Les investigadores Marina Garcia Castillo i Gloria García-Romeral, del Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC, han elaborat l’informe “Justícia climàtica interseccional i polítiques públiques a Barcelona”. El treball explora el concepte de justícia climàtica amb una mirada interseccional i fa una aproximació a les polítiques locals de la ciutat de Barcelona des d’aquesta perspectiva. L’informe s’emmarca en el projecte Justícia climàtica: mirades i propostes des de i per als drets humans, liderat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya i finançat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. 

L’informe de les investigadores de la UVic-UCC parteix del fenomen del canvi climàtic i dels seus efectes i impactes, que es distribueixen de manera desigual al territori i entre els diversos grups socials. Com pot contribuir la interseccionalitat a pensar les polítiques sobre canvi climàtic i en quines polítiques concretes es pot començar a introduir la doble perspectiva de justícia climàtica i interseccional són algunes de les qüestions que recull l’informe. Segons expliquen a l’informe, “el concepte de justícia climàtica és molt útil per centrar les desigualtats en l’agenda política del canvi climàtic de manera clara alhora que ofereix un marc discursiu per introduir la interseccionalitat”.

Marina Garcia Castillo i Gloria García-Romeral defensen, en les seves consideracions finals de l’informe, que la justícia climàtica des d’una perspectiva interseccional “ens marca el camí que les polítiques públiques del canvi climàtic, les dels eixos de desigualtat i les polítiques verdes han de seguir per assegurar l’efectivitat de les seves accions”. Segons elles, no fer-ho implica “minvar els efectes d’aquestes polítiques”, diuen, i subratllen que el Pla d’acció per l’emergència climàtica suposa un gran avenç en aquest sentit i marca un punt de partida.