L’artista i poeta Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) va ser investit doctor honoris causa per la UVic-UCC divendres passat al migdia a l’Aula Magna de la Universitat, acompanyat per més de 200 persones, entre el claustre de doctors i la resta de membres de la comunitat universitària, representants de diverses institucions culturals, familiars i amics del nou doctor. La cerimònia va estar presidida pel rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, i va comptar amb la presència del president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) i membre del Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes), Josep Arimany, en representació del seu president i alcalde de Vic, Albert Castells, i la secretària general de la UVic-UCC, Anna Sabata.

Perejaume va encetar el seu discurs d’acceptació fent referència als lligams que l’uneixen a la Plana de Vic i al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, en l’obra del qual, segons va dir, “hi ha una virtut seminal persistent, de manera que la fecunditat hi reverdeix i s’hi renova com si l’obra fos, realment, tota ella un camp”. I al voltant de la paraula camp —i no paisatge “amb gran convenciment”—, Perejaume va bastir una exposició plena de metàfores servint-se d’elements naturals i fent ús d’un llenguatge poètic.

El nou doctor honoris causa es va referur als seus avis, Pere Guinart i Jaume Borrell, d’origen pagès, per explicar d’on ve el seu nom i la seva estima per la terra i les muntanyes. “El fet de participar del medi i de sentir-se part d’allò amb què es conviu és agrari de mena. La pagesia i la ramaderia tradicionals constitueixen un model insuperable de codependència amb el medi”, va subratllar Perejaume. I va afegir més endavant: “És certament urgent de posar confiança en la terra i, en lloc de defugir-la, galantejar-la amb el treball i la presència”.

A la part final del seu discurs Perejaume va parlar de la identificació entre terra i paraula. “La terra no dona mai la feina per acabada. Tampoc té mai uns trets definitius: s’expressa com ho fan els grans poetes, rica d’uns certs béns que mai no sabrà dir o acabar de dir”. I referint-se al seu treball va expressar: “He fet les obres tal com les obres m’han fet a mi, ni més ni menys. I les he fetes procurant d’adherir-me a unes maneres pagèsiques i líriques d’habitar el món que he après de la gent, els llocs i l’obra feta que m’hi he trobat”. L’homenatjat va concloure les seves paraules llegint el poema de Segimon Serrallonga “Rabeig del Ter”.

Un artista polièdric i polisèmic

La investidura de Perejaume com a nou doctor honoris causa va ser una proposta sorgida de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia (FETEP) de la UVic-UCC, per la qualitat de la seva trajectòria artística i literària, i pel compromís amb la cultura i el territori català de l’homenatjat. En representació de la FETEP, el seu degà, Eduard Ramírez, va apadrinar el nou doctor, del qual en va destacar “la producció artística, sempre entrellaçada amb la creació literària”, que ha donat lloc “a una poètica d’infinites ressonàncies metafòriques en què conviuen diferents llenguatges com la pintura, l’escultura, la paraula, l’acció o el so”.

Mia Güell, Montsita Rierola i Jordi Lafon, professors de la FETEP, van estar els encarregats de fer la laudatio del doctor Perejaume, que va iniciar la seva trajectòria artística als anys setanta, vinculada a l’avantguarda històrica: el surrealisme, el dadaisme i l’art conceptual. Van recollir que la seva carrera va avançar, durant els anys vuitanta i noranta, cap a un diàleg amb múltiples llenguatges i és en les dues darreres dècades quan Perejaume ha enriquit el seu repertori “amb un activisme poètic i nomàdic centrat en la recuperació de la materialitat històrica i ancestral dels llocs”. L’obra de Perejaume, va dir Montsita Rierola, que va llegir la laudatio, “és compromesa, de fondària i superfície, intel·lectual i poètica, d’una qualitat artística de referència, lloada per la crítica i el públic, i reconeguda”, entre altres, amb el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya (2005) i amb el Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura d’Espanya (2006).

En el transcurs de la laudatio, Rierola va fer un repàs a la polièdrica obra de Perejaume, destacant intervencions com la que el 2002 va fer a Folgueroles coincidint amb el centenari de la mort de Jacint Verdaguer, però també es va referir al seu ferm compromís amb la llengua i la cultura catalanes, l’art i la ciència. A la part final de la laudatio va dir: “Sota el seu guiatge, les arts visuals i literàries s’encomanen al criteri d’un plantejament natural, des de la natura, i ens interpel·la a compartir-lo com a espectadors mitjançant el fet artístic. Les reflexions que ell suscita s’emmotllen en una obra polisèmica, analítica, surrealista, irònica, de vegades no exempta de contradiccions, però sempre poètica”.

Primer doctorat en l’àmbit artisticoplàstic

El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va apuntar que és la primera vegada que aquesta universitat ha concedit un doctorat honoris causa a una persona de l’àmbit artisticoplàstic, de qui en va ressaltar l’obra pictòrica i el vessant literari, amb influències de J. V. Foix, Joan Brossa o Jacint Verdaguer. El rector va afegir que amb aquest acte de reconeixement a Perejaume la UVic-UCC “assumeix els valors i l’exemple de vida compromesa amb la cultura catalana a través dels múltiples àmbits que ha conreat, com la pintura, la literatura i el teatre”. Com a màxima autoritat acadèmica, Baños va imposar a Perejaume la medalla que el distingeix com a doctor honoris causa, obra de l’escultor Emili Armengol. També se'l va obsequiar amb una obra original de Chantal Maillard: el símbol de la “P”, la caplletra d’aquest doctorat.

Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut i patró de la Fundació Universitària Balmes, va felicitar l’homenatjat, de qui en va ressaltar que “s’introdueix en les formes artístiques de la curiositat humana combinada amb la capacitat de pensar d’una manera abstracta”. Arimany també es va referir a la vinculació de Perejaume amb Osona —a través del Cercle Artístic de Sant Lluc i de l’obra de Verdaguer— per acabar fent un repàs de la història de la Universitat. Per la seva banda, la secretària general de la UVic-UCC, Anna Sabata, va encetar l’acte llegint els acords del Consell de Govern de la UVic-UCC i del Patronat de la FUBalmes de nomenament com a doctor honoris causa a Perejaume.  

En el transcurs de la cerimònia, una representació del Cor Jove Nacional de Catalunya va interpretar diverses peces musicals i es va concloure l’acte amb el cant de l’himne universitari Gaudeamus igitur. Posteriorment, els Emboirats, la colla castellera de la UVic, van fer un pilar en honor al nou doctor.

Es pot consultar el llibret del doctorat honoris causa de Perejaume en aquest enllaç.