Skip to main content

Té la paraula

Ramon Reig: “Les implicacions del ChatGPT en la docència són moltes i caldrà que ens hi adaptem”

09.02.2023
Share

És doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va entrar a la UVic l’any 1989 com a professor associat d’Informàtica als Estudis d’Empresarials i el 1991 es va incorporar com a professor a temps complet a l’Escola Universitària Politècnica d’Osona, l’actual FCTE, per fer classes a Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions. Des de llavors ha ocupat el càrrec de director de departament en dues etapes, responsable de Formació Contínua de la FCTE, coordinador del Màster Apps&Games i coordinador del grau en Multimèdia. Aplicacions i Videojocs. Les seves línies de recerca són les aplicacions de la intel·ligència artificial en imatges mèdiques i en el tractament de dades, i la fusió de dades. Com a adjunt per als Afers Acadèmics al Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica, li hem demanat com repercutirà en la docència i l’aprenentatge el famós ChatGPT, del qual tothom parla.

Pots explicar en poques paraules què és el ChatGPT?

És un sistema informàtic basat en models generatius d’intel·ligència artificial que ens permet interactuar amb una màquina a partir del llenguatge natural, fent una pregunta o un comentari, i ens respon de la mateixa manera, amb arguments convincents i aparentment plausibles, i de forma estructurada. Pots tenir una conversa fluida amb el sistema sobre qualsevol tema i en la teva llengua, inclòs el català. La característica més «humana» del sistema és que si no sap una resposta, se la inventa a partir del que coneix i, per tant, pot respondre falsedats o induir relacions esbiaixades i que tinguin poc a veure amb la realitat.

En què es diferencia d’altres models d’intel·ligència artificial existents?

En primer lloc, si el comparem amb altres sistemes de conversa basats en processament del llenguatge natural, es diferencia per la qualitat de les respostes que dona: en l'àmbit d’argumentació, d’estructura del text que proporciona i també de la diversitat de temes sobre els quals pot «conversar», que és pràcticament sobre tot. Li pots demanar una traducció d’un fragment de text, que argumenti o expliqui qualsevol tema, que faci un escrit a partir d’una breu ressenya o que el resumeixi, que generi codi en un determinat llenguatge de programació per resoldre un determinat problema, o que expliqui com funciona un programa o per què falla. En segon lloc, cal dir que hi ha altres models no centrats en el llenguatge, però que fan servir arquitectures semblants que poden modelar les estructures 3D de les proteïnes, generar vídeos sintètics a partir d’unes poques imatges, o crear imatges i gràfics a partir d’unes paraules. I, en darrer lloc, una diferència no menor és que és accessible per a tothom, no calen coneixements tècnics per accedir-hi. En el cas del Chat, tot el que hem esmentat ho fa realment i sorprenent bé moltes vegades, i és probable que aviat es vegin noves eines amb més funcionalitats, també dels competidors. Per altra banda, no sabem si aquest en concret aviat serà encara més sofisticat i només de pagament.

Quines  implicacions tindrà en la docència? I en l’aprenentatge?

Crec que les implicacions en la docència són moltes, en molts àmbits de coneixement i en nivells de formació, i sembla clar que caldrà que adaptem el que fem, i que reflexionem sobre què és el que volem ensenyar i com ho ensenyem, i sobretot com acompanyem els nostres alumnes durant el procés d’aprenentatge sabent que faran servir poc o molt aquestes eines. Cal analitzar en cada cas quines experiències d’aprenentatge organitzem per als nostres alumnes, com les seqüenciem i també com en fem el seguiment i avaluem si han assolit el que ens havíem plantejat. Cal que acceptem que aquest tipus d’eines han arribat per quedar-se entre nosaltres, com va passar fa uns anys amb els ordinadors, Internet o els mòbils.

Quines mesures creus que ha de prendre la UVic pel que fa a aquesta qüestió?

Hem d’actuar amb decisió i a la vegada amb precaució. No podem fer veure que no passa i tinc la impressió que a hores d'ara el 99 % dels alumnes ja hi tenen un compte i l’han fet servir durant aquest darrer mes, i ho continuaran fent. Des del Vicerectorat n'estem informant tot el professorat perquè ho tingui en compte des d’aquest primer moment, perquè analitzin què avaluen i com ho fan. Per altra banda, estem creant grups de treball per diferents disciplines i farem difusió de les conclusions a què es vagin arribant. Paral·lelament organitzarem formacions per al professorat. Com sempre, cal estar amatents als canvis que van apareixent, ja que és la nostra feina.

Cap a on creus que ha d’evolucionar la intel·ligència artificial?

M’agradaria que anés cap a sistemes fiables, que fossin més veraços, respectuosos i sense biaixos sobre el que diuen o fan, i no que només ho semblin com els que tenim ara; que ens mostrin les fonts d’allò que argumenten i sobretot que estiguin a l’abast de tothom, no només d’uns pocs privilegiats. Pel que fa a l’aprenentatge, l’ideal fora que ens permetés arribar més lluny, que els alumnes poguessin utilitzar aquest tipus d’eines com a assistents de formació per arribar a un coneixement més profund i entendre millor la complexitat de qualsevol disciplina que aprenguin. Però sobretot el que hem d’evitar és que s’enganduleixin massa i que deleguin allò que saben fer a una màquina fins que no sàpiguen fer res, ni tinguin cap criteri, ni sentit crític.

 

 

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns