Xavier Gómez-Batiste és doctor especialista en Medicina Interna, Oncologia i Medicina Pal·liativa. Dirigeix la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic-UCC des de l’any 2012. Va dissenyar el sistema català de tractaments pal·liatius i el seu èxit va fer que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el nomenés màxim responsable en aquest àmbit. Juntament amb la infermera Anna Formiguera, la psicooncòloga Mariona Vilaclara i el periodista Xavier Bardolet, acaben de presentar el llibre Fins al final de la vida, publicat per Eumo Editorial.

Per què és necessari un llibre com aquest? 

Perquè la gent que ho necessita tingui suport i coneixement per atendre les persones i els seus familiars amb situació de malaltia avançada, a partir de plantejar situacions freqüents en el curs de l’evolució de la malaltia. Un gran percentatge de les persones morirem després d'una llarga malaltia progressiva i per viure aquest procés és important com ens relacionem amb l'entorn afectiu i com aquest entorn pot fer l'acompanyament en aquest moment tan especial i complex, que és únic i irrepetible.

A qui va dirigit? 

A totes les persones que estiguin cuidant, que hagin cuidat o que cuidaran persones amb malalties avançades. I especialment les que viuen aquesta situació amb més impacte. Per això, el llibre mostra casos concrets que exemplifiquen diferents situacions explicades pels pacients mateixos o els seus cuidadors, i que donen eines i recomanacions sobre com abordar-les: des de la gestió de les emocions, com la tristesa o la por, fins a la manera de comunicar la notícia, la relació amb l’equip assistencial, la presa de decisions d’acord amb els valors de cada persona, l’acompanyament espiritual o la preparació del comiat.

Quan una família afronta un procés de final de vida d’un dels seus membres, quins són els aspectes més difícils de gestionar?

En primer lloc, el dol propi, la pèrdua mateixa de la persona estimada. En segon lloc, la informació, la comunicació i el suport emocional, i en el tercer, els aspectes logístics de la cura i la presa de decisions. Les tres condicions juntes capaciten per a una atenció integral de les persones al final de la vida i per viure aquesta situació difícil amb la màxima adaptació.

Què ens queda per aprendre, com a societat, del fet de morir? 

Cal considerar que la mort és un procés natural i que hi ha persones que necessiten molt de suport al final de la vida. Els projectes de comunitats cuidadores, com "Vic, ciutat cuidadora", amb sis anys de treball al darrere, desenvolupen aquests dos objectius complementaris. L'experiència ens diu que quan proposem el debat sobre aquesta qüestió, a la gent li agrada parlar-ne. Així i tot, canviar actituds socials i culturals envers el final de vida no és una tasca fàcil perquè encara es considera com un tabú.

Quins són els reptes que té la Càtedra de Cures Pal·liatives sobre la taula? 

Aconseguir l’atenció pal·liativa com un dret universal accessible per a tothom i contribuir al debat al social i cultural entorn del final de la vida. Estem pensant en un nou llibre en què abordaríem les condicions que ens permeten viure en pau al final de la vida.