Mireia Canals és doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull. Va entrar a fer docència a la UVic l’any 2009, impartint les assignatures English for Academic Purposes, Research Seminar I i English Literature. Les seves línies de recerca són els arquetips femenins en el cinema, la literatura i les organitzacions, com també la literatura infantil per a l’aprenentatge en educació infantil i educació primària. És coordinadora d'avaluadors i avaluadora de les accions Marie Curie i de projectes Erasmus+. També ha estat diputada al Parlament de Catalunya durant dues legislatures i secretària general de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Actualment, és l'adjunta al Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement.

Què et va fer decidir d’acceptar el càrrec d’adjunta al Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement? 

Vaig rebre la proposta per part de la nova vicerectora, que em va explicar quins eren els seus objectius i ambicions. Em va semblar un projecte molt engrescador i il·lusionant, a través del qual es podien obtenir beneficis per a la comunitat universitària.

Quines són les tasques que comporta el càrrec? 

Com a adjunta el que faig és donar suport a la vicerectora en tot allò que em demana. Participo amb ella en totes les accions de monitorització, seguiment, suport i impuls de la recerca i la transferència de coneixement que es fan a la Universitat. En concret, l’èmfasi de la meva acció com a adjunta serà a les àrees d’internacionalització de la recerca i la transferència, i de les regions del coneixement, a partir de l’estratègia de recerca del Govern. 

Pel que fa a la internacionalització de la recerca, en quin moment es troba la UVic-UCC i què s’ha de fer  per augmentar-la? 

La situació és bona, perquè hi ha hagut molta gent que hi ha treballat molt bé. Des de fa molts anys, i abans que nosaltres, el Vicerectorat ja havia bastit estructuralment la internacionalització.

Ens hem proposat potenciar el nivell d’aquesta internacionalització mitjançant la programació europea, perquè aporta molt valor a la institució, tant pel que fa a recursos econòmics com al contacte amb persones recercadores d’arreu. En aquest àmbit hi ha un gran potencial de creixement i serà una de les àrees a les quals dedicarem més esforços, donant suport als equips de recercadors i al personal de l’oficina de recerca per tal que estableixin nous protocols per a aquest acompanyament. 

Per altra banda, quin paper creus que ha de tenir la transferència de coneixement que es fa  a la UVic-UCC en el territori? 

Ha de tenir un paper fonamental. Una de les missions de la Universitat és la transferència del coneixement obtingut a través de la recerca. Sense aquest retorn a la societat, la recerca perd bona part del seu sentit. Som una universitat territorial i el territori ha de sortir beneficiat de les accions de la Universitat.  

Quins objectius t’agradaria veure complerts un cop hagis acabat el mandat? 

M’agradaria que la nostra acció tingués com a resultat un creixement significatiu dels CERT, les càtedres i els grups de recerca de la UVic-UCC en programes europeus. Que se’ns conegui i que ampliem el nombre de referents europeus i mundials sorgits de la Universitat. 

Com ho portes això de combinar docència, recerca i gestió a aquest nivell? 

La docència i la recerca són dues parts bàsiques de la meva feina, m’apassionen tant l’una com l’altra i porto tota una vida dedicant-m’hi. Soc docent per vocació, i em dedico a aquesta feina des dels vint-i-un anys. La recerca va arribar més tard, però també és un àmbit de molt interès per a mi. En valoro sobretot el fet que m’ha permès treballar amb grans professionals, tant d’aquí com d’arreu del món. Pel que fa a la gestió, no és una tasca nova per a mi, ja que n’he dut a terme en sectors diversos al llarg de la meva carrera professional. És un àmbit on em sento còmoda i del qual valoro en especial que em permet ser creativa. Combinar les tres coses porta feina, és clar, però n’estic molt satisfeta.