Anar al teatre però no saber què hi vas a veure, què t’hi trobaràs o des d’on veuràs l’espectacle. Aquesta és la proposta de l’Escena Singular, una iniciativa innovadora del Teatre Atlàntida en què aquest dimecres al vespre van participar una trentena de persones de la comunitat universitària de la UVic. L’activitat, organitzada també per l’Oficina de Gestió Cultural, forma part de les propostes de la Plataforma Cultural en el marc de la Universitat d’Estiu.

L’experiència va començar al vestíbul de l’Atlàntida on, dividits en dos grups més reduïts, els espectadors van seguir la seva guia per una sèrie de passadissos i escales de l’equipament teatral, fins arribar a la primera peça sorpresa que se’ls proposava. En un dels casos, va ser la interpretació d’un monòleg a càrrec de l’actriu Marta Marco que va tenir lloc a les entranyes del teatre i, més en concret, just a sota de l’escenari principal. Marco va deixar sense alè el públic amb un fragment de “Encara hi ha algú al bosc”, l’obra de la dramaturga Anna Maria Ricart Codina que narra el relat de les supervivents de la violència sexual a la guerra dels Balcans. Sota la direcció de Joan Arqué, l’obra s'està representant actualment per diferents escenaris catalans.

L’altre grup va instal·lar-se a peu d’escenari de la sala Joaquim Maideu, on les ballarines Elena Masó i Neus Masó, de la companyia Impàs, van oferir un fragment del seu espectacle Arraro, encara en construcció. Un cop acabada la primera sessió, ambdós grups d’espectadors van intercanviar-se els llocs, després d’un altre recorregut pels passadissos de l’Atlàntida, per seguir l’altre espectacle.

Finalment, en la recta final de la vetllada, tot el públic va confluir a l’escenari de la sala principal, la Ramon Montanyà, des d’on, asseguts de cara a la platea, van seguir un petit concert d’Anna Andreu que, acompanyada a la bateria per Marina Arrufat, va presentar algunes cançons del seu disc Els mals costums. L’experiència va cloure amb un intercanvi d’impressions entre el públic i les artistes, que van coincidir a afirmar que la proximitat amb l’espectador que iniciatives com aquesta els proporciona és molt enriquidora i satisfactòria.

Escena Singular és una proposta de microteatre de l’Atlàntida que permet a l’espectador descobrir nous racons de les seves instal·lacions a partir de petites propostes artístiques que són sorpresa fins que comença la funció. Circ, dansa o música entre bastidors o al vestíbul són algunes de les propostes possibles, que l’únic que asseguren és que el públic no seurà a la platea. La proximitat de les actuacions, la descoberta de nous espais i l’efecte sorpresa són els principals al·licients amb què compta aquesta activitat.