Skip to main content

Té la paraula

Rosa M. Guitart: “Estic agraïda d’haver treballat amb persones amb qui he pogut fer força feina i de qui he après”

10.02.2022
Share

Rosa M. Guitart és mestra, psicòloga i doctora en Psicologia Educativa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va entrar a treballar a la FETEP l’any 1999, on ha fet docència i també recerca, sobretot en l’àmbit de l’educació i el gènere. És autora dels llibres Ser nena, ser nen. Com se n’aprèn, com s’educa? (Graó, 2020); Les actituds en el centre escolar. Reflexions i propostes (Graó, 2002), i La competència d’autonomia i iniciativa personal (Graó, 2012), entre d’altres. Tot i que actualment està jubilada, continua mantenint el contacte amb la UVic-UCC des de diversos àmbits, però sobretot com a membre del grup de recerca GREUV.

Què ha significat per a tu el fet de jubilar-te?

Deixar de compartir quotidianament espais i coneixements amb persones que estimo i que m’ensenyen, però també, disposar de temps per fer allò que m’interessa i vull fer.

Quina relació continues mantenint amb la UVic?

A més de tutoritzar treballs de fi de grau, faig intervencions esporàdiques en nom de la universitat a la ràdio i la TV local, com també xerrades. També participo com a membre de la UVic-UCC en el grup de treball del Col·legi d'Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC) d'Educació Social i Escola, i en la recerca interuniversitària d'INCLUEDUX. A més, continuo formant part del grup de formació i investigació d’Educació i Gènere.

Durant els teus anys de docència i de recerca, t’has especialitzat en temes de gènere a les aules. Quina ha estat la teva aportació en aquest àmbit?

La meva especialització, si es pot dir així, ha estat en gènere i educació; per tant, no sols a les escoles. Amb la meva aportació, voldria provocar reflexions i dubtes sobre aquesta temàtica, i plantejar principis a considerar en el tractament del gènere dins l’educació, així com propostes de com concretar-los en la quotidianitat. Ho he intentat fer a partir de publicacions i, sobretot, de formació inicial i permanent o accions divulgatives.

Com s’ensenya als futurs mestres a eliminar el sexisme i les desigualtats de les aules?

Des dels meus plantejaments educatius i feministes, penso que de tres maneres. D'una banda, provocant reflexions perquè arribin a tenir consciència de la problemàtica, del significat dels conceptes, de les causes que originen el sexisme i les desigualtats, i dels agents i instruments que els validen i els reprodueixen. En segon lloc, acompanyant en l’anàlisi de com tot això es materialitza en cadascú de nosaltres, així com als centres, les aules, les interaccions... Finalment, mostrant maneres de fer, eines i recursos que poden ajudar en la tasca educativa que han de realitzar.

També has estat molt temps coordinadora del grau en Educació Social. Com recordes aquesta etapa?

Com una etapa molt bona, amb excés de feina, però molt gratificant. Vaig provar els llums i les ombres de la gestió: les parets amb què xoques, els poders que no pots vèncer, les prioritats que no són compartides, els recursos que no tens, la burocràcia que no ajuda...; però, també, el treball col·laboratiu amb les persones de l’equip de deganat i direcció de departaments, la predisposició, la col·laboració i l'ajut constant i desinteressat de les persones professionals que treballaven en el grau, el privilegi de conèixer i treballar amb mirada sistèmica la titulació, que te la fa entendre millor i aprendre moltíssim...  

Què és el que et fa sentir més orgullosa del teu pas per la UVic?

No ho sé. I no sé si la paraula és orgullosa. Tinc diferents sensacions i sentiments gratificants relacionats amb la universitat: agraïda d’haver treballat amb persones amb què hem pogut fer força feina i de les quals he après, satisfeta per haver contribuït d’alguna manera a la recerca i formació en educació, i complaguda perquè aquesta contribució hagi estat en una universitat descentralitzada geogràficament, que en educació ha apostat per l’acompanyament presencial de l’alumnat.

Quins són els teus plans de futur?

Són plans de present que es van desenvolupant en el futur a mesura que arriba. Fins que ja no m’interessi o ja no pugui aportar-hi res, continuo tenint interessos professionals relacionats amb l'educació: recerca, formació, escriptura... També vull dedicar més temps als meus interessos personals: llegir, aprendre coses noves, viatjar... i fer d’àvia.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns