Té la paraula
Té la paraula

Ramon Verdaguer: "Tot i ser una exposició d’esportistes, hi afloren altres temes com la lluita per la igualtat de gènere, la solidaritat i la humilitat"

13.05.2021
Share

En Ramon Verdaguer fa 21 anys que treballa a la UVic, on va estudiar Ciències Empresarials. Va començar a treballar com a becari a l'Àrea de Comptabilitat, on va atreballar durant 9 anys, fins que va fer el salt al Servei d'Esports, del qual fa 12 anys que n'és responsable. Durant aquest temps, el Servei d'Esports, amb Elisabet Fernàndez, ha implementat el carnet d'esports, una eina molt útil que fan servir uns 1.500 usuaris cada curs. Avui l'entrevistem perquè és un dels impulsors de l'exposició "Revolucionant l'esport", un homenatge a 12 esportises que van fer canviar el rumb de les seves disciplines.

Com se’t va acudir la idea de l’exposició “Revolucionant l’esport”?

Bàsicament per la coneixença de les històries de Dick Fosbury i Gino Bartali, dues històries meravelloses del món de l’esport, i que són molt diferents entre elles. Vaig pensar que en el món de l’esport hi havia d’haver moltes més històries i personatges similars a les de Fosbury i Bartali, i a partir d’aqui vaig començar la recerca. Ja feia temps que em voltava pel cap, i a l’inici del confinament va ser quan vaig començar a treballar-hi.

Una altra raó, és que moltes vegades quan parlo amb els estudiants que participen a les competicions universitàries sobre alguns dels esportistes que surten a l’exposició com Panenka o Fosbury, no saben qui són, i és una manera de fer arribar aquestes històries als més joves.

De tota manera, es tracta d'una exposició transversal en la qual han treballat una gran quantitat de persones de la UVic-UCC i de fora. Cal destacar la feina que hi han fet Xavier Ginesta, l’altre comissari de l’exposició, Javier Peña i Marc Aliart, dissenyador de l’exposició.

Quins criteris heu seguit a l’hora de triar els esportistes que hi surten?

El criteri ha estat escollir històries d’esportistes que han revolucionat la seva disciplina esportiva, i que han estat un referent, o que han utilitzat l’esport per millorar la societat.

A l’exposició hi trobem tres grups d’esportistes, un primer grup que va revolucionar l’esport tècnicament (Dick Fosbury, Miguel de la Quadra-Salcedo, Antonin Panenka, Olga Kórbut i Reindhold Messner), un altre grup són les esportistes que van lluitar per la igualtat de gènere (Kathrine  Switzer, María José Martínez Patiño, Alfonsina Strada, Billie Jean King i Montserrat Tresserras), i el tercer grup són esportistes que van fer aportacions a causes nobles com Gino Bartali i Abebe Bikila.

Segur que hi ha molts més esportistes que podem afegir a l’exposició en un futur, però en aquests moments només n’hi ha 12. És una exposició viva, que pot créixer, i animo a tothom qui conegui una història que ens la proposi.

Per què recomanaries a la gent que vagi a veure l’exposició?

A mi m’ha servit per conèixer històries realment increïbles de persones que han volgut canviar la història, del seu esport o de la societat, que no coneixia. Per això recomano i animo a tothom a fer-hi una visita. A més, són textos curts i molt amens.

Això demostra que l’esport és un mitjà o una eina de canvi i de revolució. Tot i ser una exposició d’esportistes, hi afloren molts altres temes, com la lluita per la igualtat de gènere, la solidaritat, la humilitat.

Per altra banda, com s’ha hagut d’adaptar el Servei d’Esports en aquests mesos de pandèmia?

El principi va ser complicat. A tall d’anècdota recodo molt especialment el dimecres abans del primer confinament que vam haver d’anul·lar els campionats de Catalunya Universitaris de Pàdel i d’Escacs, que organitzava la UVic, i que ja teníem totalment organitzats.

A partir d’aqui vam haver d’anul·lar les activitats dirigides presencials, les instal·lacions esportives convenidades amb el carnet d’esports van haver de tancar i les competicions es van anul·lar.

Vam haver de readaptar-nos com tothom, vam fer les activitats dirigides de forma online i vam organitzar algunes activitats esportives, cursos i competicions també en aquest format. Durant aquest temps em va servir per treure del calaix alguns projectes, com ara l’exposició, i recopil·lar l’arxiu fotogràfic del Servei d’Esports dels últims 10 anys.

Els Campionats de Catalunya Universitaris 2020/21 es van haver de posposar fins al mes d’abril d'enguany (normalment s’iniciaven el mes d’octubre), però s’han pogut dur a terme amb les màximes mesures sanitàries, i la participació dels estudiants de la UVic-UCC ha estat força elevada, sobretot en competicions individuals.

Quins objectius et proposes per al curs vinent, ara que sembla que tot va tornant a la normalitat?

Tal com dius, l’objectiu principal és tornar a la normalitat, poder fer totes les activitats que fèiem abans de la pandèmia, i intentant fer créixer el nombre de persones que fan activitat física a la UVic. Una manera de fer-ho serà integrar i fer partícips els centres adscrits i federats de les activitats esportives i les competicions que organitzem.

Una altra idea que portarem a terme el pròxim curs és la creació de rutes saludables a prop de Vic, i que es podran seguir amb el mòbil, serà una bona manera que els estudiants, PAS i PDI de fora de la comarca la coneguin molt millor.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns