Montserrat Faro és diplomada en Infermeria i llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la UAB. Treballa a la UVic des de l’any 1987, com a docent de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, de la qual ha estat vicedegana i cap d'estudis, entre altres càrrecs. És membre del grup de recerca M3O. Meritxell Mondejar és llicenciada en Educació per la Universitat Ramon Llull, màster en Educació Internacional Comparada a la Universitat de Minnesota, graduada en Infermeria per a la ST Catherine University (EUA) i doctorada per la UVic-UCC. També és membre del grup M3O. Ara que celebrem el 40è aniversari de la presència d'estudis d'Infermeria a Vic, hem volgut demanar-los sobre el passat, el present i el futur d'aquests estudis.  

Quins són els punts clau de la història dels estudis d’Infermeria a Vic? 

MF: Hi ha unes dates clau. L’any 1974, quan s’inicien els estudis d’Infermeria a Vic amb l’Escola Femenina d’ATS; l’any 1981, en què comencen els estudis de la diplomatura en Infermeria, amb l’Escola Universitària d’Infermeria Osona; l’any 1987, en què es creen els Estudis Universitaris de Vic (EUV), amb els ensenyaments d’Infermeria, Mestres i Empresarials; l’any 1997, quan els EUV esdevenen Universitat de Vic, i l’any 2009, quan els estudis d’Infermeria passen de ser una diplomatura a tenir la consideració de grau.  

Com eren els primers estudis d’Infermeria dels anys 70? 

MF: La formació de les infermeres estava orientada des d’una visió humanística i humanitzada. A l’inici, eren uns estudis molt femenins. De l’any 1974 al 1980 hi va haver quatre promocions d’ATS, les tres primeres exclusivament femenines. A la darrera, s’hi van incorporar nois i va passar de dir-se Escola Femenina d’ATS Osona a dir-se Escola d’ATS Osona. Des d’aleshores, tot i ser una professió eminentment femenina, cada any s’han incorporat nois en els estudis. 

Quins aspectes de la formació de la Infermeria a la UVic creieu que han estat inalterables amb el pas dels anys? 

MF: Els principals canvis que es van produir en el currículum quan es va passar d’ATS a diplomatura en Infermeria va ser l’augment de les hores teòriques, quedant equiparades al 50% amb les pràctiques clíniques; el nivell exigit de COU o equivalent (actualment batxillerat o equivalent); la definició del rol propi; l’assistència integral a l’usuari, i la distribució de l’ensenyament en cinc àrees: ciències bàsiques, ciències de la infermeria, ciències mèdiques, ciències de la conducta, i salut pública, àrees que, amb una nomenclatura diferent, també hi són en l’actualitat.  

Així mateix, s’ha donat continuïtat a un model basat en l’humanisme amb un vessant molt vocacional i humanístic, el treball en equip interdisciplinari, l’educació en l’atenció centrada en la persona, les famílies i la comunitat, juntament amb les pràctiques clíniques i les pràctiques de laboratori, que han caracteritzat sempre el projecte pedagògic dels estudis d’Infermeria a la UVic. 

MM: Hi afegiria, per completar la resposta anterior, els mètodes d’ensenyament innovadors i didàctics que faciliten l’aprenentatge de la professió, com per exemple l’aprenentatge basat en la simulació, als espais de simulació, i l’exercici de la pràctica reflexiva. Així mateix, l’atenció i l'assessorament personalitzat que s’ofereix als estudiants. 

Creieu que l’esperit amb què els nois i noies que avui accedeixen al grau en Infermeria és el mateix de quaranta anys enrere? 

MF: Diria que ha canviat força. Tot i que a finals dels anys setanta ja hi havia una perspectiva menys sexista, existia encara un model de la professió molt dependent de la professió mèdica i amb un biaix força religiós. Actualment, la ideologia que predomina en la professió és la de l’autonomia i la identitat professional, tot i que de vegades encara cal lluitar contra models que reprodueixen una dependència mèdica i la feminitat.  

MM: El grau en Infermeria és una professió regulada, equiparada amb qualsevol altre grau de qualsevol altra disciplina. Aquest fet li atorga un major reconeixement social. A més, la covid-19 l’ha visibilitat dins de l’àmbit sanitari i li ha proporcionat més oportunitats de creixement en l’àmbit laboral. També crec que alguns estudiants fan Infermeria com a pont o complement a altres disciplines, com als graus en Medicina, en Teràpia Ocupacional o en Fisioteràpia, o per entrar en el món de la recerca en ciències de la salut. 

En què ha millorat la formació de les infermeres en tot aquest temps?  

MF: En destacaria tres aspectes. D'una banda, la internacionalització a què fa referència la Meritxell, amb intercanvi d’estudiants i programes que permeten una cooperació interuniversitària. De l'altra, la reflexió sobre la pràctica, que permet desenvolupar un pensament i judici crític per aplicar les millors decisions possibles. I de l'altra, l’accés al segon i tercer nivell acadèmic (màster i doctorat), que ha permès la creació de grups de recerca amb diverses línies de treball, que possibiliten la generació de coneixement dins la disciplina infermera. 

MM: Crec que una diferència és que alguns dels estudiants d’avui en dia busquen un perfil de la professió més internacionalitzadora, que els permeti, un cop són infermers, treballar en altres països de la comunitat. 

Com veuen la professió les noves generacions? 

MF: Comparteixo que aquesta és una oportunitat d’inserció laboral, i hi afegiria que de forma ràpida. La pandèmia per la covid-19 ha donat visibilitat a la professió i segurament ha suposat un efecte crida davant la manca evident de professionals de la infermeria. Així i tot, com he dit abans, la identitat i l’autonomia professional que predomina en l’actualitat em fa pensar que les noves generacions, amb aquestes qualitats, poden ser un motor de canvi en  l'àmbit professional, tant pel que fa a l’organització del sistema sanitari com per les millores laborals que aquesta professió es mereix. 

MM: Com una professió amb gran inserció laboral i ben reconeguda socialment. Una professió més acceptadora de les diferències, professió més multigènere, amb homes i dones infermeres, i multicultural, amb persones de diferents cultures i origen social. Una professió on la tecnologia s’incorporarà molt més en la seva pràctica i en el seu ús en la salut en línia i digital. 

Cap a on creieu que evolucionaran els estudis d’Infermeria? I la professió? 

MF: Crec que els estudis d’Infermeria, en qualsevol de les estructures acadèmiques, s’ha d’orientar a la generació de coneixement que contribueixi a fer avançar la disciplina, sense perdre mai l’orientació humanística i humanitzada de la formació. Pel que fa a la professió, més l’especialització en les diferents àrees permetrà donar una atenció de més qualitat. També espero i desitjo que tant la formació com l’especialització ens empoderi per accedir a llocs de decisió política que permetin que qui prengui les decisions sobre la professió infermera siguin les infermeres mateixes. 

MM: Pel que fa als estudis, crec que moltes i molts infermers continuaran amb especialitzacions, màsters, i doctorats, que els professionalitzaran i preparan per a les necessitats de la societat futura. D’altra banda, també crec que la infermera s’especialitzarà més en àrees com la geriatria, l’obstetrícia, l’oncologia..., proporcionant una atenció holística, que tindrà com a objectiu el cos, la ment i l’esperit del pacient.  

En l'àmbit professional, a causa de la necessitat d’infermeres i la manca de metges, crec que augmentarà la presència de la figura de la infermera practicant, instaurada ja en d’altres països. Aquest nou rol farà que la infermera tingui un perfil amb més competències compartides amb els metges i que treballin de forma més autònoma. Així mateix, crec que més homes s’incorporaran a la professió, com també més dones estan entrant a la professió mèdica, i es desenvoluparan estudis de postgrau, rols de poder i lideratge dins la Infermeria.