Una nombrosa representació del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC s’ha desplaçat aquesta setmana a Brussel·les per participar en la Conferència NERM (Nutrients in Europe Research Meeting), un esdeveniment de referència en el camp de la gestió sostenible dels nutrients promogut per l'European Sustainable Phosphorous Platform (ESPP). Per a l’organització d’aquesta edició, l'ESPP ha comptat amb el suport directe del projecte FERTIMANURE, coordinat pel CT BETA, així com del SEA2LAND, en el qual el centre també participa com a soci i tres projectes H2020 més que van ser finançats en la mateixa convocatòria que FERTIMANURE i SEA2LAND.

En aquesta ocasió, el NERM ha servit per presentar la recerca i innovació més recent en l’àmbit de la gestió eficient i sostenible de nutrients, donant peu a debatre sobre els reptes immediats i les necessitats futures a curt termini a escala europea. Els temes que s’hi han tractat han anat des de les tecnologies de recuperació de nutrients, la producció de nous tipus de fertilitzants, i la qualitat i aplicació de fertilitzants secundaris, fins a l’acceptació d’aquests nous productes per part del sector i la seva competitivitat al mercat.

El NERM ha comptat amb una participació de 140 persones, incloent-hi entitats de recerca europees rellevants, empreses de fertilitzants referents, així com amb diversos membres de la Comissió Europea. Una de les intervencions destacades ha sigut la de Laia Llenas, subdirectora del CT BETA, per presentar els principals resultats i conclusions del projecte FERTIMANURE. Amb el finançament del Programa H2020, FERTIMANURE ha treballat per establir cinc biorefineries que utilitzen tecnologies de recuperació de nutrients per produir productes fertilitzants de base biològica. Nagore Guerra, del CT BETA, ha pogut presentar també en detall la biorefineria catalana que es va implementar a la granja de Cal Ros de la Cooperativa Plana de Vic. Aquest projecte ja ha permès demostrar que, pel que fa al seu potencial agronòmic, aquests fertilitzants de base biològica obtinguts a partir de la valorització de dejeccions ramaderes tenen el mateix potencial que les opcions sintètiques de referència que es fan servir actualment.

A més, des del FERTIMANURE també s’ha portat a terme una anàlisi al detall de les limitacions operatives per aplicar aquest tipus de processos a escala real, amb la voluntat de fer una sèrie de propostes sobre com implementar aquest model de negoci d’una forma sostenible i rendible. Per això, una part de la feina feta des del projecte també s’han centrat a entendre les preferències dels potencials consumidors, per identificar la importància de factors com el preu, el contingut de matèria orgànica, el risc d'infecció o la velocitat d'alliberament de nutrients. El FERTIMANURE també va ser present en diverses sessions paral·leles del NERM, de la mà de la investigadora Nagore Guerra, així com el NUTRIBUDGET, un projecte centrat en l'optimització dels balanços regionals de nutrients que va ser representat per Laura Díaz, del CT BETA.

Per altra banda, Sergio Ponsá, director del CT BETA, va formar part d’una de les sessions plenàries de la conferència, en aquest cas per aportar una mirada més àmplia sobre els reptes actuals de les tecnologies de recuperació de nutrients i els factors que estan limitant la seva adopció per part dels sectors ramader i agrícola. També van participar en les sessions plenàries els investigadors del CT BETA Daniel Egas, en una taula rodona sobre el valor de mercat dels productes fertilitzants de base biològica, i Victor Carbajal, presentant la feina feta des del projecte NUTRI-KNOW per facilitar l’intercanvi de coneixement relacionat amb l’àmbit de la gestió de nutrients.