Roberto Elosua és professor i vicedegà de Recerca i Internacional de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Acaba de liderar, junt amb altres investigadors del Grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'IMIM, un estudi titulat Resting heart rate, cardiovascular events, and all-cause mortality: the REGICOR study i publicat per la revista European Journal of Preventive Cardiology. 

-L’estudi més recent que has encapçalat associa un major nombre de pulsacions del cor amb més risc de mort. Què és el que et va portar a iniciar aquesta recerca i quin és el missatge que cal transmetre a la població?

Estudis previs ja havien observat una associació entre nombre de pulsacions en repòs i major risc de mortalitat i de malalties cardiovasculars, però no hi havia cap estudi a la nostra població i tampoc quedava molt clara si la relació dosi-resposta era lineal o no lineal. Vàrem dissenyar aquest estudi per confirmar aquesta associació i respondre a la pregunta de la linealitat. Vam seguir durant deu anys més de 10.000 persones i vam veure que la relació entre nombre de pulsacions i risc de mortalitat/malaltia cardiovascular no és lineal: fins a 70 batecs/minut no hi ha cap relació, però a partir de 70 batecs/min la relació és directa: a més batecs més risc. Per cada increment de 10 batecs per minut el risc de mortalitat augmenta un 30%.

De totes maneres, hem de tenir en compte que tenir més de 70 pulsacions per minut en repòs no és cap malaltia. Aquestes pulsacions són un marcador d'un increment de risc, però el risc d'emmalaltir depèn de molts factors i les pulsacions són un indicador més. Per tenir les pulsacions per sota de 70 batecs/min podem fer activitat física de forma regular, fer meditació, i evitar substàncies estimulants.

-Aquest estudi sobre el risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular i mort tindrà una segona fase? Cap on creus que es podria ampliar aquesta investigació a partir dels resultats obtinguts?

Tot estudi respon a algunes preguntes i obre d'altres: és causal aquesta relació? I, quin és el mecanisme que explica aquesta relació entre pulsacions i malaltia cardiovascular/mortalitat? Són algunes de les preguntes que intentarem respondre en el futur pròxim.

-Quins són els altres projectes o línies de recerca en les quals estàs treballant en aquest moment amb l’IMIM o amb altres institucions o tens previst començar a curt termini? Què t’atrau d’aquest/s tema/es?

Duc a terme la meva tasca investigadora a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i al CIBER de malalties cardiovasculars. Les nostres línies de recerca estan adreçades a l'estudi d'aquestes malalties, des de quantes persones estan afectades fins a identificar les seves causes i les estratègies per a la seva prevenció.

Tenim col·laboracions obertes amb la UVic-UCC, la Facultat de Medicina i la Càtedra de Salut i Població en diferents estudis. A més a més, el projecte de l'Institut de Recerca i Innovació en Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC) és una gran oportunitat per consolidar aquestes col·laboracions. L'IRIS-CC té el fet diferencial de la inclusió de tots els nivells assistencials del territori, la Universitat i els agents socials, i pot permetre la realització d'estudis poblacionals per estudiar els determinants de la salut, els individuals però sobretot els comunitaris i socials, per fer un abordatge integral dels problemes de salut i una definició d'estratègies de prevenció equitatives i socialment justes.

-En l’àmbit de l’epidemiologia i la genètica cardiovascular quin creus que hauria de ser el repte científic més immediat? Per què?

La prevenció de les malalties cardiovasculars continua sent un repte. Una part molt important d'aquestes malalties es pot prevenir, i en aquest repte hem de participar els individus, la societat, les universitats, els centres de recerca, i els governs. Moltes vegades deleguem tota la responsabilitat de la prevenció a l'individu, però les institucions i governs tenen una part molt gran d'aquesta corresponsabilitat.

-Com es compagina la docència a la Facultat de Medicina i la vessant investigadora? Està prou ben valorada i reconeguda la dedicació a la recerca?

Penso que l'activitat docent ha d'anar molt lligada a l'activitat de recerca, i en el cas de Medicina a l'activitat assistencial. Poder combinar aquestes tres vessants no és fàcil, jo encara faig una mica d'activitat assistencial a l'àrea de la cardiologia, però dedico gran part del meu temps a la recerca i la docència. La universitat ha de ser un transmissor del coneixement i també un generador de nou coneixement, la curiositat i l'esperit crític han de ser valors molt importants dels docents i són els punts de sortida de la recerca.

Per fer recerca s'ha de disposar de temps i de recursos econòmics. Les universitats han de destinar temps del seu personal per fer recerca i han de ser atractives per atraure talent investigador. Sóc testimoni que des del Vicerectorat de Recerca s'estan fent esforços en aquest camí i hem de continuar avançant. L'obtenció de recursos econòmics és un altre repte per la Universitat, aquests recursos són limitats i per tant molt competitius. Hem de trobar línies de recerca en les quals puguem competir, identificar preguntes rellevants i fer un bon disseny dels estudis. Hem de perdre la por al "fracàs"! Un altre aspecte molt important és que els governs han de dedicar més recursos econòmics a la recerca, des del 2008 hem retrocedit i no hem recuperat el nivell de finançament. Actualment l'estat espanyol dedica l'1,24% del PIB a recerca, la mitjana de la Unió Europea és del 2,19% i hi ha països com Alemanya, Àustria i Dinamarca que dediquen més del 3% del seu PIB a recerca. Ens hem de creure la recerca com un dels motors del país.