Recerca
Recerca
Presentació del projecte CASES

El 81% d’homes i el 75% de dones ha patit almenys una experiència de violència interpersonal dins de l’esport quan era infant o adolescent

18.11.2021
Share

La violència interpersonal contra infants i adolescents en el món de l’esport és una realitat, però la prevalença d’aquesta violència és més alta per als nens que per a les nenes. Dins de l’esport, a l’Estat espanyol, el 81% dels homes declara haver patit quan era infant o adolescent almenys una experiència de qualsevol tipus de violència interpersonal mentre que en el cas de les dones va ser un 75%. De manera més específica, i sempre en el context de qualsevol tipus de pràctica esportiva, el 72% dels homes i el 66% de les dones ha patit violència psicològica; el 50% dels homes i el 36% de les dones ha viscut violència física; i el 41% dels homes i el 27% de les dones ha tingut com a mínim una experiència de negligència a l’esport abans dels 18 anys. Pel que fa a la violència sexual sense contacte, un 39% dels homes i un 33% de dones declaren haver-ne patit mentre que un 26% dels homes i un 14% de dones manifesten haver viscut com a mínim una experiència de violència sexual per contacte dins de l’esport abans dels 18 anys.

Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’enquesta que es va fer a més de 10.000 persones de sis països europeus (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Regne Unit i Romania) en el marc del projecte europeu Child Abuse in Sport-European Statistics (CASES). Aquest projecte té per objectiu donar suport als esforços estratègics que s’estan fent per prevenir l’abús, l’explotació i la violència infantil a l’esport; i desenvolupar recursos per al sector de l’esport que ajudin a les organitzacions esportives a vetllar pel benestar dels nens, nenes i adolescents. El projecte CASES ha estat liderat a l’Estat espanyol per les investigadores Montse Martín i Eva Cirera, del grup de recerca GREAF de la UVic-UCC. El projecte l’ha dirigit Edge Hill University i també hi ha participat Bergische Universität Wuppertal, Universitäts Klinikum ULM, University of Antwerp i Universität Wien.

La presentació dels resultats del projecte CASES s’ha fet avui dijous al matí a la sala Segimon Serrallonga de la UVic-UCC, en una jornada que ha inaugurat Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència del Coneixement de la UVic-UCC. La jornada també ha comptat amb la participació de Manuel Ramos de la Rosa, de la Fundación Deporte Joven; Ana Greco, de la Universitat de Barcelona; Iñaki Alonso, de l’Athletic Club; i Laura Sabaté, de la Fundació Barça.
 
En l’esport en l'àmbit internacional
La recerca del projecte CASES ha volgut respondre la pregunta “Quina és la prevalença de la violència interpersonal contra els infants actius en l’esport organitzat, dins i fora de l’esport?”. Per això es van recopilar proves científicament sòlides sobre l’escala i les dinàmiques de la violència interpersonal contra menors en l’esport (IVAC). A l’Estat espanyol, 1.472 persones van contestar el qüestionari, de les quals la meitat eren dones i l’altra meitat, homes (menys d’1% van respondre ser “no binaris” o “prefereixo no contestar”). Totes les persones enquestades tenien entre 18 i 30 anys i se’ls va preguntar sobre les seves experiències a l’esport organitzat (fora del currículum escolar) abans de complir 18 anys.

Una de les conclusions que ha posat en relleu aquest estudi és que la prevalença de la violència interpersonal contra els infants és més baixa per als enquestats que practiquen esport a nivell recreatiu (68%) i més alta per als que competeixen a nivell internacional (84%). A l’Estat espanyol el percentatge és més alt que a Europa, ja que a nivell recreatiu suposa el 70% i a nivell internacional, el 91%. “El salt de l’esport recreatiu a l’esport de competició local, en particular, sembla augmentar el risc de patir violència”, expliquen Martín i Cirera. A més a més, el risc d’experimentar més durada de la violència interpersonal augmenta amb el nivell de rendiment. “La part de la mostra que practicava el seu esport a nivell competitiu nacional i internacional abans dels 18 anys van indicar més llargues durades de violència psicològica, física i sexual sense contacte que els que practicaven nivell competitius inferiors o esport recreatiu”.

L’experiència de la violència interpersonal a l’esport organitzat durant la infantesa i l’adolescència és un problema generalitzat. Tant és així que més de tres quartes parts de la mostra va respondre haver patit almenys un cop alguna experiència de violència interpersonal dins de l’esport quan eren infants o adolescents. Segons les conclusions de la recerca, els perpetradors de la violència interpersonal dins de l’esport han estat predominantment identificats com a homes, però no exclusivament, ja que les dones van ser responsables d’una proporció substancial de les experiències relatades per les persones enquestades.

Per part de coneguts i als clubs
Un altre resultat significatiu de l’estudi CASES és que la violència interpersonal en infants i adolescents és perpetrada tant per adults (freqüentment per l’entrenador o l’instructor) com per iguals (per exemple, companys i membres de l’equip o del club). Els autors de la violència interpersonal solen ser coneguts de l’infant o jove que la pateix. De mitjana, l’experiència va involucrar un adult desconegut en només el 6% dels casos, “mentre que els entrenadors, un altre personal esportiu i altres adultes coneguts van estar implicats en el 43% dels casos de mitjana”, subratllen les investigadores del GREAF. Per contra, els companys desconeguts van estar implicats en el 19% dels casos davant del 44%  perpetrats per companys coneguts.

La majoria dels enquestats que van patir violència interpersonal dins de l’esport no van revelar la seva experiència més greu i la revelació a algú dins de l’esport va ser poc freqüent (6% dels participants). En aquest sentit, Martín i Cirera subratllen que “és molt més probable que les revelacions es facin a un membre de la família o a un amic o amiga; més enllà dels entorns d’amistats i de la família, els sectors més propensos a rebre una revelació van ser els d’educació i salut”. Cal assenyalar també que la violència interpersonal contra els infants i adolescents passa a tota la gamma de contextos organitzatius en què es practica l’esport per a menors (inclosos els entorns esportius d’elit i els privats). No obstant això, “el club esportiu és, de molt, el lloc més freqüent on es produeix violència interpersonal”.
 
Un problema més enllà de l’esport
Malgrat els resultats presentats fins ara, l’experiència general amb l’esport dels adults que van practicar-ne durant la seva joventut és molt positiva. El 82% dels enquestats va qualificar l’experiència general com a bona o molt bona (41% respectivament). “Aquest és un resultat molt positiu per al sector de l’esport, però també pot suggerir que la violència interpersonal està, fins a cert punt, normalitzada dins de l’esport”, apunten les investigadores del GREAF. “L’esport pot ser un lloc de violència interpersonal, explotació i abús i alhora una font d’èxits personals, autoeficàcia i apoderament. Des de la psicologia ens diuen que les víctimes aconsegueixen salvaguardar els aspectes positius vinculats a l’esport independentment de les violències patides”.

El projecte CASES també revela que la prevalença de la violència interpersonal dins de l’esport (78%) és lleugerament inferior a la de fora de l’esport (84%), fet que demostra que “la violència contra els infants i joves és un problema generalitzat a les nostres societats que afecta tant l’esport com altres àmbits de la societat”. De fet, la prevalença d’aquesta violència dins i fora de l’esport és molt similar en tots els contextos dels sis països europeus participants, tot i que el nivell de prevalença a l’Estat espanyol es troba dins de les mitjanes més altes europees.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns