Els darrers anys, entre el 2021 i el 2023, s’ha observat un empitjorament de molts paràmetres fisicoquímics i biològics (macroinvertebrats aquàtics i peixos) a la riera Major (conca del riu Ter) que podrien estar relacionats amb les condicions de sequera, la qual hi ha fet disminuir el cabal de manera dràstica. El seguiment de la població de peixos i macroinvertebrats a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el duu a terme des de l’any 2018 el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC.

La temperatura de l’aigua a l’estiu durant els darrers dos anys ha superat valors límit per a la supervivència de la truita (22 ºC) com a mínim durant 7 o 8 setmanes. Així es desprèn dels estudis fets pel CERM, el seguiment efectuat per part dels guardes de l’Espai Natural de les Guilleries Savassona i les dades de l’estació de mesura de cabal i temperatura instal·lada al Molí de Bojons per iniciativa d’aquest Espai Natural.  

El poblament de peixos als dos trams avaluats està format per tres espècies: la truita comuna (Salmo trutta), amb una presència gairebé testimonial; el barb de muntanya (Barbus meridionalis), que ha anat estabilitzant les seves poblacions, i  veró o barb roig (Phoxinus sp), d’origen forà i invasor, que es consolida com a espècie majoritària en detriment de les altres dues. La situació actual dels peixos de la riera Major podria tenir diverses causes, com la reducció dels cabals i l’augment de la temperatura de l’aigua, que arriba a superar el llindar dels 22 ºC (límit per a la supervivència de la truita).

D’altra banda, no s’ha de descartar l’impacte encara present de l’aiguat del 2020, les modificacions de l’hàbitat per l’augment del sauló i la reducció de les gorgues. A més a més, des de 2022 s’ha observat una disminució de la condició física mitjana de totes tres espècies, sobretot de truites, que podria ser degut a l’augment dels abocaments orgànics al llarg de la riera.

La mala connectivitat ecològica de la riera per als peixos, per la presència de diverses rescloses, continua essent una pressió important, tot i que s’estan iniciant accions de permeabilització de les rescloses. Aquests obstacles són un problema sobretot per a la truita, que és incapaç d’anar aigua amunt per fresar a la tardor-hivern o per refugiar-se en els mesos més càlids. Amb tot, també cal continuar avaluant l’increment d’abocaments i el seu impacte al conjunt del poblament de peixos i invertebrats aquàtics.