Skip to main content

Té la paraula

Nahuel Ivan Faedo: “Cal que hi hagi més dones a les cúpules directives dels mitjans, que puguin trencar amb el famós ‘sostre de vidre’”

Share

Nahuel Ivan Faedo és llicenciat en Comunicació Social per la Universitat Nacional de Quilmes, Buenos Aires, i des de l’abril de 2021 és a la UVic gràcies a un contracte predoctoral per acabar la tesi doctoral. Va conèixer la UVic l’any 2019, gràcies a una beca d’intercanvi que va guanyar per ser el millor estudiant de la llicenciatura, i va poder passar un semestre d’intercanvi aquí, on va cursar l’assignatura Sports Marketing, amb qui és avui el seu supervisor, Xavier Ginesta, juntament amb Montserrat Corrius. Va tenir clar que tornaria i ho va fer el curs passat. A més de la tesi, realitza altres tasques de recerca, forma part del grup TRACTE,i fa de docència en el grau de Periodisme. És el guanyador del concurs “La teva tesi en quatre minuts”.

Per què creus que és útil el concurs "La tesi en 4 minuts"?

És útil perquè és una oportunitat única tant per donar a conèixer la teva investigació, com també per saber què estan investigant els altres doctorands. De vegades un està tan centrat en allò que fa que no es percep el que estan fent del teu voltant. Em sembla molt important que entre doctorands puguem saber, almenys de manera general, quina és l'aportació al camp científic i social que pretén aconseguir cadascú.

Per quins motius vas decidir presentar-t'hi?

Em vaig presentar perquè em va semblar un repte enorme exposar un projecte de 3 o 4 anys en 4 minuts. Va ser una situació per posar-me a prova i veure si era capaç d'explicar mètodes i conceptes científics de manera clara i concisa per als que no són experts en el tema. Definitivament, va ser una experiència enriquidora i haver guanyat va ser una sorpresa molt motivadora per continuar la investigació.

De què va la teva tesi? Ens la podries presentar en quatre ratlles?

En resum, la meva tesi doctoral busca conèixer, avaluar i analitzar des d'una perspectiva de gènere la situació professional de les dones periodistes dins de la premsa esportiva espanyola, per així col·laborar a la seva visibilització i projecció professional. Espero que assolir aquest objectiu permeti reflectir i disminuir la bretxa laboral entre dones i homes i així col·laborar a constituir una societat més justa i equitativa.

Quina metodologia has fet servir per dur-la a terme?

La metodologia que utilitzo inclou tres espais de temps: passat, present i futur. Per estudiar el passat, s'utilitza la tècnica anàlisi de continguts, que em permet justament analitzar el contingut de diferents peces publicades entre 2010 i 2020 als diaris Marca i Mundo Deportivo, els dos diaris esportius més antics en l'àmbit espanyol. Aquesta tècnica em va permetre, entre altres coses, saber com ha canviat amb el temps el treball de la dona a la premsa, esbrinar els esports i els gèneres amb què solen treballar, etcètera. El present l’analitzo mitjançant entrevistes semiestructurades a dones periodistes esportives que hagin treballat o que treballin actualment en aquests diaris per poder entendre de primera mà com viuen la situació laboral, si pateixen discriminació per part dels companys o l'audiència, entre altres coses. Per acabar, el futur s'observa mitjançant enquestes a estudiants del grau en Periodisme de diverses universitats espanyoles. Ells i elles són el futur. Per tant, com s'imaginen el món professional del periodisme? Les dones pateixen algun tipus de discriminació als graus universitaris?

Què hauria de canviar per tal que les dones periodistes de l’esport tinguessin més veu als mitjans?

El primer de tot és visibilitzar la situació: és a dir, donar a conèixer que són minoria als mitjans de comunicació i que, a més de comptar moltes vegades amb menys credibilitat que els seus companys homes, han de complir els estereotips hegemònics de dona instal·lats a la societat per poder formar part d'aquests mitjans. El segon podria ser “desmasculinitzar” les redaccions: cal que hi hagi més dones a les cúpules directives dels mitjans, que puguin trencar amb el famós “sostre de vidre” i així incidir en la presa de decisions i en el procés de producció de missatges. De totes maneres, més enllà d'incorporar quantitativament dones als mitjans de comunicació, cal que tant elles com els homes incorporin la perspectiva de gènere a la seva tasca professional per no reproduir discursos basats en prejudicis sexistes.

Com et prepararàs per representar la UVic-UCC al concurs que tindrà lloc el dia 22 de juny a escala de tot Catalunya?

La veritat que és un orgull representar la UVic-UCC a la final catalana. Utilitzaré els consells impartits tant pel Dr. Xavier Ginesta durant el curs de formació, com també les recomanacions atorgades pel jurat el dia del concurs. Espero, amb una bona presentació, tornar la confiança que la universitat em va atorgar.

 

 

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns