Montserrat Fontarnau va ser estudiant de la primera promoció de la diplomatura en Empresarials dels Estudis Universitaris de Vic. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i MBA per ESADE, ha treballat en el sector privat com a product manager a Casa Tarradellas i com a directora de Màrqueting en una empresa de telecomunicacions de Manresa. També ha estat al sector públic, com a delegada d’ACCIÓ a la Catalunya central. El 2016 va entrar a la UVic-UCC per dirigir el Centre Internacional de Formació Contínua i des del juny d’aquest any dirigeix el Campus Professional, els centres Teknós de Vic i Granollers.

Per què creus que la formació professional ha deixat de ser els estudis per a aquells a qui no els agradava gaire estudiar? Per què és una bona elecció fer formació professional?

Efectivament, tota l'orientació que se'ns donava als que som de la generació dels boomers quan finalitzaves l’educació obligatòria era aquesta: els bons estudiants, cap a BUP i els que havien tingut més dificultats per aprovar, millor anar cap a FP, ja que era més pràctic que teòric.

Però fa uns anys que això està canviant i s’està superant aquest estigma i, fins i tot, els bons estudiants d’ESO o batxillerat opten ja per la formació professional (en alguns dels cicles formatius de grau superior gairebé el 70% dels estudiants provenen del batxillerat), la qual cosa repercuteix enormement en el nivell que hi ha ara mateix a les aules.

I això és així per diferents motius. Les noves generacions no pensen tant en un únic itinerari a l’hora d’estudiar com el que teníem nosaltres d'escola-institut-universitat; no els importa equivocar-se ni perdre un any si és per estudiar el que més els satisfà. Alhora, el batxillerat tal com està plantejat és excessivament memorístic i poc gratificant per a una majoria (faltarà veure si la nova llei d’educació serà capaç de canviar-lo). I finalment, és especialment rellevant la inserció laboral dels titulats, en alguns cicles (relacionats sobretot amb la família industrial i de salut) el percentatge d’atur no arriba al 7%, molt per sota de la mitjana de l’atur juvenil, que ronda el 30%. Segurament és la via més ràpida per adquirir unes competències professionals que permeten començar a treballar amb certes garanties laborals.

Tot i això, no som als nivells de la mitjana europea o dels països de l'OCDE (12% el darrer curs tancat a Espanya versus un 29% i un 25%, respectivament) i encara ens queda molt camí per recórrer. 

Quins són els reptes de futur que té el Campus Professional de la UVic-UCC en aquests moments?

Està clar que els actuals cicles professionals del nostre campus estan plenament consolidats i ara hem de continuar avançant en el treball de coordinació dels diferents centres que impartim cicles a la Universitat. l una de les iniciatives que ja es va iniciar el curs passat i que ampliarem, és la creació de la figura de centre vinculat, amb l'establiment de marcs de relació amb centres educatius del nostre entorn que imparteixen formació professional per facilitar, entre altres formes de col·laboració, passarel·les que incentivin la continuïtat dels estudiants cap a graus universitaris. I ja que forma part de l’ADN propi de la nostra universitat, també continuar treballant en la relació amb el teixit empresarial del territori per potenciar la formació DUAL dels nostres cicles.

I fruit de converses amb el teixit empresarial i entitats de promoció econòmica, el que més ens demanen és la millora en les competències transversals dels titulats (capacitat de saber analitzar i destriar d’entre molta informació per prendre les decisions adequades, creativitat, treball en equip i en remot, capacitats comunicatives i digitals o entendre el sistema que regeix en una empresa). Per això, un dels reptes que ens proposem a mitjà termini és el de planificar la formació contínua per a aquests titulats, des de microformacions fins a cursos d’especialització, que en la nova Llei 3/2022 de l'FP es denomina màsters de formació professional. I amb l’objectiu final que totes aquestes iniciatives prestigiïn la formació professional.

Quins avantatges creus que té el fet que s’ofereixi la formació professional des de la universitat?

D’entrada, a totes les persones que s’interessen pels nostres cicles formatius els diem el mateix, que el nostre entorn és la universitat, no l’institut. Per tant, començant pels docents, els equips i les instal·lacions, els serveis o els projectes transversals que es puguin fer amb les facultats corresponents, sempre respiraran ambient universitari. I respecte al cos docent, és molt rellevant per a nosaltres que a l’hora de seleccionar un docent, aquest sigui un bon professional a qui li agradi la docència i no un professor que conegui un sector, però que no tingui experiència.

I a continuació remarquem el fet que tindrà molt fàcil la continuïtat amb estudis de grau. El cas de la UVic-UCC és una iniciativa única, innovadora i de qualitat que vincula l’educació superior a Catalunya, és a dir, els cicles formatius de grau superior (CFGS) amb els graus universitaris, gens habitual a Espanya, però sí a Europa.

La fórmula 2 + 3 ha vingut per quedar-se?

Actualment, gairebé un 20% dels titulats en un CFGS opten per continuar estudiant a la universitat, gràcies a la passarel·la universitària entre famílies professionals en FP i àmbits de coneixement en graus universitaris. És la fórmula coneguda com el 2+3, és a dir, el grau superior a més de proporcionar-te el títol de tècnic superior et dona accés a la universitat. I en alguns graus universitaris molt correlacionats amb els cicles, es poden convalidar gairebé un percentatge de crèdits equivalent a un any de carrera universitària, reduint, d’aquesta manera, el temps per obtenir el títol universitari. I aquesta crec que és la fórmula més indicada per a aquells estudiants en què la seva capacitat d’aprenentatge es basa en primer experimentar/practicar per després entendre el concepte/teoritzar, i alhora s’evita l’abandonament dels estudis universitaris tècnics però més teòrics, que en algun cas pot arribar a superar el 30% dels matriculats a primer curs.

Quins són els teus objectius professionals al capdavant del Campus Professional?

Per sort, he trobat entre els caps d’estudis i les secretaries de Vic i Granollers un equip molt potent i cohesionat, que junt amb tot el cos docent i les anteriors direccions m’han fet molt fàcil el meu aterratge en aquesta àrea. Serveixin aquestes línies per agrair-los la seva col·laboració.

I enllaçant amb la pregunta anterior, l’objectiu del Campus Professional i, per tant, d’aquesta direcció, és continuar creixent, oferint nous estudis sempre relacionats amb els àmbits d’expertesa de la nostra universitat i d’acord amb les necessitats de tècnics especialitzats que requereixi el teixit econòmic i social del nostre territori. D’entrada, junt amb l’Escola de Postgrau, tenim el repte de planificar i atraure estudiants de formació contínua a la seu de Manlleu. Només amb l’estreta vinculació entre els nostres estudis amb tota la institució universitària i aquest teixit podem aprofitar les sinergies generades per fer d’aquests estudis superiors una oferta diferenciada i de valor.

I en relació amb els cicles actuals, aconseguir major continuïtat acadèmica dels nostres estudiants i millorar les competències més softs mentre s’aprenen les més tècniques, o hard. Ens agradaria poder oferir un programa paral·lel potent en competències transversals i que la presència de l’anglès en totes les assignatures no només servís per donar una resposta a la demanda de les empreses de la zona, sinó que signifiqués un repte per als nostres estudiants fins al punt de plantejar-se les estades de pràctiques a l’estranger, ja que això també els ajudarà a fer-los créixer personalment.