Dijous passat, 11 d’octubre, s’inaugurava a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans l’XI Col·loqui Internacional Verdaguer titulat ‘Verdaguer: apropiacions i presències’ el qual continuà el dia següent a la UVic a la Sala Segimon Serrallonga, per acabar el tercer dia a la nova Sala Mirador del Centre Cultural de Folgueroles. Durant els tres dies el col.loqui va tractar de com s’ha apropiat, recuperat, llegit i rellegit Verdaguer al llarg dels segles a través de l’art, la música, els estudis, la crítica, la novel·la, la traducció o el marxandatge.

Entre els ponents va destacar la participació de l’eslovè Marijan Dović, professor associat i investigador sènior al ZRC SAZU Institut de Literatura i Estudis Literaris Eslovens (Ljubljana).  Dović, juntament amb J. K. Helgason, és autor de National Poets, Cultural Saints: Canonization and Commemorative Cults of Writers in Europe (Brill, 2017), on explora les maneres en què determinats artistes, escriptors i poetes d’Europa han esdevingut figures destacades de la memòria cultural, emulant el paper simbòlic que anteriorment tenien els governants d’estat i els sants religiosos. El llibre, a més, presenta un model analític de canonització útil per a futurs estudis sobre la santedat cultural i obre perspectives per a la comprensió dels moviments nacionals. A la xerrada, Dović va introduir els conceptes de "poetes nacionals“ i "sants culturals“ i va explicar aquest model (comparatiu) per a l’estudi de la seva canonització. Es va basar en nombrosos casos de diferents cultures europees, incloent-hi Jacint Verdaguer, que en molts aspectes representa un cas típic de poeta nacional canonitzat com a sant cultural. Marijan Dović ha estat guardonat amb el premi ESCL a l’Excel·lència per la Investigació Col·laborativa d’aquest 2021 pel llibre Great Immortality: Studies on European Cultural Sainthood (coeditat amb J. K. Helgason), volum a la coberta del qual hi ha una imatge de Jacint Verdaguer.

També van ser destacables les aportacions del ponent alemany Roger Friedlein, professor i investigador de la Ruhr-Universität Bochum, que és especialista en estudis medievals amb una tesi sobre el diàleg literari a l‘obra de Ramon Llull, tot i que per a l‘habilitació de càtedra va treballar sobre l'escenificació de la cosmografia a la literatura èpica renaixentista a França, Espanya i Portugal (2009). Especialista en èpica, doncs, va parlar de "L’autoreflexivitat a l’èpica verdagueriana: cant individual i cant coral a L’Atlàntida i Canigó”, per tal d’esbrinar les divergències o paral·lelismes del model èpic ‘clàssic’ i ‘romàntic’. Friedlein, des de la Universitat de Bochum, manté i promociona els estudis sobre la literatura catalana del segle xix i, en particular, de Jacint Verdaguer. N’és una mostra el fet que al Col.loqui hi participés Isabella Turek, doctoranda d’aquesta universitat.

Presència de creadors, escriptors i artistes diversos

L’XI Col·loqui Internacional Verdaguer ha comptat amb la presència de creadors, escriptors i artistes diversos, que han recuperat i rellegit Verdaguer des de les seves disciplines: Neus Borrell (cantant), Miquel Joan (guitarra) i Albert Gusi (artista visual) a la inauguració; Àlvar Valls (autor de la novel·la Entre l’infern i la glòria) i Roser Carol (com a documentalista de Verdaguer),  van protagonitzar un diàleg portat per Francesc Codina; Albert Naudín (productor de la pel·lícula Maleïda 1882), Pep Paré (dramaturg), Lluís Soler (actor) i Laia Torrents (artista sonora), van protagonitzar una taula rodona, moderada per Carme Torrents.

Per acabar, cal subratllar també la participació de dos ponents de la UVic-UCC, Ricard Giramé i Ronald Puppo, el primer dels quals va descobrir la marca Verdaguer i les empremtes de la seva figura i obra en el marxandatge, i el segon, com a traductor de Verdaguer i Maragall, va parlar de les solucions traductològiques preses en la tasca de traslladar aquests clàssics catalans a l’anglès.

A la cloenda de Folgueroles —a la qual assistí el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños—, després de la conferència sobre la recuperació dels estudis verdaguerians a càrrec de Ramon Pinyol, hi hagué la projecció del documental ʻRicard Torrents, memòria viva: «La literatura i el descobriment de la pàtria mítica»ʼ (Fundació Jacint Verdaguer), un moment de reconeixement al qui ha estat el primer president de la Societat Verdaguer i és un dels verdagueristes de més relleu dins el panorama dels estudis dedicats al poeta.

Els més de cinquanta assistents i participants en l’XI Col·loqui Internacional Verdaguer, doncs, van poder comprovar, a partir de les intervencions de ponents i comunicants, que Verdaguer és un clàssic que ha reclamat l’atenció al llarg del temps i la continua reclamant encara en ple segle XXI.