El 14 de desembre Pilar Godayol va impartir la ponència “laSal, edicions de les dones: primera editorial feminista del Estado español” al XII Seminario Internacional Redes Públicas y Relaciones Editoriales, dedicat a “Mujeres en la historia de la edición: investigación, alianzas y redes”. Portat a terme a la Barcelona School of Management, aquest seminari s’emmarca en el projecte col·laboratiu “Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI)” i en la Red Temática de Excelencia: Red de Estudios y Datos sobre la Edición Iberoamericana y Transnacional (RED-EDIT), aquesta darrera coordinada per Pura Fernández (CCHS-CSIC) i integrada per onze grups de recerca d’Humanitats de l’Estat espanyol, entre els quals hi ha el GETLIHC (Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació). Totes dues iniciatives es fonamenten en la investigació editorial en xarxa i en les Humanitats Digitals, com a eines necessàries per a la generació d’un nou coneixement i per a la recuperació i la preservació del patrimoni material i immaterial del sector editorial iberoamericà.

Després de la mort del dictador Francisco Franco, en plena emergència dels moviments socials i acadèmics de les dones, el 1977 naixia al barri del Raval de Barcelona l’espai híbrid i polivalent, entre cultural i polític, cafè-bar laSal. Un any més tard, es fundava la primera editorial feminista de l’Estat, laSal, edicions de les dones (1978-1990), en la línia de les anglosaxones Virago, Feminist Books, Pandora Press, Onlywomen o The Women’s Press. Godayol ha presentat aquesta plataforma editorial pionera que va aplegar, en un projecte cosmopolita, voluntarista i subversiu, intel·lectuals feministes barceloneses (editores, escriptores, traductores, correctores, il·lustradores, etc.) que van lluitar per recuperar i visibilitzar literatura feminista i d’autora, nacional i estrangera, tants anys escatimada pels discursos nacionalcatòlics. Durant el postfranquisme, laSal va ser clau, perquè totes les dones que hi estaven vinculades van compartir la percepció que l’acte de publicar era un acte polític que ajudava al canvi social i afavoria la igualtat.