Mar Binimelis és doctora en Comunicació per la Universitat Rovira i Virgili. Va venir a la UVic el curs 2005-2006 com a professora associada a la Facultat d'Empresa i Comunicació (FEC), on ha estat professora del màster internuniversitari en Dones, Gènere i Ciutadania, membre del grup TRACTE, investigadora del Centre d’Estudis Interdisciplinaris del Gènere i delegada del Comitè d’Ètica de Recerca de la UVic-UCC. Les seves línies de recerca són el gènere i els mitjans de comunicació, la interseccionalitat, la comunicació i les discriminacions. És editora dels llibres Entrevistas con creadoras del cine español contemporáneo. Millones de cosas por hacer (amb A. Scholz, M. Álvarez i E. Ortega Oroz, Peter Lang, 2021) i Espectáculo de frontera y contranarrativas audiovisuales. Estudios de caso sobre la (auto)representación de personas migrantes en los dos lados del Atlántico (amb A. Varela, Peter Lang, 2021). Ha estat investigadora visitant al Vassar College (Nova York), a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), a la Universidad Autónoma de la Ciudad de México (UACM), a la Humboldt-Universität de Berlín i a la Universidad Carlos III de Madrid. Des d’aquest curs és la nova directora de la Unitat d’Igualtat de la UVic, en substitució d’Anna Pérez-Quintana.

Quina és la feina de la directora de la Unitat d'Igualtat de la UVic-UCC?

La Unitat ha de procurar que la perspectiva de gènere es vagi introduint en la docència, la recerca i els processos de gestió i administració. Per fer-ho, cal plantejar activitats de sensibilització sobre qüestions de gènere i formacions adreçades als diversos grups de la comunitat universitària, i impulsar projectes de recerca. A més, és necessari procurar que es vagin implementant polítiques universitàries que tinguin en compte la perspectiva de gènere. Evidentment, aquestes tasques impliquen les diverses àrees que conformen la universitat que també tenen la responsabilitat d'anar fent que la igualtat de gènere sigui una realitat al costat de la Unitat. Així està establert al II Pla d'igualtat, que és el que està en funcionament ara mateix. D'altra banda, la Unitat d'Igualtat recull i acompanya en els casos que, eventualment, puguin aparèixer d'assetjament per motius de sexe o gènere a la universitat fins que aquests es deriven a altres serveis o es canalitzen de la forma que es consideri en cada situació.

Ara que ja fa uns dies que ets en el càrrec, pots fer-nos una radiografia de com estem en temes d'igualtat?

Fa molt poc temps que soc al càrrec i me'n cal més per poder fer una radiografia acurada. D'entrada, penso que s'ha fet molta feina i d'envergadura. Realment considero que hi ha àrees i serveis que estan molt implicades en el tema, a les quals els preocupa millorar. Per exemple, en els darrers anys, abans que jo treballés a la Unitat d'Igualtat, es van fer multitud de campanyes de sensibilització, tallers de formació, publicació de materials per incloure la perspectiva de gènere a la docència, i es van impulsar projectes contra la violència de gènere, a més d'establir i aprovar procediments contra l'assetjament o per facilitar el canvi de nom sentit a l'entorn universitari, entre altres. Jo mateixa he estat testimoni i he participat en algunes d'aquestes activitats, i les valoro molt positivament.

Dit això, hi ha molta feina per fer encara a la nostra universitat, com a les altres. En aquest sentit, les problemàtiques en matèria d'igualtat de la UVic-UCC són ben similars a les de les altres universitats, si més no, les del nostre context. Clar, la universitat és part de la societat en la qual s'insereix i les mateixes deficiències en matèria de gènere que hi ha a fora tenen lloc dintre de la institució en una mesura o una altra.

Les universitats són institucions ben particulars; són centres educatius molt grans on també es fa recerca, on la comunitat són persones adultes i amb una àmplia diversitat, en el sentit que tenim personal treballador i estudiantat i, dins de cada categoria, hi ha moltes altres subdivisions en funció de la feina o els estudis que fan, la seva categoria laboral, etc. Això comporta que hi ha relacions de poder sofisticades i particulars, que poden derivar en discriminacions molt variades i complexes. Per exemple, per gestionar els casos d'assetjament penso que s'han de tenir en compte aquestes particularitats i no es poden tractar exactament de la mateixa forma que en altres espais formatius, empreses o institucions.

D'altra banda, en matèria de recerca, cal tenir en compte que les dones es troben amb dificultats més grans per assolir els mateixos resultats que els investigadors per motius diversos, com ara una major dificultat per conciliar. Caldrà continuar buscant vies per compensar-ho o revertir-ho. En aquest sentit, apunten diversos estudis publicats recentment, com ara l'Informe sobre la perspectiva de gènere en l'acreditació de professorat d'AQU Catalunya, que deixa clar que el biaix de gènere és ampli.

