M. Àngels Verdaguer és doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Va entrar a treballar l’any 2003 a la UVic, on ha fet i fa de professora de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, és membre del grup de recerca Textos Literaris Contemporanis: estudi, edició i traducció (TEXLICO) i, des de desembre de 2016 és la directora de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris. Avui l'entrevistem amb motiu de la celebració de l'XI Col.loqui Internacional Verdaguer i de la recent inauguració de l'exposició  Dimonis, ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer al Vicpuntzero.

Què representen els col·loquis per a la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris i per a la Societat Verdaguer?

Des de la seva creació, sota la direcció de Ricard Torrents i després de la de Ramon Pinyol, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris coorganitza els Col·loquis sobre Verdaguer (des de 2005 Col·loquis Internacionals Verdaguer) amb la Societat Verdaguer —entitat creada en el si de la Fundació Universitària Balmes i que s’establí el 1991, tot i que el nucli principal d’investigadors fundadors treballava des de 1986 quan es va celebrar el primer Col·loqui. Després de 35 anys d’història dels Col·loquis, la col·laboració de la Càtedra amb la Societat Verdaguer en els col·loquis és una de les principals accions que cada tres anys s’organitza des de la UVic-UCC i que compta fa anys amb la col·laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). 

Els col·loquis, malgrat que porten el nom Verdaguer, que s’ha convertit en una mena de marca, pretenen ser un esdeveniment que s’obre a l’estudi de la història, l’art i la cultura literària, principalment del segle XIX i les primeres dècades del XX. A més, a través de les relacions que s’hi estableixen amb investigadors d’arreu i la col·laboració de diversos grups de recerca afins als interessos dels col·loquis, són un dels motors de la publicació periòdica Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX, punt de referència de la recerca i la investigació sobre la literatura i la cultura d’aquest segle i sobre Verdaguer. 

Quins són els objectius d’aquest onzè col·loqui internacional que ha començat avui?

L’XI Col·loqui Internacional Verdaguer titulat ‘Verdaguer: apropiacions i presències’ (Barcelona, Vic, Folgueroles, 11-13 de novembre) reprèn, en el centre del seu interès, la figura de Verdaguer. Com diu la convocatòria, calia «examinar la mesura i les maneres com ens ha interpel·lat i ens interpel·la [Verdaguer], les característiques del diàleg que hi hem establert, les transferències de què ha estat objecte i les contingències del sentit de la seva figura i dels seus escrits». 

Explica’ns una mica què tractareu en aquest onzè col·loqui i quins seran els aspectes principals?

L’XI Col·loqui Internacional Verdaguer tractarà la temàtica de com s’ha apropiat, recuperat o llegit i rellegit Verdaguer al llarg dels segles a través de l’art, la música, els estudis, la crítica, la poesia, la novel·la, la biografia, la traducció o el marxandatge. El col·loqui comptarà, entre els seus ponents, amb l’eslovè Marijan Dović, que parlarà dels sants culturals europeus, condició en la qual col·loca Verdaguer —«un cas de poeta nacional canonitzat com a sant cultural per la comunitat catalana», en mots seus— i amb l’alemany Roger Friedlein, estudiós de la poesia èpica, que farà la ponència sobre L’Atlàntida i Canigó. També destaquem la ponència del màxim traductor de Verdaguer a l’anglès, Ronald Puppo, i la de Ricard Giramé i Llorenç Soldevila, que parlaran de la marca Verdaguer en el marxandatge.

Hi haurà, a més, taules rodones o diàlegs amb creadors i artistes diversos que han recuperat, rellegit o revisitat Verdaguer des de les seves disciplines: Neus Borrell (cantant), Albert Gusi (artista visual), Albert Naudín (productor de cinema), Pep Paré (dramaturg), Lluís Soler (actor) i Laia Torrents (artista sonora). Verdaguer ha establert i estableix diàleg amb creadors i escriptors de tots els temps. Un exemple paradigmàtic és el poeta i artista Perejaume —autor de la imatge del cartell del Col·loqui— que ha treballat Verdaguer des de la literatura i des de l’art, amb projectes de tot tipus, als quals es dedica una comunicació (Carme Torrents). O Àlvar Valls i Roser Carol, ell autor de la darrera novel·la sobre Verdaguer (Entre l’infern i la glòria, 2020) i tots dos autors d’una bibliografia i cronologia verdagueriana que s’està elaborant. També l’artista Jordi Cerdà comentarà la seva obra ʻHomenatge a Bölckin i Verdaguerʼ, que es podrà veure a Folgueroles.
Finalment, hi haurà lloc per fer història de la mà de Ramon Pinyol, un dels fundadors de la Societat Verdaguer, que explicarà la recuperació dels estudis verdaguerians, o per reconèixer la trajectòria de Ricard Torrents, primer president de la Societat i un dels verdagueristes més rellevants, amb la projecció del documental ʻRicard Torrents, memòria viva: «La literatura i el descobriment de la pàtria mítica»ʼ, producció de la Fundació Jacint Verdaguer sota la direcció de Carlota Casas i Toni Casassas.

Aquest cop el col·loqui ve acompanyat d’una exposició d’excepció com és Dimonis. Ens pots explicar  per què és important?

El projecte expositiu i instal·latiu DIMONIS. Ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer, creat per cabosanroque (Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro), és una proposta que s’ha pogut portar a Vic gràcies a la Fundació Jacint Verdaguer per al Col·loqui Internacional Verdaguer. El punt de partida de la instal·lació és el llibre Dimonis, d’Enric Casasses, publicat el 2014 per Verdaguer Edicions, el segell editorial de la Fundació. És important perquè es tracta d’una altra relectura o recuperació d’una de les facetes vitals de Verdaguer. És, doncs, una oportunitat que en el marc del Col·loqui dedicat a les apropiacions i presències de Verdaguer es pugui visitar l’exposició de cabosanroque que s’acosta a un Verdaguer més desconegut i allunyat de l’èxit literari —el dels apunts d’exorcismes—, i el reinterpreta de manera lliure a partir del terreny sonor i visual.

Verdaguer  té moltes facetes i ja li heu dedicat onze col·loquis.  Què queda encara per dir sobre ell i la seva obra?

Com deia abans, els Col·loquis no es dediquen només a Verdaguer sinó a l’època, a la història, la literatura o a les arts d’aquell moment. Tot i això Verdaguer i la seva obra són un veritable pou sense fons i no ha estat pas tot estudiat. Queden moltes obres de les quals encara no hi ha l’edició crítica i que no han estat investigades a fons: el projecte d’Obra Completa Crítica avança lentament de la mà de la Societat Verdaguer i la Fundació Jacint Verdaguer. A més, per exemple, el fons de manuscrits del poeta dona sorpreses contínuament: una mostra és l’aparició del manuscrit darrer que el poeta va presentar als Jocs Florals amb el poema Primavera, una peça extraordinària que no va publicar-se fins a 1995, i que s’ha editat aquest maig (Verdaguer Edicions, 2021), i l’última mostra és el Quadern de la Càtedra Verdaguer (novembre de 2021) en què s’editen i s’estudien unes còpies d’autors alemanys que feu Verdaguer i que són inspiració per al seu poema Primavera (Jean-Paul Richter, Ludwig Uhland. Fonts i significació de Primavera de Jacint Verdaguer, de Joan Requesens).