Skip to main content

Recerca

Debat final de la VIII Jornada Guilleries, que es va fer el 15 de febrer
Debat final de la VIII Jornada Guilleries, que es va fer el 15 de febrer. Foto: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
Un centenar de persones van assistir a la jornada d'aquest any
Un centenar de persones van assistir a la jornada d'aquest any. Foto: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

Un centenar de persones assisteixen a la VIII Jornada Guilleries de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar

22.02.2024
Share

“Mamífers urbans (rates, gats, senglars): com gestionar una nova realitat”, va ser el títol de la VIII Jornada Guilleries: Aigua i Territori, que es va fer el 15 de febrer passat al Centre Aqua de Sant Hilari Sacalm i a la qual van assistir un centenar de persones. Aquesta jornada tècnica, organitzada per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (UVic-UCC i UdG) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, va servir per donar a conèixer experiències i noves línies d’actuació en la gestió dels espais verds, per fer-los més sostenibles, a través de mesures com l’optimització de l’aigua, de les espècies i de les comunitats amb la participació de la ciutadania.

El primer ponent va ser Roger Vila, responsable tècnic de Bionet, que va parlar dels nous rodenticides i va destacar que “és important tenir el coneixement per saber aplicar les mesures adients per no perjudicar el medi”. Vila també va parlar d’alternatives als raticides, com ara el colecalciferol o l’alfacloralosa. 

Jordi Baucells, director de Gestió de Residus i Biodiversitat, SL, va reivindicar el valor d’espècies que ajuden a controlar els rosegadors. En aquest sentit, va afirmar que “la natura torna a entrar a la ciutat perquè de mica en mica li estem obrint les portes que tenia tancades”, tot i que va advertir: “A la societat li costa pair els canvis més ràpids del compte”. Baucells va explicar que el gorjablanc és un gran especialista en petits rosegadors i que l’òliba abans menjava ratolins en nuclis urbans i ha deixat de fer-ho perquè es mor amb els raticides, tot i que s’està intentant solucionar-ho evitant els rodenticides anticoagulants. En canvi, el gamarús, una espècie més valenta que l’òliba, s’atreveix a caçar les preses a prop de les cases.

Presència de gats, gossos i senglars a les ciutats

Anna Ortuño, de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, va parlar de la identificació i avaluació de la zoonosi i altres riscos higiènics associats a la presència de gossos i gats. “Cal fer un diagnòstic previ, un tractament mèdic adient i un control posttractament per evitar la dispersió dels paràsits”. Ortuño també va demanar “educació, civisme i tinença responsable d’animals”.

Per la seva part, Cristina Molas, coordinadora dels Agents Cívics de l’Ajuntament de Vic, va explicar com gestionen els refugis i les colònies de gats a la capital osonenca. “L’objectiu és que no hi hagi cap gat al carrer i si ho aconseguim serà gràcies a les persones voluntàries que col·laboren amb la causa i ajuden a capturar gats”. Molas va defensar que “si volem benestar animal, els gats han de viure a casa”.

La darrera ponent, Joana Colomer, responsable de Projectes de Gestió de Minuartia, va explicar que “per solucionar conflictes amb els senglars és necessari prevenir danys en zones urbanes (reduint el reg, no facilitant refugis, adaptant el mobiliari urbà, etc.), disminuir la productivitat i augmentar les captures”. Cada any a Catalunya es capturen uns 70.000 senglars.

Unes jornades per a problemes d'àmbit local

L’alcalde de Sant Hilari Sacalm, Jordi Rotllant, va donar la benvinguda als assistents, juntament amb els dos codirectors de la Càtedra de l’Aigua, Marc Ordeix i David Soler, i va remarcar el valor de les Jornades Guilleries. “Treballem perquè el nostre entorn sigui més sostenible i això és possible amb la recerca i els projectes ja consolidats de la Càtedra de l’Aigua. La finalitat d’aquestes jornades és compartir problemàtiques que tenim en l’àmbit local”.

En les seves vuit edicions, aquestes jornades han tractat temes com ara les alternatives als herbicides, el control biològic de plagues o com minimitzar el risc d’incendis forestals, entre altres. Compten amb el suport del Pla anual de transferència tecnològica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns