Rosa Vilaplana és enginyera agrònoma, doctora en Sistemes Auxiliars en la Indústria Agroalimentària, i coordinadora de la Unitat de Sistemes Agraris i Alimentaris Sostenibles del Centre Tecnològic BETA. La seva principal experiència és en el camp de la producció i formulació de biopesticides per intentar reduir l’ús de productes químics en l’agricultura, per tal que el consumidor pugui accedir a productes de qualitat obtinguts de forma sostenible. En els últims anys s’ha especialitzat en tècniques de millora de la qualitat del sòl i l’ús responsable dels productes fertilitzants, amb l’objectiu de fomentar l’economia circular rural, reduint la dependència exterior de tot el sistema i millorant la sostenibilitat de les pràctiques agrícoles.

Aquests dos últims anys has tingut una beca Marie Curie a través del programa TECNIOSPRING d’ACCIÓ. En què has estat treballant?

Aquesta beca m’ha permès portar a terme un projecte de recerca molt concret, en què he pogut treballar en la formulació d’un biofungicida elaborat a partir de productes naturals. La idea és obtenir un nou bioproducte que ajudi a reduir les pèrdues de fruita provocades per fongs patògens, tant en l’etapa de recollida com durant la postcollita. Un dels principals valors afegits que podria aportar és la reducció al màxim de l’ús de fungicides químics en agricultura i, al mateix temps, la contribució a millorar la qualitat del producte que arriba al consumidor. A més, dins de la gamma de substàncies que hem estat provant, algunes es podrien obtenir a partir de processos de fermentació en estat sòlid, una tecnologia en què el CT BETA té molta experiència i que té un potencial molt gran per valoritzar residus orgànics de tota mena.

Més enllà del vessant científic, poder formar part d’un programa com TECNIOSPRING Industry m’ha ajudat a créixer professionalment en molts sentits, com ara aprenent a generar oportunitats de negoci a partir dels resultats de la nostra recerca. A més, m'ha permès estabilitzar-me a Catalunya després d’haver passat uns anys a l’estranger.

Una vegada acabada aquesta beca, has seguit al CT BETA com a coordinadora de la Unitat de Sistemes Agraris i Alimentaris Sostenibles. En quins àmbits de recerca us voleu centrar?

A grans trets, des de la nostra recerca volem contribuir a fer que els sistemes agrícoles siguin més resilients, pensant que puguin garantir la seguretat alimentària a mitjà i llarg termini. En el nostre cas, això es tradueix sobretot en treballar per identificar les principals causes de deteriorament de la salut del sòl i per estudiar estratègies d’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic en l'agricultura. Aquesta forma d’abordar la problemàtica ens ha portat a estructurar-nos en dos grups, un de dedicat a la gestió de nutrients i carboni al sòl, i un altre que se centra en l’adaptació al canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes.

I com s’integra aquesta unitat amb la resta d’àrees de treball del BETA?

La mirada del CT BETA sempre és molt transversal. En el cas de la nostra unitat, no deixa de ser la resposta a una necessitat que el centre tenia des dels inicis si realment volia resoldre totes les peces d’un dels reptes més importants en què treballa: la valorització de les dejeccions ramaderes. De seguida van veure el vincle entre aquesta problemàtica, les solucions tecnològiques que s’intentaven optimitzar per resoldre’l, i la tipologia de nous productes que s’obtenia una vegada s’acabava aquesta part del procés de valorització. La majoria són productes fertilitzants i sense un coneixement agrònom era difícil avaluar-ne tot el cicle.

Aquesta reflexió és la que va fer que el CT BETA comencés a incorporar els investigadors i investigadores que ara conformen la Unitat de Sistemes Agraris i Alimentaris Sostenibles. Aquesta unitat treballa molt directament amb la Unitat de Tecnologies Ambientals gràcies a projectes europeus com FERTIMANURE o SEA2LAND, amb l’Àrea de Comptabilitat i Optimització de la Sostenibilitat en el projecte NOVAFERT o amb la d’Ecologia Aplicada en el NUTRIBUDGET. Si hi comptem el NUTRI-KNOW, que coordina l’Àrea de Governança, podem dir que la gestió sostenible de nutrients és l’exemple més clar de mirada transversal al CT BETA.

És urgent protegir els nostres sòls?

Sí, aturar la degradació i la pèrdua de qualitat del sòl hauria de ser una de les preocupacions principals de la societat. Estem parlant d’un recurs bàsic, però que està molt degradat perquè ha patit moltes pràctiques inadequades, com ara l’excés de fertilització mineral, que n’han promogut l’erosió, i la pèrdua de matèria orgànica. A més, el canvi climàtic té conseqüències sobre els sòls a escala global, però no podem perdre de vista que a la conca del Mediterrani les conseqüències poden ser més greus que en altres llocs del món. 

I què pot determinar que els sistemes agraris mediterranis siguin més resilients al canvi climàtic?

Aquest tema es pot tractar des de molts punts de vista. Una de les coses que ja estem fent és identificar nous models agroforestals i de cultius mixtes que puguin tenir potencial a la regió del Mediterrani. Amb el projecte TRANSITION estem identificant opcions i valorant si tenen potencial real, i en aquest projecte i en d'altres també ens estem fixant en nous tipus de cultiu que s’adaptin a unes condicions de sequera, com les que cada vegada són més freqüents. Necessitem donar solucions a llarg termini als agricultors, que aviat necessitaran cultius adaptats a aquestes noves condicions perquè les seves explotacions continuïn sent viables.

Hem de tenir clar que per preservar els sistemes agraris i alimentaris caldrà fer front a fenòmens com la desertificació o la pèrdua de biodiversitat, per exemple. Podria fer una llista molt llarga, però destacaria que és urgent començar a identificar nous sistemes més ben adaptats a les noves condicions, posar un focus especial en optimitzar tota la cadena de la gestió dels nutrients i aprofundir en la relació aigua-energia-alimentació (el que es coneix com a WEFE Nexus) per crear noves sinergies en un sentit ampli.

Per tant, treballeu molt directament amb els agricultors?

Com en tot el que es fa al CT BETA, tenim la transferència de coneixement com un dels objectius primordials. Dediquem molt d’esforç a ajudar a detectar els reptes dels agricultors, i treballar al seu costat i intentar col·laborar-hi és molt enriquidor per a nosaltres. No sempre podem oferir respostes immediates al sector privat, però en el cas dels agricultors, ells mateixos són els primers que en són conscients: treballar amb sistemes agrícoles pot ser una feina d’uns quants anys si realment volem aconseguir alguna cosa que tingui impacte.