L’artista visual Francesca Llopis té a punt una nova exposició. En aquest cas es tracta de ‘La pell escup i escampa’, obra resultat d’un procés d’exploració visual i poètica sobre el pas del temps estampat sobre el paper inspirada en la tècnica japonesa gyotaku. La mostra s’inaugurarà demà divendres, 2 de juliol, a les 7 de la tarda al Temple Romà de Vic, en una iniciativa conjunta de la UVic, l'Ajuntament de Vic, el Casino de Vic, ACVIC i el Patronat d’Estudis Osonencs. Aquest projecte artístic posa en escena un relat coral, estampes de cossos humans sobre paper vegetal de grans dimensions, on s’hi poden percebre cossos irregulars sota el paper. Les extremitats semblen rèptils, i les mans, relleus de fullaraca.

El mètode japonès gyotaku es basa en una estampació que feien els pescadors japonesos al segle XIX amb criatures marines capturades. La tinta blava sumi i el paper washi fet a mà –en origen un suport per l'escriptura del sutra sagrat del budisme– és la tècnica que inspira aquest treball. Usar el cos d'una persona en comptes d'un peix, entintar i pressionar el paper amb les mans forma part de la seva corpologia creativa.

A l’artista li agrada pintar amb les mans. Estampa monotips simbòlics i ancestrals, amb el cos de la dona com a icona primordial. La pell de dones reals marquen el paper i escupen la seva figura. L’exposició conté l’aigua com un simbolisme més, associada a l’origen de la vida i la purificació sanadora, però també als perills de les navegacions al desconegut. El moviment del mar és repetitiu i sempre diferent, de manera similar a les estampacions de l’artista, que són inestables i mai són idèntiques.

Francesca Llopis va néixer a Barcelona l’any 1956, i des del 2009 ha viscut aventures artístiques per tot el món, amb exposicions a Osaka i Sakai (Japó), Sao Paulo (Brasil) i Barcelona. Per a l’artista, la corporalitat és l’eina i el procés de tot el seu treball, ja sigui pictòric o audiovisual. Així explora les interrelacions físiques i simbòliques entre l’espai i els materials que treballa, i apareix el seu al·legat contra la deshumanització i la violència de la vida contemporània. És una declaració ecosofista d’amor per la natura i per la vida que sempre l’acompanya.