Un dia abans que el Congrés dels Diputats aprovés la llei de l’eutanàsia, la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar va dedicar la VIII edició de la Jornada de Fi de Vida a parlar dels aspectes jurídics, clínics i socials de la nova llei.

Sota el lema “La nova llei d’eutanàsia: un nou escenari per al final de la vida”, més de dues-centes persones, entre les quals estudiants, professionals de la salut i públic en general, van seguir la taula rodona en format webinar, que comptà amb la participació de tres figures rellevants de l’àmbit de la bioètica.

D’una banda la jurista i directora de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols de la UVic-UCC, Núria Terribas, va analitzar els aspectes jurídics de la nova llei “que pretén regular un dret, fer-lo eficaç, i donar la categoria de prestació pública al fet de demanar ajuda per morir en un determinat context o situació”. Terribas va fer avinent que “després de 30 anys i 15 intents de propostes parlamentàries s’ha aconseguit que la llei tiri endavant”, de manera que Espanya es convertirà en el quart país europeu a tenir-la. També va fer referència al context, els requisits i el procediment de petició de la seva aplicació.

D’altra banda, el neuròleg i membre del comitè de Bioètica de Catalunya, Bernabé Robles, es va centrar en els aspectes clínics i assistencials. Entre diversos aspectes, va afirmar que “la mort demanada no és una qüestió exclusivament sanitària” i que "qui millor que la pròpia persona per definir el nivell de dolor, sigui físic o psicològic, pot suportar". També va posar èmfasi en el rol d’acompanyament del professional "que no decideix, ni indica, ni proposa una eutanàsia". Segons ell, els reptes que proposa la nova llei són “que el rigor no pot esdevenir un obstacle i que l’empatia no ha de generar imprudència”.

Per últim, la metgessa especialista en salut pública, Laura Coll-Planas, va reflexionar sobre els aspectes socials vinculats a la llei. Va explicar la idea construïda socialment de la bona mort, els conceptes de soledat social, emocional i existencial i va descriure la complexitat del fenomen del cansament vital o vida completa. Finalment, va relacionar el sentit de la vida amb el desig de morir.

La jornada, que va ser organitzada des de la delegació de Formació Contínua de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic, fou presentada per la degana en funcions, Míriam Torres, i moderada per la professora i coordinadora de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols de la UVic-UCC, Ester Busquets.