El passat 27 de juny, Marc Aloy i Guàrdia, d’Esquerra Republicana de Catalunya, es va convertir en alcalde de Manresa en substitució de Valentí Junyent. Ho va fer en virtut del pacte de govern subscrit entre el seu partit i Junts per Manresa a l’inici d’aquest mandat, que incloïa el repartiment de l’alcaldia. Com a alcalde, Aloy també ha esdevingut president del patronat de la Fundació Universitària del Bages i vicepresident de la Fundació Universitària Balmes. Aquest dimecres va assistir a la seva primera reunió del Consell General Federatiu entre les dues institucions, que va tenir lloc a Vic.

Com veu el pacte federatiu entre la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària Bages ara que ha encetat el setè curs de la UVic-UCC?

S’ha demostrat que aquest és un pacte d’èxit. Veníem de dos models universitaris municipalistes amb clara vocació pública i molt propis de dues ciutats mitjanes. Vam ser capaços d’entendre que units sumàvem, o fins i tot multiplicàvem, i de fet les dues ciutats hem sortit beneficiades d’aquest acord federatiu.

En aquest temps hem estat capaços de transformar dos models diferents en una sola universitat territorial de la Catalunya Central. Per a mi aquest és el gran canvi. A Manresa, per exemple, teníem una escola politècnica (la UPC Manresa) i un centre adscrit a la UAB (els estudis de la FUBages, previs a la federació), però no teníem una universitat, que és el que la UVic-UCC ens ha portat. Hem de fer valdre aquest model, que és un cas d’èxit.     

Quins beneficis creu que ha aportat ja aquesta federació a les dues ciutats, Manresa i Vic?

Vic havia tingut una relació històrica amb Ripoll i Olot. Manresa l’havia tingut amb Berga i amb Solsona. Però en canvi Vic i Manresa tradicionalment havíem tingut poca relació. Les muntanyes ens separaven fins que l’Eix Transversal va ajudar a salvar les distàncies. I ha estat un encert trobar la manera de treballar conjuntament.

En aquests anys hem crescut en l’àmbit de l’educació superior: hem incorporat nous estudis, hem incrementat el nombre d’estudiants... i això en un moment tan complex com el que vivim ara és motiu d’orgull.

No podem oblidar tampoc que la Facultat de Medicina no hauria estat possible sense l’acord federatiu. L’impuls que se li va donar des de Vic va ser vital, però també va ser clau el paper que hi juguen un hospital tan rellevant com és el Sant Joan de Déu, de la Fundació Althaia de Manresa, i el pes demogràfic que té la ciutat, que supera els 80.000 habitants.

El curs passat es va crear la Unitat Docent Territorial de Manresa de la Facultat de Medicina i es va aconseguir el reconeixement de l’Hospital Sant Joan de Déu com a hospital universitari. Si això ho sumem a la feina del CISARC, als graus en salut impartits a UManresa, a la Clínica Universitària, o a la progressiva creació de diverses càtedres... de quina manera s’està posicionant Manresa en l’àmbit de l’ensenyament i la recerca en Ciències de la Salut?

El pes de les ciències de la salut en l’educació superior i en la recerca a Manresa és enorme. Hi ha molt poques universitats que aglutinin, en un únic centre i en una única ciutat, graus com Fisioteràpia, Infermeria, Podologia, Logopèdia i Medicina, i on s’estigui treballant en la implementació de nous estudis en aquest àmbit, com ara l’Odontologia.

I no només això, sinó que comptem amb Althaia, un hospital universitari que necessita nous metges i metgesses altament preparats; i amb Sant Andreu Salut, un centre sociosanitari molt potent, amb 750 anys d’història, que tracta les necessitats assistencials de les persones grans. En el moment actual, tan delicat, ha estès la mà a totes les petites residències escampades pel territori i que no tenien totes les eines necessàries per combatre la covid-19.

I encara més: tenim un parc tecnològic que impulsa la recerca i la innovació i que aglutina més d’un centenar de científics. En definitiva, Manresa té un pes específic important en l’àmbit de la salut que engloba la formació, la tecnologia i el sistema assistencial, i que posiciona la ciutat com un clúster destacat en l’àmbit de la salut. I la UVic-UCC hi té un pes essencial.

L’altre gran àmbit de coneixement d’UManresa són les Ciències Socials...

I s’està fent molt bona feina, en aquest camp, tant pel que fa als estudis universitaris que s’imparteixen com pel que fa als projectes que s’estan desplegant al seu entorn. Només cal pensar, per exemple en el Lab 0-6, un centre d’innovació destinat als infants de zero a sis anys per on cada dia passen centenars de nens i nenes d’arreu del territori. O en la FUB+Gran, els cursos de formació continuada per a majors de 55 anys. En l’àmbit de les Ciències Socials, també és destacable el programa Prèmium del grau en ADE, que fomenta un acostament dels estudis al teixit empresarial que es tradueix en avantatges per als estudiants (pràctiques remunerades i formació gratuïta en idiomes) i per a les empreses (poden incorporar estudiants en formació a les seves plantilles). Aquest transmetre el coneixement a tota la societat també és universitat.

Quins són els propers objectius i reptes que té ara per davant el pacte federatiu i, per extensió, la Universitat?

El nostre principal repte ara és fer entendre al país que la UVic-UCC és la universitat de vocació pública de la Catalunya central; una universitat que està oferint un servei públic als nostres joves, que si han d’anar a estudiar a Barcelona tenen un important cost afegit, sigui perquè han de pagar el lloguer d’un habitatge o perquè han de gastar fins a quatre hores diàries en el trajecte per anar a classe. És a dir, parteixen d’una situació de desavantatge en relació amb els joves d’aquells territoris que sí que tenen universitat pública.

Per tant, és essencial que la UVic-UCC s’entengui com la universitat pública de la Catalunya central amb totes les seves especificitats, com ara el seu model de gestió privada i els seus orígens municipalistes.

Això, per descomptat, passa per tenir un concert econòmic, un contracte programa que ajudi els nostres alumnes a no haver de pagar el doble del que pagaria en una universitat pública. I aquesta és ara la nostra gran prioritat.

La FUBages ha inaugurat recentment l’edifici modernista de la FUB3. Quines són les properes fites que es fixa ara la Fundació?

La rehabilitació d’una de les naus de l’edifici modernista de l’Escorxador ens va permetre centralitzar tots els estudis en Fisioteràpia en un sol espai. Però ara ja estem parlant de desplegar noves titulacions, com Odontologia o nous graus en l’àmbit de les ciències socials. Això vol dir que ens faltaran altra vegada nous espais i, per tant, que cal començar a pensar en tenir-los.

La FUBages, tradicionalment, sempre havia estat aprofitant espais existents. Però des que el 2002 va inaugurar el seu primer edifici, cada quatre anys aproximadament ha necessitat un nou equipament. I com a ciutat hem sabut donar-li resposta. D’aquí a un parell d’anys molt possiblement caldrà inaugurar un nou espai per afrontar els reptes futurs.