia Paredes és enginyera química i doctora en Enginyeria Química i Ambiental. Com a investigadora té experiència en el camp del tractament i la valorització d’aigües residuals i actualment és la responsable del grup que treballa en el tractament d’efluents líquids i la recuperació de recursos del Centre Tecnològic BETA. En els últims anys s’ha enfocat precisament en les tecnologies de tractament d’aigües residuals, amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua a la indústria a través de la seva reutilització. Aquesta és una de les estratègies que ha de permetre reduir la dependència de recursos d’aigua convencionals.

Vas arribar al CT BETA des de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Allà ja treballaves en l’àmbit de la reutilització de l’aigua?

Sí, però des d’una altra perspectiva. A la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) estava molt focalitzada en les tecnologies de tractament de les aigües residuals urbanes, però des de la perspectiva de l’eliminació de contaminants emergents, fàrmacs i productes de cura personal. Aquest tema és molt important quan es parla de tot allò que té a veure amb la reutilització de l’aigua, ja que pot ser un factor de risc molt important per a la salut humana, animal i ambiental.

Aquest és un dels principals factors que cal resoldre si volem assegurar l’èxit de les tecnologies que han de permetre la reutilització d’aigua obtinguda a partir d’efluents residuals. Podem dir que la feina que vam estar fent a la USC ens va ajudar a demostrar que tecnologies com l’ozonització o la utilització de carbó actiu eren eficients per eliminar molts compostos contaminants, com per exemple l’ibuprofèn, el triclosan o el diclofenac. Aquests compostos, i altres, són més presents a les aigües residuals del que la gent es pensa.

Quina és l’activitat principal de recerca que es fa al teu grup?

El tractament i la valorització dels efluents residuals líquids sempre ha sigut una de les prioritats del CT BETA, amb el factor diferencial d’afrontar-lo de forma integrada amb els residus sòlids i les emissions gasoses. La nostra aportació és, sobretot, contribuir a implantar la visió de l’economia circular aplicada al tractament d’aigües residuals. En aquest sentit, les aigües residuals han de deixar de ser vistes exclusivament com un residu que s’ha de tractar, per començar a considerar-les també com un recurs d’on obtenir aigua amb potencial per ser reutilitzada, energia o productes d’alt valor afegit. 

L’episodi de sequera que estem vivint fa que la vostra feina guanyi rellevància?

Lamentablement, la manca de precipitacions i la falta d’aigua potable que estem vivint a Osona i Catalunya està fent que la nostra feina sigui un tema d’actualitat en molts sentits. Ara mateix hi ha dos temes que són els que estan generant més interès a tots els nivells: per una banda, el de la reutilització d’aigua i, per l’altra, el de la descontaminació d’aigües subterrànies. En un territori com el nostre és important treballar en el màxim d’alternatives als recursos hídrics tradicionals. En els dos casos, a curt termini podríem veure’n l’aplicació a escala real.

Quins projectes destacaries dels que teniu ara mateix en curs?

Tenim alguns projectes que ens permeten explorar el potencial de les estratègies de recuperació i de reutilització d’aigua a la indústria càrnia. Per exemple, gràcies al REAQUA, un grup operatiu finançat pel Pla de desenvolupament rural de Catalunya, estem avaluant les limitacions tècniques, econòmiques i reglamentàries amb què es poden trobar els escorxadors que vulguin aplicar aquestes tecnologies. El REAQUA ens ajudarà a elaborar una guia tècnica que pugui ser tan útil com sigui possible a les empreses que vulguin seguir aquest camí.

Un altre exemple destacat és el de la planta pilot que tenim instal·lada a l’escorxador de MAFRICA, gràcies a l’AccelWater, un projecte europeu. Aquesta planta pilot està ubicada al costat de l’actual estació depuradora d’aigües residuals de la mateixa empresa i té dues línies de tractament. En una, s’hi processen les aigües residuals, per recuperar aigua d’alta qualitat amb potencial de ser reutilitzada a la mateixa instal·lació industrial i un producte líquid concentrat en nutrients amb potencial de ser valoritzat en agricultura. A la segona línia, s’hi valoritzen els residus sòlids, per recuperar energia i produir productes d’alt valor afegit, com ara biofertilitzants i bioestimulants.

Treballeu sobretot amb el sector carni; ho feu també amb altres indústries agroalimentàries?

És cert que tenim molta experiència amb el sector carni, tant pel que fa a producció primària com a la indústria de transformació, ja que ha protagonitzat molts dels projectes de recerca i transferència que tenim en marxa. Això és degut al pes del mateix sector carni, que representa el 34 % del sector agroalimentari català i, per tant, l’ús que fa de l’aigua és també molt elevat.

Però, tenint en compte que la indústria agroalimentària suposa el 19 % del PIB de Catalunya, aquest tipus d’estratègies poden ser útils per a altres indústries del sector. Ara mateix, estem explorant col·laboracions amb la indústria làctia, la de l’oli i la vitivinícola, ja que també són consumidors importants d’aigua, i el concepte de la reutilització els pot ajudar a reduir el seu propi consum i a tenir processos més sostenibles.

Com podeu contribuir des del vostre grup a fer front a l’emergència que estem vivint actualment?

En l'actualitat, estem participant en molts espais de treball multisectorials, que ens permeten treballar conjuntament amb governs locals, la Generalitat de Catalunya, empreses d’abastiment i sanejament d’aigua, depuradores i diverses indústries. Des dels seus inicis, el CT BETA és membre del Clúster Català de l’Aigua, i ara participem en cinc taules sectorials i una taula territorial que s’han format al voltant de la Taula Nacional de l’Aigua. A més, també col·laborem amb l’Observatori de l’Aigua i amb la Taula de Recursos Hídrics de la Capçalera del Ter.

Estem posant el nostre granet de sorra per aconseguir que Catalunya s’adapti millor als efectes derivats del canvi climàtic sense que això perjudiqui l’activitat econòmica. Com a entitat científica, podem ser un element facilitador que ajudi tant al sector públic com al privat, generant evidències cientificotècniques que puguin ajudar a superar possibles barreres legislatives que estiguin limitant ara mateix la reutilització de l’aigua.