En Marc Casas està en procés d’acabar els seus estudis de Comunicació Audiovisual a la UVic-UCC. L’any 2019 va entrar com a becari a UMedia i el 2021 se’l van quedar en plantilla com a màxim responsable de les cobertures fotogràfiques. Per la seva càmera hi passen totes les coses importants de la institució que mereixen ser recordades. La seva vocació per la fotografia ve de lluny i l’any passat vam poder veure un tastet del seu treball en l’exposició “A 2,8”, que la Facultat d'Empresa i Comunicació va organitzar a la Sala Vernis.

Què és per a tu la fotografia? Des de quan saps que t’hi vols dedicar?

Per mi la fotografia és el meu hobby i a la vegada la meva feina. Quan tenia 13 anys, després d’estar aficionat des de ben petit a l’art clàssic del dibuix, vaig pensar que havia de buscar un nou mitjà. Aquest canvi també va venir donat perquè volia ser molt exigent amb els resultats i vaig arribar a un punt en què el que feia ja no em generava gaire satisfacció.

És per això que vaig descobrir la fotografia, primer ambientada en l’àmbit de la natura i després en l’àmbit més publicitari. Van caldre alguns anys, diverses inversions i molts entrebancs per saber que allò seria la meva feina.

Quins són els avantatges i inconvenients de ser el fotògraf de la UVic?

Els avantatges són clars. En primer lloc, la possibilitat de treballar en una empresa que ja de bon principi coneixia molt bé com a estudiant, la qual cosa va fer que el procés d’adaptació fos molt fàcil. En segon lloc, tenir una oficina pròpia, la qual cosa permet poder fer les edicions de les fotografies de manera més tranquil·la i professional. I, en tercer lloc, el bon ambient de treball que hi ha a la institució, cosa que facilita molt la feina quan ets jove.

Pel que fa als inconvenients, un de molt clar són els horaris. Sí que és veritat que generalment són flexibles; no obstant això, en diverses ocasions, haig de treballar o cobrir actes més enllà de les 8 o les 9 del vespre.

Suposo que no totes les fotografies són iguals. Què fas per preparar-te quan et demanen de fer una cobertura fotogràfica?

Pel que fa a les cobertures d’actes, generalment no hi ha una preparació prèvia gaire exhaustiva, ja que per sort des d’UMedia s’han estandarditzat molt els processos. De totes maneres, quan es demanen fotografies promocionals, en haver-hi al darrere una voluntat de “vendre un producte”, sigui un grau o un màster, sí que es fa una preparació prèvia, un brífing, una cerca de referències, perquè el resultat sigui tan encertat com sigui possible.

Quines són les fotografies que més t’agrada fer en el marc de la UVic?

Les que més m’agraden són les fotografies de caràcter més promocional, ja que com que no són tan mecanitzades em permeten més capacitat de pensar i innovar. No obstant això, dins del marc fotogràfic m’agraden bastant tots els tipus per igual.

L’any passat vam veure una exposició fotogràfica d’un viatge que vas fer a la selva amazònica. Què va representar per a tu aquest viatge? Quins altres projectes tens entre mans?

Vaig dur a terme un viatge a la Península d’Osa a Costa Rica, un dels llocs amb més biodiversitat del món, que alberga fins al 5% de les espècies de fauna i flora mundial. Aquest viatge va representar per a mi un canvi de paradigma respecte al que havia viscut fins aquell moment: un lloc nou, espècies noves, altres cultures. Aquest projecte també va servir per portar a terme un dels meus primers projectes documentals. Es tracta de "Rancho Quemado'" un documental que vaig realitzar allà i que tracta sobre el conflicte entre una de les serps més perilloses del món, la Bothrops asper, i la gent de l’entorn rural. Aquest projecte va representar una gran experiència, ja que a part de les vivències i el treball va ser com una mena de catarsi, atès que de ben petit havia tingut molta fòbia a les serps i ara han acabat sent un dels meus animals preferits.

El documental està preparat perquè surti el desembre de 2022 i el tràiler ja es pot veure a totes les plataformes de xarxes socials.