La professora associada del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades, i investigadora del grup de recerca TRACTE, Floriane Bardini, ha guanyat el primer premi de la XXXIII edició dels Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual, amb la seva tesi doctoral titulada La transposició del llenguatge cinematogràfic en l'audiodescripció i l'experiència fílmica de les persones amb discapacitat visual, dirigida per la Dra. Eva Espasa i llegida a la UVic-UCC el 2 d’octubre de 2020. Els Premis estan organitzats anualment pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya i s’hi poden presentar recerques en l’àmbit de la comunicació audiovisual “que destaquin per les seves aportacions i el seu rigor metodològic”. 

L’audiodescripció és un servei d’accessibilitat audiovisual que consisteix en la integració d’un text oral per descriure la part visual d’un missatge per a les persones que no hi tenen accés. Està pensat, en primer lloc, per a les persones cegues, però pot afavorir també altres col·lectius i totes les persones en general: l’audiodescripció és una de les eines imprescindibles per construir una societat més inclusiva.

La tesi premiada se centra en l’estudi de l’audiodescripció de pel·lícules i en com l’estil d’audiodescripció afecta l’experiència de les persones amb discapacitat visual. En l’audiodescripció convencional, amb la voluntat d’evitar transmetre opinions personals, es prescriu una absència total d’interpretació de les imatges. L’autora de la tesi qüestiona que l’objectivitat sigui sempre desitjable i parteix de la hipòtesi que una interpretació informada de la pel·lícula audiodescrita, per exemple de les tècniques cinematogràfiques emprades, pot influir positivament en l’experiència de les persones usuàries.

Participació activa de persones amb discapacitat visual

Per posar a prova aquesta hipòtesi, l’autora va dur a terme un estudi de recepció amb 45 persones amb discapacitat visual, afiliades de l’ONCE i membres de l’ACIC (l’Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues), amb l’objectiu d’analitzar la seva experiència amb diferents estils d’audiodescripció: un de convencional i dos d’interpretatius.

Els resultats obtinguts suggereixen que tant l’audiodescripció convencional com les audiodescripcions interpretatives proporcionen un accés satisfactori a la pel·lícula, però els aspectes emocionals i estètics es transmeten millor en les audiodescripcions interpretatives, que es presenten com una via per explorar per tal de millorar l’experiència fílmica de les persones amb discapacitat visual.