Respecte a la docència, també s'ha d'anar treballant per proporcionar eines per incorporar-la als estudis; més enllà d'introduir referents dones en les matèries, és necessari anar treballant també en altres aspectes més difícils d'abordar, ja que sovint són més subtils, com ara com ens relacionem i comuniquem a les aules i, de nou, considerar les especificitats de cada àrea. No és el mateix introduir la perspectiva de gènere a comunicació o a salut, per exemple.

Pel que fa als processos d'administració i serveis, clarament s'han fet esforços per tal que no hi hagi discriminacions de gènere. Per exemple, en les promocions internes es tracta de compensar el temps que una persona es dedica a les cures d'altres persones. Cal anar veient si són suficients i posar atenció on són les deficiències per mirar de posar-hi remei, de continuar millorant.

Arriben a la Unitat d'Igualtat totes les consultes que haurien d'arribar-hi? A què creus que és degut?

No, amb tota probabilitat no hi arriben totes. Vivim en una societat on hi ha encara ben arrelada una cultura del consentiment respecte a discriminacions o agressions de gènere, tot i que en els darrers anys la sensibilitat social s'ha incrementat molt. Parteixo de la consideració que hi ha molts factors que fan que no arribin totes les consultes: desconeixement que existeix la Unitat d'Igualtat i quines són les seves tasques, por a les conseqüències –en aquest sentit, insisteixo en el fet que som en una institució jeràrquica en la qual hi ha una relació de poder entre professorat i alumnat, i entre el mateix professorat o altres persones treballadores-, inquietud per sentir-se assenyalat, exposat públicament, etc. No hauria de passar.

Quines són les estratègies que penses impulsar durant el teu mandat?

Per lligar-ho amb la pregunta anterior, penso que cal insistir a donar a conèixer què és la Unitat d'Igualtat als diversos grups de la comunitat, crear el context per tal que els diversos grups que en formen part s'hi sentin implicats i sàpiguen que tenen en aquest espai un lloc on poden fer arribar propostes, idees, denúncies. Respecte a aquestes darreres, considero que és necessari explicar a les persones que acudeixen a la Unitat d'Igualtat quines són les competències en les quals podem actuar i fer el possible per protegir-les. Aquests són els meus objectius més immediats.

Més enllà d'això, el Pla d'igualtat descriu tota una sèrie d'accions a desenvolupar els pròxims anys molt concretes. Per respondre a aquest pla, caldrà procurar recursos i formacions per tal que realment puguem anar, progressivament, millorant la forma com introduïm la perspectiva de gènere a la docència, recerca i gestió universitària a partir d'entendre les particularitats de cada àrea i atendre cada necessitat específica. Per exemple, per als mesos vinents estem treballant en tallers de formació per a PDI en PAS específics per cada àrea de coneixent de la universitat. Respecte a la recerca i a la docència, voldria continuar impulsant projectes com ja s'ha fet els anys anteriors. Per fer-ho, entre altres coses, es convocaran ajuts per a la realització de projectes. Ara, per exemple, acabem de convocar l'Ajut 8M per dur a terme un projecte que afavoreixi la igualtat de gènere. Els fons d'aquesta convocatòria, com en edicions anteriors, són els diners que les treballadores i els treballadors van deixar de cobrar en adherir-se a la vaga convocada el 8 de març d'aquest any amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Qualsevol persona membre del PDI o del PAS contractat per la Fundació Universitària Balmes podrà presentar la seva proposta i el projecte guanyador es decidirà per votació de les persones treballadores.

I cal anar aprenent de les experiències. Escoltar a qui és cada dia a l'aula impartint o rebent docència, a qui està fent o gestionant la recerca, o els afers de les persones treballadores, les contractacions i les promocions; preparant formacions per a alumnat, personal docent i investigador o d'administració; organitzant plans d'estudi o qualsevol mena d'activitat vinculada a la universitat, etc. I anar, a partir de les vivències, aprenent per aplicar-ho a les polítiques universitàries.

Com pot ajudar la universitat a aconseguir una societat més igualitària i més justa?

La universitat té un paper i una responsabilitat important: està formant els joves i estem desenvolupant el coneixement científic. Si les persones que es formen a la universitat estan ben conscienciades i tenen les eines per treballar per una societat més igualitària i justa, evidentment, això repercuteix en la millora d'aquesta perquè aquestes persones seran els metges, les enginyeres, els infermers, les comunicadores, etc. en un futur ben immediat, i la seva feina i com la facin tindrà incidència. També respecte al coneixement científic, que es transfereix a la societat de formes diverses i que configura d'alguna manera com és, pensa i actua aquesta societat, és rellevant vetllar-lo per fer que es traslladi de forma justa i respectuosa.