Núria Simó és doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i membre del grup de Recerca Educativa (GREUV) de la UVic-UCC, a més de professora del Departament de Pedagogia de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia. És també la directora Centre d'Estudis i Recerca en Educació, creat el 2019, i investigadora sobre l'educació democràtica. Sobre aquest tema la setmana passada es va portar a terme una jornada internacional amb participació d'una vuitantena de centres educatius i de lleure, en què es van compartir diferents experiències internacionals i d'aquí.

Què entenem per educació democràtica i quines diferències té amb l’educació tradicional?

L’educació democràtica reconeix i escolta de forma activa totes les veus i propicia les decisions col·lectives en temes que afecten infants i joves en els processos d’ensenyament i aprenentatge. La gran diferència és que considera que l’alumnat forma part de la ciutadania ara, no en un futur, té confiança plena en l’aprenentatge i es preocupa per distribuir de forma horitzontal el poder en les relacions educatives entre docents i alumnat.  

Des que vàreu acabar el projecte Demoskole l’any 2017, com hem evolucionat?

El 2013 quan vam començar el projecte Demoskole, els centres educatius ens deien que l’educació democràtica era un tema consolidat pel qual no calia preocupar-se. Deu anys més tard, les escoles i els instituts viuen situacions en les quals promoure el diàleg al voltant de temes controvertits no és fàcil. Conviure en la pluralitat i desenvolupar la ciutadania democràtica és més difícil ara. Amb la investigació Demoskole vam veure clar que aprofundir en la participació és complex si volem anar més enllà del discurs. Vam definir quatre dimensions clau que ajuden als centres a garantir unes millors condicions de participació per a tothom. Aquestes són: governança, habitança, alteritat i ethos. Cada una d’elles es pot resumir amb una pregunta. La dimensió de governança: qui i com es prenen les decisions al centre?; la d’habitança: quin és el clima de confiança i seguretat que alumnat, professorat i famílies viuen?; la d’alteritat: quin protagonisme tenen totes les persones dels centres i com les respectem, incloses les que pertanyen a col·lectius no hegemònics? Finalment, la d’ethos: quins valors humanistes impregnen la vida al centre? La democràcia als centres educatius és un procés que cal cuidar i que té moltes capes en les quals actuar. Si no se’n té cura, és fàcil perdre en qualitat democràtica.

Aquest cap de setmana passat la UVic va acollir les jornades “Educació democràtica: la innovació pendent”. Quin era l’objectiu de les jornades? Per què era important que es fessin?

Durant els darrers anys diferents innovacions educatives han estat presents en alguns centres educatius. El que nosaltres hem volgut posar sobre la taula amb aquestes jornades és que els processos d’innovació educativa no es poden deslligar d’una reflexió més aprofundida al voltant dels principis d’educació democràtica. Les estructures organitzatives dels centres no estan pensades, d’entrada, per afavorir processos democràtics i de participació on tinguin cabuda alumnat, famílies i la comunitat si no hi ha una voluntat explícita per part dels equips docents de fer-ho. L’educació democràtica demana ser conseqüent amb la idea que promoure la participació genuïna dels infants i joves als centres educatius vol dir redistribuir el poder per fer-los protagonistes en tots els àmbits de la vida educativa que els afecten i no només en aquells més col·laterals d’activitats educatives socials o lúdiques. Això vol dir que els equips docents són referents en els processos de participació, de diàleg i de presa de decisions per a l’alumnat i, per tant, models de vida democràtica en els centres educatius. Tal com vam fer a les jornades i es planteja a les conclusions, calen espais per pensar i compartir reptes i oportunitats al voltant de l’educació democràtica.

Quines experiències, exposades durant les jornades, et semblen les més rellevants?

A les jornades, divendres vam comptar amb tres experiències internacionals en educació democràtica. L’European Wegerland Centre va explicar el procés de reflexió per desenvolupar projectes d’educació democràtica amb centres educatius d’Ucraïna que va començar amb l’any 2013. L’associació NYT Europa i Ecomon van compartir un projecte per promoure la participació dels joves a Europa i, finalment, l’experiència de l’ONG grega Antigone, el treball comunitari d’educació democràtica amb escoles.

El dissabte es van presentar quatre casos dels instituts escola Barnola d’Avinyó i el Til·ler de Barcelona, l’escola Santa Coloma de Ger i l’agrupament escolta Ermessenda de Barcelona. Els quatre centres ens van exposar dilemes i reptes de l’educació democràtica amb les famílies, amb els docents i amb els infants i joves. Les quatre experiències van compartir que obrir la participació i els processos democràtics als centres educatius i de lleure ens enfronta a nous conflictes, perquè voler implicar tothom vol dir negociar el respecte a cada persona juntament amb renúncies per arribar a acords col·lectius i això no és fàcil. Aquesta manera de plantejar la vida quotidiana al centre no sempre és sostenible per part de l’equip docent.

Vàreu poder arribar a cap conclusió sobre el perquè l’educació democràtica encara és una innovació pendent?

L’educació democràtica sacseja molts elements de l’organització dels centres. Ara bé, el primer de tots és que cal fer una reflexió profunda sobre quina és la participació que valorem als centres educatius i ara penso amb escoles, instituts i també universitats. La participació genuïna està relacionada amb els espais de poder que es distribueixen entre tots els membres de la comunitat educativa. Confiar en els processos participatius demana temps i confiança en les relacions entre les persones i d’aquests dos aspectes no anem sobrats precisament. En segon lloc, també cal una mirada més àmplia, que l’educació democràtica és una manera d’estar al món, que genera conflictes perquè no sempre acceptem les formes de participació de tothom i obre oportunitats en la mesura en què repensem un espai comú que inclogui diferents formes de participació i d’expressió.     

Per què és tan difícil d’implantar la democràcia en els sistemes educatius?

Perquè les escoles formen part de la societat i actualment no vivim moments fàcils per a la democràcia. Hem de tenir clar que si la qualitat democràtica es redueix, deixem l’espai a plantejaments autoritaris. La polarització ideològica fa més difícil debatre temes que poden ser conflictius amb voluntat de diàleg i d’intercanvi, des d’una posició de respecte a opinions diferents. Els centres es veuen empesos per forces administratives, socials i familiars que els redueixen les possibilitats de canvi i de millora. Tot plegat ho fa difícil i és per això que l’educació té la responsabilitat de defensar processos democràtics i millorar-ne la qualitat.

Queda marge per a l’esperança?

Sí i les jornades en són una mostra. Persones del món educatiu d’escoles, instituts, universitats i del món del lleure, amb ganes de compartir les experiències i aprendre amb els altres. Què més volem? L’educació democràtica és un procés no un resultat. Per tant, demana treballar-hi amb persistència per generar canvis i esquerdar barreres protectores de la cultura de centre resistent a pràctiques democràtiques genuïnes. Crec que és l’únic camí.