L’HDL colesterol (colesterol lligat a lipoproteïnes d’alta densitat) o colesterol bo s’associa a un menor risc de presentar malalties cardiovasculars en transportar el colesterol dipositat a les artèries al fetge per a la seva eliminació. En canvi, l’anomenat colesterol dolent, LDL (colesterol lligat a lipoproteïnes de baixa densitat) provoca l’acumulació del colesterol a les artèries i augmenta el risc cardiovascular. Així com els fàrmacs que redueixen el colesterol dolent redueixen el risc cardiovascular, els que augmenten el colesterol bo no han demostrat ser eficaços per reduir el risc de presentar malalties cardiovasculars. Aquesta paradoxa ha qüestionat la relació entre el colesterol bo i el risc cardiovascular, i actualment els investigadors estudien les característiques d’aquestes partícules de colesterol HDL o bo.

En aquest sentit, l’estudi High-density lipoprotein characteristics and coronary artery disease: a Mendelian randomization study, liderat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i que té com a investigador principal el Dr. Roberto Elosua, professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, ha demostrat que no tot el colesterol bo és saludable. En aquest treball, publicat a la revista Metabolism Clinical and Experimental, hi han participat investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), del CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), així com de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, de l’IDIBELL, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Clínico Universitario de Saragossa.

La mida de les partícules del colesterol bo, determinant

Els investigadors han analitzat característiques genètiques que determinen la grandària de les partícules de colesterol bo i, posteriorment, han estudiat la seva relació amb el risc de presentar un infart de miocardi. La conclusió és que aquelles característiques genètiques associades a la generació de partícules de colesterol bo grans tenien una relació directa amb un risc més gran d’infart, mentre que les característiques genètiques associades a partícules de colesterol bo petites es relacionaven amb un menor risc d’infart. “Hi ha una relació causal positiva entre la grandària de les partícules de l’HDL colesterol i el risc d’infart, per tant, hem d’aconseguir incrementar els nivells de colesterol bo en sang, però sempre en partícules petites”, ha apuntat l’investigador principal de l’estudi, el Dr. Robert Elosua, investigador de l’Hospital del Mar-IMIM, del CIBERCV i de la UVic-UCC.

Les partícules de colesterol bo són més efectives a l’hora de traslladar el colesterol al fetge per a la seva eliminació. “Si hem de fer alguna cosa amb l’HDL és incrementar el nombre de partícules petites, que són les que realitzen de forma adequada la funció d’eliminar el colesterol, les que realment el traslladen al fetge per a la seva eliminació i no permeten que s’acumuli a les artèries i provoqui malalties cardiovasculars”, apunta el Dr. Álvaro Hernáez, investigador de l’IDIBAPS i CIBEROBN.

Actualment no existeixen fàrmacs que incrementin els nivells de colesterol bo i redueixin el risc de presentar malalties cardiovasculars. “Aquest estudi posa en relleu noves i potencials dianes terapèutiques en el camp de les malalties cardiovasculars, com ara diversos gens relacionats amb els aspectes qualitatius de les partícules d’HDL, que poden contribuir a la prevenció cardiovascular”, conclou el Dr. Albert Prats, investigador del grup de recerca en Epidemiologia i genètica cardiovascular de l’Hospital del Mar-IMIM i primer signant del treball.