La Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic va acollir dimarts al vespre l’acte de nomenament de Maria Dolors Orriols i Monset com a vigatana il·lustre, just el dia en què es complien 107 anys del seu naixement. L’acte, presidit per l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va comptar amb una destacada representació de la UVic-UCC, encapçalada pel rector, Josep Eladi Baños, ja que la Biblioteca de la Universitat ha acollit el fons bibliogràfic de l’escriptora, amb el compromís de catalogar-lo i posar-lo a disposició de tothom a qui li interessi. 

L'alcaldessa Anna Erra va remarcar que la distinció s’atorgava per un ampli consens del consistori com a expressió de gratitud i de reconeixement cap a una dona valenta i lluitadora, que va defensar la literatura, la llengua i la cultura catalana. Orriols és la tercera dona que rep la distinció que es va establir el 23 de juny de 1890, amb el primer vigatà il·lustre, Miquel dels Sants, patró de la ciutat. “Aquest reconeixement es fa a persones que amb la seva trajectòria han dignificat Vic i la seva història", va recordar Erra, que es va mostrar molt satisfeta per nomenar la nova vigatana il·lustre, ja que feia vuit anys des del nomenament de l’últim vigatà il·lustre, Joan Riera i Rius.

Escriptora compromesa i autodidacta

Maria Dolors Orriols i Monset (1914 - 2008) va ser una escriptora vigatana amb una dilatada trajectòria literària i personal, una dona avançada en el seu temps i feminista sense saber-ho, compromesa i autodidacta. La professora i autora del llibre Maria Dolors Orriols, viure i escriure, Montserrat Bacardí, va repassar la seva trajectòria professional recordant que va començar en el món de la literatura en temps de guerra com a refugi de la tristor. "Va començar en un estudi al carrer Montcada als anys 40 perfilant narracions i novel·les, fins que l'any 49 va publicar el primer conte", detallava.

La seva obra va ser silenciada en la seva època, per raons alienes a la qualitat literària, tant per motius de la censura com per l'avarícia dels sectors intel·lectuals catalans, que no van acceptar una dona que no estigués integrada en el món acadèmic ni en corrents ideològics dominants. Bacardí no va voler passar per alt que Orriols va ser l’autora i ideòloga de la revista Aplec, l'única en català després de la guerra. "El primer exemplar va ser requisat per les forces armades pel rebombori polític i cultural que suposava la revista", va explicar.

Per la seva banda, el nebot de la vigatana il·lustre, Nan Orriols, va agrair en nom de tota la família el reconeixement a Maria Dolors Orriols. "Que la meva tieta fos escriptora no va ser estrany, perquè va néixer i créixer en una casa plena de llibres i de cultura", va subratllar.

El retrat de la nova vigatana il·lustre, obra de Ferran Sanz, serà exposada permanentment a la galeria de vigatans i vigatanes il·lustres de la Sala de la Columna, on n’hi ha ja trenta-tres.

Exposició del fons a la Biblioteca de la UVic

Coincidint amb el nomenament de Maria Dolors Orriols com a vigatana il·lustre, la Biblioteca de la UVic acaba d’inaugurar, a l'edifici Torre dels Frares, una exposició que presenta una mostra de llibres editats, textos manuscrits, diverses fotografies de l’autora i alguns dibuixos originals que van il·lustrar l’obra Retorn a la vall. 

La família de l’escriptora vigatana va cedir el seu fons a la UVic el 2018 i la biblioteca n’ha assumit la custòdia i n'ha iniciat el procés de tractament i catalogació. Maria Dolors Orriols publicà els contes Cavalcades (1949) i Reflexos (1951), les novel·les Retorn a la vall (1950), Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Petjades sota l’aigua (1984), Molts dies i una sola nit (1985), El riu i els inconscients (1990) i Una por submergida (1992). El 2003 publicà Escampar la boira, de caràcter autobiogràfic. Fou la principal editora de l’únic número de la revista Aplec (1952).