Aquest dijous ha tingut lloc a la UVic la Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de Catalunya (TSIUC) del CSUC. L’objectiu de la jornada, a banda de debatre un tema d’actualitat d’interès comú com és la blockchain, vol ser un espai de networking entre els principals responsables de les àrees TIC dels centres universitaris catalans, per tal de poder identificar les necessitats majoritàries que tenen les universitats, poder fer propostes al CSUC i impulsar grups de treball conjunts.

La trobada de la UVic, que ha acollit un centenar de persones, s’ha centrat en la blockchain: on som, què tenim i cap a on anem, i ha inclòs dues sessions amb diferents ponències i una taula rodona. Hi han participat diferents responsables de les àrees TIC, entre els quals el de la UVic, Joan Busquiel, a més d’experts en tecnologia, com Genís Roca, entre altres. L’acte d’inauguració de la jornada ha anat a càrrec de la vicerectora d’Ordenació Acadèmica, Àngels Pinyana, i el director dels serveis TIC del CSUC, Xavier Peiró.

Durant l'obertura, Peiró va explicar l'objectiu de la jornada dedicada a parlar d'una tecnologia emergent "que creiem que pot tenir moltes implicacions a la universitat". Per la seva banda, Àngels Pinyana va posar en valor el sentit de la trobada  en el marc del CSUC, "que ens permet de cooperar i crear sinergies, especialment quan ens trobem davant de reptes de gran envergadura, de canvis de paradigma i de transformacions estructurals que ens afecten a tots igual".

Un debat sobre l’ús de la blockchain a la universitat

Una blockchain (cadena de blocs) és una tecnologia que permet realitzar un conjunt de transaccions sense que hi hagi una confiança prèvia entre les parts i sense necessitat d'intermediaris. Garanteix les transaccions, i les fa irrevocables i transparents. Malgrat les tecnologies de registre distribuït (distributed ledger tecnologies, DLT), entre les quals la blockchain, són conegudes per la seva aplicació inicial en el registre de transaccions de valor associades a les criptomonedes, es comencen a utilitzar també per a molts altres processos. Avui dia, són un dels principals vehicles d'innovació tecnològica i, en aquest sentit, ja s'estan desenvolupant aplicacions en àmbits tan diferents com l'administratiu, el legal, el financer, el jurídic, el mèdic i l'energètic, entre altres.

Tal com recull l'Estratègia blockchain de Catalunya, impulsada pel Govern de la Generalitat, les tecnologies blockchain i DLT obren un ventall d'oportunitats, com ara la gestió de la informació de manera més segura; l'optimització de processos i reducció de costos operatius; més transparència en els processos; l'autentificació més segura i àgil de la identitat; la persistència i integritat de les dades, i els estalvis en infraestructura tecnològica, entre altres.

En aquest sentit, la impossibilitat de falsificar documents o modificar registres que ofereix l'emmagatzematge de dades en una cadena de blocs és idònia per facilitar la provisió de serveis, com ara rastrejar la propietat intel·lectual de publicacions científiques d'investigadors i disposar de la traçabilitat en la seva reutilització, o assegurar la fiabilitat en el reconeixement i transferència automàtica de crèdits acadèmics entre universitats per millorar la mobilitat estudiantil, optimitzar el procés de gestió de les beques als estudiants...

La trobada d’avui ha servit per presentar l'estat de la qüestió i casos d'ús de la blockchain i, obrir un debat sobre necessitats actuals i de futur en la comunitat universitària i de recerca.