Mireia Munmany va ser la primera persona doctorada industrial en humanitats de la UVic-UCC i de Catalunya amb la tesi “Gestió del patrimoni literari català femení”, defensada el 2016.

Per què vas decidir fer un doctorat industrial? Per què un doctorat industrial i no un doctorat “convencional”?

La tesi la vaig iniciar l’any 2012 amb una codirecció entre la Dra. Pilar Godayol, professora de la UVic-UCC, i la Dra. Montserrat Comas, aleshores vicepresidenta d’Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, l’associació on ja treballava des del 2010. Per tant, inicialment feia un doctorat “convencional”, però quan vam tenir coneixement del doctorat industrial no vam tenir cap dubte a presentar-nos-hi perquè encaixava perfectament. Haver entrat dins el programa del doctorat industrial, a més de tenir la menció, oferia la possibilitat de fer estades de mobilitat i proporcionava hores de formació, dos aspectes que em van ser molt útils.

Per què el vas fer a l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC?

Vaig fer la carrera a la UAB i el màster a la UB, on també volia fer el doctorat, però una colla de coincidències em van fer replantejar l'opció i escollir la UVic-UCC. La meva germana hi treballa i em va presentar a la Dra. Pilar Godayol, ens vam entendre tan bé que per això vaig decidir la UVic-UCC. A més que em queda més a prop de casa, tot i que aquest no en va ser el motiu.

Hi havia gaire gent que fes un doctorat industrial com el teu en aquell moment? Hi havia gaires dones que fessin un doctorat industrial, en general, llavors?

En aquell moment no hi havia massa gent que fes el doctorat industrial en humanitats, de fet vaig ser la primera de Catalunya a obtenir-lo, el 2016. Desconec si ara ha canviat la situació. Respecte al gènere, tant hi havia homes com dones fent el doctorat industrial, el que sí que la majoria el feien en empreses farmacèutiques o automobilístiques. Durant els meus dos anys dins el programa del doctorat industrial no vaig conèixer pràcticament ningú que el fes en un entorn humanístic com el meu.

Què en recordes de l’experiència de fer un doctorat industrial?

Em va agradar especialment evidenciar, a través del doctorat industrial, com un projecte més de la branca d’humanitats podia interessar o hauria d’interessar el món de l’empresa. No tot es mesura en benefici econòmic, la investigació en el camp humanístic és igualment valuosa, i quan hi ha empreses, associacions o fundacions que així ho creuen és una sort i un encert.

T’ha sigut d’ajuda professional, el doctorat? T’ha servit?

Sí, m’ha anat molt bé vincular la tesi al món professional. Continuo treballant a Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català i, més enllà de passar de ser secretària a ser directora de projectes, fer la tesi en el marc de l’associació i investigar sobre la gestió del patrimoni literari i el mateix concepte, m’ha servit de molt. Conèixer més a fons l’àmbit en què treballes, investigar com ho fan en altres països, etc., permet ordenar-te, valorar el que es fa i projectar millores. A més, gràcies al Dr. Magí Sunyer, que va ser membre del tribunal, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili em va publicar la tesi en format llibre La gestió del patrimoni literari (Tarragona, 2017).