El Dr. Eduard Minobes Molina, professor i vicedegà de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC i membre del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (Mɜ0) de la UVic-UCC, ha pronunciat la lliçó inaugural, titulada “Atenció integrada social i sanitària: el model per optimitzar les capacitats de les persones grans”. En la seva intervenció, Minobes ha fet referència a la manera com evolucionen les capacitats de les persones al llarg de la vida, l’impacte que suposa l’envelliment poblacional en la societat i com són aquestes capacitats en les persones grans més vulnerables de la Catalunya central. També ha parlat del marc contextual d’un envelliment saludable i de quines són les perspectives de futur per poder optimitzar les capacitats de la gent gran.

En el marc de la lliçó inaugural, Minobes ha exposat que “l’envelliment poblacional està vinculat a una demanda creixent de cures de llarga durada, que representa un gran impacte en la despesa de recursos per als sistemes de salut”. A més, amb el model d’atenció actual, les persones grans amb dependència de la cura “necessiten un nivell d’atenció que en molts casos no és possible brindar a la llar, motiu que porta a l’admissió en una residència geriàtrica”. De fet, segons ha dit, “un de cada quatre adults grans passarà un període de la seva vida en una residència”. En aquest sentit, el ponent ha subratllat que “el model de cures s’ha de dirigir a optimitzar les capacitats de la gent gran perquè romanguin tant temps com sigui possible als seus domicilis i retardar la seva entrada en residències”.

Minobes ha remarcat que cal que el nou model d’atenció “abordi de manera integral les necessitats d’atenció sociosanitària de la gent gran i dels seus cuidadors no professionals i doni continuïtat a la seva atenció al llarg del temps”. Per això, ha comentat que és necessari un treball multidisciplinari que compti amb professionals inclosos en un entorn d’atenció primària, des de metges i infermeres fins a psicòlegs o altres figures que encara no s’hi han incorporat, com ara els terapeutes ocupacionals. L’investigador ha recordat que l’atenció centrada en la persona “aborda les necessitats de salut i assistència social de la persona en lloc de concentrar-se en trastorns o símptomes aïllats” i que “l’atenció integrada és una oportunitat per transformar el sistema, una palanca de canvi cap a una atenció amb més valor i amb valors”.